💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant022.gmi captured on 2023-03-20 at 17:57:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, cosa desrahonable, si dir-se pot, que la gravitat de les mies dolors a totes les altres avançen! ¡O, doloroses là grimes qui la destructió <e>12 misèria mia representen, transportau los hoynts entristits en la presència de la mia gran pèrdua, no consentissen sinó ab gemechs, tristors e sospirs e sanglots ésser hoÿdes! Aquestes són dolors de mare qui no té sinó un fill, e aquell per força li és levat, offerint-lo a la cruel, spantable e dolorosa mort ab senyals de molta amistat e amor. ¡O, mare, semblant a ovella fecunda, qui has parit lo fill per a ésser mort e trocejat en la cruel batalla! Mas, ¿què m’aprofita dolre sobre cas inremeyable, puix lo rey no pot haver pietat de mi ni de mon fill?
Lo rey, mogut de compassió de les adolorides paraules e lementacions de la comtessa, corrent dels seus hulls spesses là grimes, apartà ’s un poch e dix als parents de la comtessa que la portassen a la ciutat. Dos cavallers qui parents eren de la mare e del fill levaren la adolorida comtessa de terra e·n braços la portaren fins al portal de la ciutat, aconortant-la en la millor manera que podien.
–BĂ© us pensau vosaltres —dix la comtessa— aconortar la mia grandĂssima dolor, car com mĂ©s paraules me dieu de consolaciĂł, mĂ©s me turmentau e major pena sent la mia atribulada Ă nima. E per aquest sol fill que a mi resta yo sĂł dita mare e, si aquest mor en la batalla, Âżquè serĂ de mi, trista desaventurada, que haurĂ© perdut marit e fill e tot quant bĂ© tenia en aquest miserable mĂłn? ÂżE no fĂłra millor yo fos morta, ans que veure tanta dolor davant los meus hulls, e aguĂ©s agut vida lo meu marit e son fill? ÂżQuè·m valen a mi los bĂ©ns ni les riqueses, puix sĂł destituhida de tot goig, plaer e consolaciĂł e tot mon fet no Ă©s sinĂł abundar en lĂ grimes doloroses e viure en contĂnues lementacions? ¡Almenys me fes DĂ©u grĂ tia que poguĂ©s atĂ©nyer a la vert delitosa riba del gran riu! ¡Oblidant los meus passats e esdevenidors mals, passĂ s eterna e reposada vida!
Acabant la comtessa semblants paraules, lo fill féu principi a tal parlar:
–Senyora, yo us supplich que sia de vostra mercé que no ploreu ni vullau fatigar la vostra virtuosa persona per mi, e yo us bese les mans de la molta e strema amor que en la senyoria vostra tinch coneguda. Mas deveu pensar que só ja en tal edat que dech exir dejús les ales de ma mare e só per portar armes e entrar en batalles per mostrar de qui só fill ni qui és stat mon pare, car si serà plasent a la divina Magestat, Ell me guardarà de mal e·m lexarà fer tals actes que seran plasents a Ell e l’à nima de mon pare ne serà aconsolada allà hon és e la mercé vostra se n’alegrarà .
Com la comtessa li hohà dir tals paraules, girà ’s devers sos parents, que la portaven, e dix-los:
–¡Ara dexau-vos morir per fill nengú! Yo pensava que la voluntat del meu fill fos conforme ab la mia, apartant-se de vosaltres, e s’amagaria per los racons per fugir als perills de les batalles, perquè és de poca edat, e yo veig que ell fa tot lo contrari. Bé és veritat l’exemple vulgar qui diu: per natura caça ca.
Com foren al portal de la ciutat, los cavallers prengueren comiat per tornar al camp. Lo fill donà dels genolls en la dura terra e besà los peus e les mans e la bocha a la mare, e suplicà -la que li volgués donar la sua benedictió. E la comtessa lo senyà e dix-li:
–Mon fill, nostre senyor Déu te vulla tenir en la sua protectió e custòdia e·t guarde de tot mal.
E besà ’l moltes voltes al departir, e dix la comtessa:
–Tan trist comiat és aquest per a mi, que altra cosa no·m fallia per aumentar la mia misèria.
Com lo fill fonch partit, la comtessa se n’entrà dins la ciutat fent molt grans lementacions, e moltes honrades dones de la ciutat la acompanyaven aconortant-la en la millor manera que podien.