💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2019-10-16_gratuitat captured on 2023-03-20 at 18:22:19. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Pel llibre *Totes les lluites sĂłn una: tecnologies ètiques per a la transformaciĂł social*, he escrit una introducciĂł en dos capĂtols:
1: /blog/2019-10-18_descentralitzacio/index.html
2: https://arxius.laloka.org/w/collaboracions/#EquipamentsLliures/Divulgacio/Llibre
A final dels anys 90 i principi dels 2000 va començar a aflorar un nou paradigma digital amb la irrupció d’empreses que avui centralitzen serveis web com Amazon (1994), Google (1998) i Facebook (2004). Juntament amb Apple i Microsoft, que ja eren al tauler de joc des dels anys 70, es van convertir en les #GAFAM o els «Big Five» (els «cinc grans») de la tecnologia. Quan s’hi inclou Instagram, es parla també de #GMAFIA. Des de l’aparició de la cultura de la pseudogratuïtat, la majoria de persones que tenen accés a Internet usa serveis privatius de companyies com ara Google (que dóna serveis com ara Drive, Docs, YouTube, Hangouts, Forms, Chrome, Search), Amazon i Facebook (propietà ria de WhatsApp i Instagram). I abans d’aquesta nova cultura, la majoria de persones ja usava productes i serveis d’Apple o Microsoft (propietà ria de Windows, Office, Skype i GitHub).
Internet va néixer com una oportunitat tècnica per a connectar mà quines i apropar persones. Però una eina que va voler servir per a descentralitzar el coneixement ha donat peu a una sèrie de gà bies daurades o jardins enreixats que funcionen com a granges de bestiar: els clics dels humans són infinitament més rendibles que la llet de les vaques, i és per això que hi ha empreses que, oferint la pseudogratuïtat dels seus productes i serveis, domestiquen les usuà ries en l’ús de les seves pròpies eines, les anomenades «eines de l’amo». En realitat, però, aquestes eines no són mai gratuïtes perquè paguem amb les nostres dades i, sobretot, amb el trasbals que suposa aprendre una nova eina.
És per això que hi ha empreses com Microsoft o Adobe que ja no pateixen gaire si pirateges els seus productes; ans al contrari, els Ă©s profitĂłs: un cop ens hem acostumat a segons quin programa Ă©s molt difĂcil desaprendre’l per a aprendre una nova eina (passa sovint amb Windows i Photoshop). Aquesta manca de flexibilitat cognitiva sembla ser provocada des de les grans tecnològiques a travĂ©s dels seus productes i serveis privatius, i alimentada per la inacciĂł d’institucions pĂşbliques (escoles, instituts, formaciĂł d’adults). No fer res per les persones pot fer molt per les empreses. Per contra, conceptes com la cultura lliure i l’ètica hacker, que s’expressen molt fortament en els moviments del programari i el maquinari lliures, defensen compartir coneixements, per a entendre com funcionen les coses; i conviden a experimentar la intel·ligència col·lectiva en l’ús i la comparticiĂł d’un coneixement que no hauria de ser de ningĂş perquè hauria de ser de tothom. I d’aquĂ ve la fal·lera de les llicències lliures.
Si bĂ© tothom coneix el capitalisme mercantil o l’industrial, encara no es presta prou atenciĂł a altres de les seves formes modernes. Avui dia es parla tambĂ© de capitalisme cognitiu o immaterial per a referir-se a noves maneres d’acumular capital: capitalisme relacional, capitalisme dels afectes, capitalisme intel·lectual… En la societat lĂquida del coneixement, el capitalisme ha passat de l’acumulaciĂł material a la immaterial, i la font d’ingressos mĂ©s sucosa es basa en els clics de les usuĂ ries que omplen aquests jardins enreixats de les tecnologies privatives.
