💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant219.gmi captured on 2023-03-20 at 18:16:54. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCXVIII

LA RESPOSTA QUE FÉU LA PRINCESSA A TIRANT

–Ab lo menys càrrech que poré, vull satisfer a ta demanda, per ço com és cosa que vergonya ab si porta, car la mia lengua ab gran treball pot formar tals paraules, ne la mia cara no gens bella, qui és temerosa e molt vergonyosa, te darà causa de negar que hun tan leig e gran defalt de mi s’aparte. No vull més ab tu contendre de paraules, perquè conegues quanta és la mia paciència e humilitat, car los solícits treballs e malaltia que la misèria humana ab si porta, fa dolre la mia atribulada pensa. E axí passaré lo temps de ma penada vida celant la granea de la mia strema pena. E no penses sia tan poch lo treball que comporte en detenir tan gran dolor cuberta, car los plors e sospirs qui als atribulats turmenten, és gran descans poder-los manifestar a persona fel. E per ço yo ame de present lo que tu, per ventura, ames en sdevenidor.

E no li pogué més dir per ço com los metges vingueren acompanyats de la emperadriu. Tirant pres licència e anà-se’n a sa posada pensant tostemps en lo que la princessa dit li havia. E fon posat en gran pensament e axí stigué, sens menjar, que no volgué exir de una cambra fins que lo conestable anà al palau e parlà molt ab Stephania e ab Plaerdemavida e·ls dix lo fort pensament que Tirant tenia del que la princessa dit li havia.

–¿Quin remey porem dar —dix Stefania— a la sua gran dolor, car tant com yo adobe de dia ho desbarata la Viuda de nit? E com yo li parle de res de Tirant, lo que de primer no feÿa, ans volia nit e dia no parlassen d’alre e de ses amors com se regiria, ara se és sots mantel cuberta. E aquesta, que té lo cor temerós e l’enteniment grosser en amar, hi entra molt mal e ab gran dificultat en amor. E la Viuda, qui sab aquest càrrech de amor per ella conegut, li muda tot lo joch com a maestra en l’art. E tots los qui amen són cechs e no·s temen ni miren en tals afers. Car si la Viuda no fos, no una vegada, mas cent, yo l’haguera fet entrar dins la sua cambra, volgués o no, axí com fiu aquella nit al castell de Malveí. Però, puix a mi no és tolta libertat, ab baxa veu yo li parlaré de Tirant ab ombra de piadosa amistat.

E finit lur parlament se n’entraren en la cambra hon era la princessa ab grans rahons ab la Viuda Reposada, e no li pogué parlar. E conegué Stefania no era ora disposta per parlar ab ella. Lo emperador, que sabé que lo conestable era allí, pensà Tirant hi devia ésser tanbé. Féu-los cridar e, com devien tenir lo consell, dix l’emperador:

–Anem a la cambra de Carmesina e allí veurem com stà, car huy tot lo dia no·s sent bé.

Lo conestable se mès primer. Aprés venia l’emperador e Tirant. Aprés tots los del consell, los qui anar-hi volgueren. E trobaren que la princessa stava jugant ab la Viuda a naÿps, apartades en hun cantó de la cambra. E aquí se asigué l’emperador, prop d’ella, demanant-li de son mal. E ella prestament li respòs:

–Senyor, com yo veig la magestat vostra, soptosament se parteix lo mal de mi. —Girant los ulls devers Tirant e prenent-se a sonriure.

E l’emperador pres gran plaer en les rahons de Carmesina e molt major com la véu en tan bona disposició. E aquí parlaren de moltes coses, e la princessa de bon grat responia en tot lo que Tirant li deÿa, car la Viuda Reposada li consellà fes festa a Tirant, no tant com solia de primer, mas domèsticament, axí com als altres.

E la viuda volgué que Tirant no se’n tornàs en sa terra, mas que perdés la sperança de la princessa de no amar-la e que amàs a ella. E per ço deÿa ab tota maldat lo que dit havia a la princessa. Per ço fon ella causa de tanta dolor. Com fon quasi nit, lo emperador ab tots los hòmens se n’anaren cascú en sa posada. E l’emperador l’endemà congoxava tota la gent se degués partir per anar al camp. E Tirant e tots los altres desempachaven lo més que podien. E Stephania, parlant aquella nit ab la princessa, mès-la en noves de Tirant, e la princessa, prestament, li dix:

