💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2022-06-26_rgpd_fr captured on 2023-03-20 at 18:12:14. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Traducció al català de l'article en francès del 23 de juny de 2022, per David Libeau:
Les médias français utilisent toujours massivement Google Analytics
La CNIL és la Comissió Nacional de la Informàtica i de les Llibertats i regula el tema de protecció de dades a França.
El RGDP és el Reglament General de Protecció de Dades.
Què és més valuós que la llibertat d'informar? La resposta és potser la llibertat de no informar a Google dels articles que consultem. Quan usen Google Analytics, els mitjans de comunicació proporcionen a Google l'historial complet de la nostra lectura. Aquestes dades valen el seu pes en or per a les empreses digitals que es dediquen a la segmentació publicitària a gran escala. **Poden revelar els nostres gustos, les nostres habituds i, fins i tot, les nostres opinions polítiques.** Si llegim articles sobre immigració o agricultura ecològica, Google pot perfilar-nos fàcilment.
L'eina de Google Analytics ha estat declarada com a il·legal per la CNIL. En el seu requeriment del 10 de febrer de 2022[1] arrel de l'acció de l'associació NOYB, la CNIL afirma que les dades de la ciutadania francesa es transfereixen als Estats Units "en violació dels articles 44 i següents del RGPD". En un document de preguntes freqüents[2], la CNIL respon punt per punt a les diverses preguntes que poden sorgir. Per exemple, ens assabentem que **no és possible configurar Google Analytics per acomplir amb el RGPD.**
Si hi ha webs molt consultades, aquestes són les de les pàgines de notícies. En les diverses classificacions que es troben per aquí i per allà, sempre ocupen les primeres posicions. Tot i així, no són les primeres en acomplir amb el RGPD. Segons una anàlisi d'una cinquantena de pàgines web de comunicació franceses, **gairebé totes segueixen usant Google Analytics.** El resultat és desastrós.
Els mals alumnes són per tot arreu: tant als mitjans dits progressistes com a conservadors, tant a mitjans locals com a nacionals. Només he pogut trobar un sol mitjà que no regala les dades personals amb una eina com Google Analytics o similar: la pàgina de notícies Next INpact[3].
3: https://www.nextinpact.com/
He informat a la CNIL sobre l'ús de Google Analytics **amb 42 denúncies fins ara**. Aquesta investigació no és exhaustiva, però he mirat d'auditar els mitjans de comunicació francesos més coneguts. Només queda esperar la resposta de la CNIL i revisar les pàgines web dels mitjans francesos aviam si treuen Google Analytics i altres sistemes de seguiment que han posat en marxa.
A la capçalera de l'article hi ha una imatge, una captura de pantalla d'una de les preguntes freqüents. Tradueixo la totalitat de la resposta, tot i que a la imatge només és veu la pregunta i part de la resposta.
No.
En resposta al qüestionari enviat per la CNIL, Google ha indicat que totes les dades recol·lectades pel biaix de Google Analytics estan allotjades als Estats Units.
Inclús si no hi ha transferència, l'ús de solucions ofertes per empreses subjectes a jurisdiccions no comunitàries pot plantejar dificultats en termes d'accés a les dades. De fet, les autoritats de tercers països poden exigir a les organitzacions que revelin les dades personals allotjades en servidors situats a la UE.
L'article 48 del RGPD limita aquestes divulgacions en els casos que el tercer país sol·licitant i la Unió europea o l'estat membre implicat siguin part d'un acord internacional que preveu aquestes comunicacions.
Trobo desesperadament trist i paradoxal que les organitzacions que diuen que innoven o transformen, especialment les que reben diner públic, facin ús d'eines GAFAM. L'article només parla d'una eina, Google Analytics, però l'ombra d'Alphabet és molt més allargada. A més de Google Search, hi ha G-mail, G-drive, G-forms, Youtube i és clar, el cavall de Troia, Android.
Però si Google és il·legal a Europa, per extensió, també ho són la resta de gafamades. I és trist que s'hagi de denunciar amb la llei a la mà, desesperant activistes i arriscant-se a multes, quan el més noble i coherent és deixar d'usar aquests serveis tant nocius per la salut digital pública.
Jo sóc més partidària d'una participació digital qualitativa, on les eines són respectuoses amb les persones. Tot és qüestió de voluntat.