I aixĂ ens trobem immersos en un canvi de paradigma paradoxal, en què el nou model de negoci capitalista de donar eines sense cobrar en diners (que Ă©s el que s’interpreta quan es diu que Ă©s gratis) resulta mĂ©s rendible que fer pagar per un servei. El fet d’aprofitar-se de les febleses o la ignorĂ ncia humana Ă©s d’una perversitat que esgarrifa. Però vivim en una era de depredaciĂł i dependència cultural que ni tan sols podĂem imaginar, i que nomĂ©s Ă©s reversible empoderant-nos de i en tecnologies ètiques. Fa anys que es diu que les dades sĂłn el petroli del segle XXI, tot i que Ă©s una frase una mica enganyosa. D’un cantĂł, potser Ă©s cert que les nostres dades donen tants o mĂ©s diners que el negoci del petroli, però el petroli se suposa que Ă©s finit, i les dades no. SĂłn totalment el contrari: cada dia que passa, hi ha mĂ©s persones amb accĂ©s a Internet, i amb això cada dia que passa hi ha mĂ©s i mĂ©s clics dels quals es pot treure profit. Per això l’amo de Facebook, WhatsApp i Instagram vol vendre als paĂŻsos que encara no tenen Internet, una soluciĂł anomenada ahir Internet.org i avui Free Basics.
Aquest nom realment enganyĂłs no va enganyar l’Índia. El paĂs va rebutjar de participar-hi argumentant que era una estafa: en lloc de tenir accĂ©s a Internet (la xarxa de xarxes), es pretenia donar accĂ©s nomĂ©s a aplicacions de la companyia, com la xarxa social Facebook, una tecnologia que ha demostrat (en massa casos) que Ă©s un perill per a la salut democrĂ tica mundial i per a la higiene digital bĂ sica; una tecnologia que alimenta l’addicciĂł mitjançant el seu disseny inoculant mecĂ niques de les escurabutxaques per a enganxar les usuĂ ries; una eina maliciosa que es basa en algoritmes que discriminen i ofenen el mĂ©s comĂş dels sentits.
NomĂ©s cal saber com va aparèixer Facebook per a adonar-se de la poca ètica que respiren algunes eines: Mark Zuckerberg va robar una idea i va muntar un imperi basat en el sexisme, en la cosificaciĂł femenina. El programa va ser creat perquè els nois del campus universitari poguessin puntuar les noies en funciĂł de la seva bellesa fĂsica.
Les GAFAM promouen el monocultiu tecnològic, l’opacitat i la falsa gratuĂŻtat. I per a combatre-les necessitem creure’ns el poder d’una societat lliure i ben informada. Aquestes empreses juguen amb la sensaciĂł d’impotència individual davant de grans corporacions, amb el conformisme dels que van on va «tothom», amb la manca d’esperit crĂtic, amb la narrativa de les bondats de la innovaciĂł tecnològica. Però nosaltres creiem en la diversitat, la transparència i l’ètica, i Ă©s per això que des de la comissiĂł de tecnologia prediquem amb l’exemple i lluitem per transmetre els valors del cooperativisme i del consum responsable en tecnologies digitals.
Perquè els programes informĂ tics poden ser eines de transformaciĂł social sempre que ens pertanyin a tots els humans, i no nomĂ©s als qui en volen treure rendiment econòmic perjudicant la resta. Però en aquest canvi de paradigma, el capitalisme juga tambĂ© amb la sensaciĂł d’impotència de les usuĂ ries: com puc jo fer alguna cosa si no sĂ© de tecnologia? Doncs pots començar per rebutjar les GAFAM i fer Ăşs d’eines de programari lliure: torres mĂ©s altes han caigut. Informa’t i gaudeix de les teves llibertats digitals tot garantint les de les persones que t’envolten. Usar eines lliures et converteix, automĂ ticament, en un Ă©sser digital lliure que forma part d’una gran famĂlia: la comunitat del programari lliure.
Per a esdevenir una societat digital lliure i resilient, necessitem una informà tica social de proximitat, accessible i comprensible, confiable i diversa; que ens proveeixi d’eines transparents i respectuoses. A més, però, perquè la transició digital sigui satisfactòria, també ens fan falta espais d’intercanvi, de trobada i de formació en una economia local forta i integradora, on es puguin desenvolupar productes i serveis ètics fets a mida, adaptats a les necessitats reals de cada col·lectiu. Però, per a veure un canvi realment global, hem de començar en l’à mbit individual.
Siguem el canvi que volem veure al mĂłn: canviem el xip i usem programes respectuosos!