–Calla, Stefania, e no vulles més enujar, car los sancts de paradís, qui són cascuns en gran auctoritat posats, són poch anciosos del que tu dius ni de nostres misèries, car ab altres coses de virtuoses obres nosaltres havem a guanyar premi qui no s’ateny sinó ab mèrit de pròpia virtut. Car tots aquells qui fan semblant d’amor no són de natura d’or, qui a tot lo món plau, axí als grans com als pochs, als richs com als pobres, ni poden ésser tots de una voluntat, car huns són amichs de paraules e servexen de vent e, de açò aytal, fan semblant fins a la boca. Car si yo·t recitava tots los seus singulars actes, ell és cavaller no conegut sinó en temps de treves, però yo callaré fins a tant que la fortuna adversa done licència a mi de parlar. Segueix-se de tu, que ab pintades paraules vols posar ma vida en perill. E val més que anem a dormir ans que la mia atribulada persona passe més dolor.

Stefania volgué parlar y ella no u consentí. La princessa se’n partí e Stefania restà ab pensament de dona mortal.

E axí passaren dos o III dies. E la princessa mostrava la cara afable a tots, e per lo semblant a Tirant, per ço com sabia que prestament se’n tenien de partir. E davant de l’emperador li dix:

–Senyor, veu’s ací a Tirant, lo vostre virtuós capità, lo qual pens que dins breu temps farà del soldà lo que ha fet del Gran Caramany e del rey de la sobirana Índia, o axí com féu del rey de Egipte. Car certament, si tot lo món havia batalla, aquest sol seria per guanyar honor y fama perdurable entre aquells qui vendran aprés d’ell, lo qual de singular premi és merexedor, lo gran bataller, car ab verdader cor e sens frau negú tostemps les batalles ha fetes, e ab gran humilitat les ha ofertes a la magestat vostra.

ParlĂ  lo emperador e dix:

–Capità virtuós, yo us regracie molt les moltes honors que m’haveu fetes, e prech-vos que, axí com fins ací haveu ben obrat mostrant la molta virtut vostra, que u façau axí de ací avant, o millor, que tal sperança tinch de vós. E nostre Senyor me faça gràcia que us puga premiar segons lo vostre molt meréxer.

Com Tirant véu tantes de rahons supèrflues e que la princessa ho havia principiat, quasi a manera de mig scarn no li pogué dir altra paraula sinó:

–Serà.

Tirant, per voler anar a sa posada, devallà per una scala e fon en una cambra hon trobà lo gran conestable e Stephania e Plaerdemavida a grans rahons. E Tirant s’i acostà e dix-los:

–Vosaltres, germanes mies, ¿de què parlau?

–Senyor —respòs Stephania—, de la poca amor que la princessa en aquest cars de vostra partida mostra a vostra senyoria, axí com ella se deuria sforçar, ara més que jamés, en fer-vos festa ab amor, encara que ella y posàs hun troç de sa honor. Aprés, senyor, parlàvem què serà de mi si vosaltres partiu, car la emperadriu me dix anit: Stephania, tu ames. Yo torní roja e vergonyosa e abaxí los meus ulls en la mia falda. Aquests senyals de amor de mi, qui atorgava, eren prou en mi, qui callava, car de primer no sabia quina cosa és amar, sinó de aquella nit del castell de Malvehí. E si vosaltres vos partiu, poca benaventurança y miserable penyora de amor restarà en mi, sinó molta dolor qui·m farà companyia. ¡Ay, trista desaventurada! Axí serà, que yo seré punida per lo peccat de vosaltres.

–Senyora —dix Tirant—, ¿e no us he yo ja dit que lo dia de nostra partida yo suplicaré al senyor emperador, present la senyora emperadriu y la princessa, e totes seran avisades que sien bones en fer aquest matrimoni? E restarà ací lo conestable e lo seu ofici acomanarem al vezcomte, e fareu lavors vostres bodes.

–¿Y com ho faré yo —dix Stephania—, que vós no y siau? ¿E no s’i faran festes ni dances ni alegria nenguna sens que vostra senyoria no y sia?

</UL>

–¿E què y fretura festes a les bodes, puix a les sposalles no n’i hagué? —dix Tirant—. La festa e la alegria deixau-la per al lit, hon no y haja temors mesclades de recel.

E stant en aquestes paraules, devallà l’emperador ab Carmesina per la mà, e pensà Tirant que en aquella hora tenien disposició de dir-ho a l’emperador. E acostà’s lo virtuós Tirant a l’amperador e, present la princessa, donà del genoll en terra e ab veu humil e de molta gràcia acompanyada, féu principi a la següent suplicació.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior