💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2015-09-14_gamificacio_cibernarium captured on 2023-03-20 at 18:33:20. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Al curs de gamificació al Cibernà rium se’ns va posar alguns exemples de com la gamificació no implica sempre grans despeses econòmiques. Evidentment, hi ha de tot a la vinya del senyor, però amb petites idees també es poden fer grans avenços.
Per exemple, que els homes pixin dins la tassa. La gamificació evolutiva del cromosoma Y s’aconsegueix exitosament amb una simple enganxina. La iniciativa sembla que va néixer a Holanda i al primer lloc públic on es van posar les enganxines en forma d’aranya va ser en un aeroport holandès.
I, amb la conya, van veure que els lavabos estaven mĂ©s nets que mai. Ves quines tonteries, oi? Aquest va ser l’exemple que ens va posar l’Andrea, però, tot passejant per la xarxa, he vist que ja han patentat l’invent i ha evolucionat i tot. I Ă©s divertidĂssim! Ara fan enganxines de tota mena que, fins i tot, canvien de color quan acertes. Per passar-s’ho pipa, tu! AquĂ us deixo un vĂdeo molt curiĂłs sobre les enganxines de la gamificaciĂł higienico-sanitĂ ria.
Enganxines per pixar dins del test
Vam veure alguns exemples de gamificaciĂł a la plaça del Picadilly Circus a Londres. Sembla que McDonalds s’hi ha ben aficionat. Un dels seus jocs de fidelitzaciĂł Ă©s usar les pantalles de la plaça per projectar tot tipus d’imatges. Si et fas una foto amb elles i les hi envies, et conviden a un cafè. Jo no hi vaig mai al McDonalds. Personalment, no m’agrada i nomĂ©s hi posaria els peus si no hi haguĂ©s cap mĂ©s alternativa (cosa difĂcil).
AquĂ deixo la publicitat que van fer per Campionat del mĂłn de futbol de 2010.
World Cup Sign in Piccadilly Circus by McDonald's
Un altre exemple que va posar l’Andrea del curs de gamificaciĂł del CibernĂ rium Ă©s el de la paperera-TĂ rtar de The Fun Theory. El TĂ rtar era una part dels inferns en els que creien els antics grecs i tambĂ© era la regiĂł mĂ©s profunda del mĂłn. Els inferns dels grecs tenien diferents sales, una d’elles, els Camps Elisis, per on passejaven els herois i els virtuosos un cop morts. El TĂ rtar, en contraposiciĂł, Ă©s la sala mĂ©s tènebre, presĂł eterna de titans i cĂclops. És el que avui coneixem com a infern catòlic, amb el seu foc i els seus dimonis. HesĂode diu a la seva Teogonia que una enclusa (yunque) de bronze trigaria nou dies en caure del cel a la Terra i nou dies mĂ©s en caure de la Terra al TĂ rtar. Aprofitant la idea, a algĂş se li va ocĂłrrer construir la paperera mĂ©s profunda del mĂłn.
The Fun Theory 2 – an initiative of Volkswagen: The World's Deepest Bin
Un parell d’exemples de la gamificaciĂł de l’esport, sĂłn les aplicacions de Nike i la de Zombies, run! L’aplicaciĂł de Nike+ al final del dĂa et diu quins recorreguts has fet, quan has trigat i, fins i tot, les calòries que has gastat. Al·lucinant. El vĂdeo de gamificaciĂł de Nike trobo que estĂ molt currat. Es diu, ni mĂ©s ni menys, Game on, World.
Zombies, run! Ă©s una aplicaciĂł que fa mĂ©s divertit aquest meravellĂłs art de cĂłrrer que no entendrĂ© mai. Un cop, durant una maratĂł de la Mercè, un company meu de feina, va dir amb molt salero: “Yo no entiendo a toda esta gente…aquĂ, corriendo…Que no os enteráis, que correr es de cobardes!”. Jo, personalment, penso el mateix. Hi ha moltes maneres de fer esport, aquesta no Ă©s la meva. No em motiva en absolut, aixĂ que, de ben segur, si em piquĂ©s per començar a correr per fer esport, em descarregaria l’aplicaciĂł de Zombies, run! per a motivar-me una mica. Resulta que has de cĂłrrer perquè et persegueixen uns zombies. Tens una missiĂł i els has d’evitar… Tot Ă©s qĂĽestiĂł de realitat subjectiva i tenim una capacitat innata per crear i recrear mĂłns.
A la ciutat de Chicago, per exemple, es duu a terme una iniciativa per estalviar energia. El Green Office Challenge ha atret empresaris que competeixen en l’estalvi energètic i altres mesures d’eficiència. En el món urbanita, també s’ha dut a terme exitosament la iniciativa de la Speed Lottery per a reduir la velocitat dels vehicles i el Piano Stairs del metro, per incentivar a la gent a pujar per les escales normals i no les mecà niques.
Un dels exemples que tambĂ© se’ns va posar va ser el de Magnum. És increĂble la quantitat de publicitat que “digerim” amb els bombons aquests…. És “simplĂłn” però estĂ ben fet i Ă©s divertit. Apa, a menjar bombons amb la gamificaciĂł de Magnum Pleasure Hunt!
1: https://invidious.snopyta.org/watch?v=iynzHWwJXaA
2: https://invidious.snopyta.org/watch?v=2lXh2n0aPyw
Alguns exemples sĂłn relativament “perillosos”. Si hi ha una cosa que porta implĂcita l’essència del joc Ă©s la motivaciĂł final: sempre tenen mĂ©s al·licient els jocs on el premi o cĂ stig sĂłn alguna cosa “personal”. I a Burger King, al 2009, no se li va acudir una altra cosa que inventar-se un joc on et donaven una hamburguesa gratis si eliminaves a 10 amics al teu Facebook. En 10 dies, 233.906 amics van ser sacrificats.
A Facebook no li va fer massa grà cia la iniciativa: la pà gina és concebuda per afegir gent, no per eliminar-la (i menys, sacrificar-la), que els hi enfonsen el negoci! Al final, Facebook va acabar censurant la pà gina. Fins i tot, els diaris i pà gines especialitzades -tant digitals com en paper- se’n van fer ressò: el New York Times, per exemple, publicava que el valor d’un amic de Facebook val 37 cèntims de dòlar.
Burger King | WHOPPER SACRIFICE
El tema de gamificar productes Ă©s delicat perquè mai plou a gust de tothom. Però el que sĂ crec que Ă©s positiu Ă©s que la gamificaciĂł pot aportar un valor afegit a la promociĂł de productes mĂ©s difĂcils de vendre: com els detergents. Si potser Ă©s mĂ©s difĂcil crear un anunci memorable sobre detergents, potser no resulta tant difĂcil gamificar el producte. Per exemple, als creatius de la marca Ariel -que no tĂ© cap spot digne d’un Ă’scar-, se’ls va acudir muntar un “xiringuito” a l’estaciĂł central d’Estocolm.
Entre el 23 d’agost i el 3 de setembre del 2011, Ariel et donava l’oportunitat d’embrutar samarretes immaculades disparant bales de xocolata, greix, tomĂ quet i altres productes. Al bell mig de l’estaciĂł van instal·lar una vidriera on les samarretes desfilaven per les guies, penjades d’un ganxo “estil escorxador”. Un “robot disparador”, carregat amb “la brutĂcia” estava vinculat a la pĂ gina del Facebook, des d’on disparen els usuaris de Dinamarca, FinlĂ ndia, Suècia i Noruega. DesprĂ©s de ser “disparada”, la roba era posada a rentar amb Ariel i, evidentment, tornava a sortir impol·luta.
Fer anuncis de llits tampoc Ă©s cosa fĂ cil. Sens dubte dĂłna molt de joc, però han d’arribar a quant mĂ©s pĂşblic millor, aixĂ que s’ha d’acotar els lĂmits de l’imaginable… Això, però, no treu que els creatius no intentin altres maneres de vendre els productes. Ans el contrari, Ă©s un camp per explorar. AixĂ Ă©s com Flex, per exemple, sorprèn amb la campanya “Por un mundo Slow. 40 dĂas en la cama” per promocionar el seu nou matalĂ s. L’experiment tractava de posar cĂ mares connectades a internet on es podia veure, en directe, a una parella vivint en una habitaciĂł. Cada dia, feien entrevistes a persones diferents tractant el tema de “la vida Slow”.
Por un mundo Slow. 40 dĂas en la cama, de Flex
Una altra manera d’innovació és el cas de “Dolores Promesas“, una marca de roba espanyola que es va diferenciar de la resta amb el seu “storytelling”. Dolores és un personatge de ficció que narra la seva vida i dissenya col·leccions. Tot i la ficció, les col·leccions existeixen i són venudes a les tendes. L’estructura del relat s’inspira en el còmic “Ester y su mundo“, una sèrie d’historietes sobre una adolescent. Originà riament es deia “Patty’s World” i es va publicar als anys 70 a una revista brità nica. El guionista, Philip Douglas era brità nic i la dibuixant, Purita Campos, era espanyola. “Dolores Promesas” és, doncs, una exitosa revisió d’un còmic de fa 40 anys.
Una altra manera de promociĂł, en aquest cas turĂstica, Ă©s la iniciativa de Castella-la Manxa per l’estiu del 2013. Amb el seu “Se buscan…”, llancen una campanya de mĂ rqueting turĂstic via Facebook, des d’on es poden aconseguir premis com estades d’hotels i visites vinculades a la regiĂł.
Però, juguem seriosament. The Russian Facebook Roulette on se’t repta a perdre la teva vida virtual: el teu compte a Facebook. A Facebook, de nou, no li va fer gens de grĂ cia i va suprimir l’aplicaciĂł. Tot i aixĂ, Ă©s possible recuperar les dades del teu compte. Per què la suprimeixen l’aplicaciĂł, doncs?
Amb l’aplicació de Domino’s Pizza, et fas la pizza tu -virtualment, s’entén- i fas la comanda.
Pels aprenents a masoquista tenim Painstation, un projecte dolorĂłs. La iniciativa de dos estudiants alemans va nĂ©ixer al 2001. Van crear un joc simple d’arcade on competeixen, entre elles, dues persones. Qui perd, rep una petita descĂ rrega elèctrica. Però hi ha gent que es motiva de debò i acaben amb la mĂ feta “un cristo”. Hi ha gent per tot i “Dios los crĂa y ellos se juntan”.
Diguéssim que el concepte del “No pain, no gain” (no hi ha guany sense dolor) s’ha extrapolat al “No pain, no game” (no hi ha joc sense dolor).
No tant dolorosa i més prà ctica és la iniciativa de l’hotel Marriot, del 2011. A través de Facebook, proposava un joc per contractar personal on es poden practicar situacions reals per demanar un lloc de treball o un altre.
Ikea també presenta un concurs, entre el 10 y el 30 de setembre de 2013. Has d’anar a un Ikea i fer-te una foto amb un dels 5 decorats que han dissenyat 5 famosos per entrar a un concurs on guanyes 2.000 euros -posats dins una tarjeta de l’Ikea- per decorar casa teva. La campanya es diu “Empieza algo nuevo” i aquà deixo l’spot, que sembla gravat a la Ciutadella.