💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-04-12_expo-29 captured on 2023-03-20 at 18:39:02. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
<p>L’ExposiciĂł Universal del 1888 deixĂ tal record d’èxit i projecciĂł internacional que no es trigĂ massa a pensar-ne una altra. Fou Puig i Cadafalch qui, al 1905, es pronunciĂ a favor d’una nova monumental exposiciĂł a la ciutat.</p> <p>Però, a principis de segle, Barcelona viu tal context de desigualtat social que acaba eclosionant en els aconteixements de la Setmana TrĂ gica de 1909. El detonant, com sempre, el reclutament. Per lliurar-se’n es podia pagar una quantitat astronòmica que les famĂlies proletĂ ries no es podien permetre i, com a protesta, es convoca una vaga general que paralitza la ciutat.</p> <p>Els burgesos temien pels seus negocis i privilegis i el govern central veia, en l’espontĂ nia revolta obrera i anticlerical, un brot separatista organitzat. Es declara l’estat de guerra i la llei marcial. La setmana de revolta es va saldar amb mĂ©s d’un centenar de morts i mig miler de ferits.</p> <p>Una repressiĂł ferotge no es va fer esperar i es va detenir a gairebĂ© 2000 persones, cinc de les quals van ser executades. Entre els suposats instigadors de la revolta, afusellaren a Francesc Ferrer i GuĂ rdia, pedagog, intel·lectual i creador de l’Escola Moderna. ConclusiĂł? “¡Muera la inteligencia, viva la muerte!”.</p> <p>Al 1913 es decideix emprendre l’aventura urbanĂstica d’una mostra que s’havia d’inaugurar el 1917 sota el nom de “ExposiciĂł d’IndĂşstries Elèctriques” i que pretenia, un cop mĂ©s, la projecciĂł de la modernitat i la catalanitat. Entre altres llocs, es va proposar ubicar-la pels volts de la plaça de les Glòries Catalanes però, finalment, es va triar la muntanya de MontjuĂŻc per la celebraciĂł del certamen.</p> <p>El context internacional de principis del segle XX, però, s’emmarca dins la Primera Guerra Mundial i la RevoluciĂł proletaria russa de 1917, les idees marxistes de la qual, esquitxaran la resta del proletariat europeu.</p> <p>DesprĂ©s de vagues i revoltes, al 1919 es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores i una revisiĂł de salaris i condicions de treball. Les vagues del moviment obrer catalĂ posen en perill els interessos de la classe industrial i s’emprenen mesures de repressiĂł mentre, els comunistes, inspirats en la revoluciĂł soviètica, somien amb una Catalunya progressista i independent.</p> <p>La Primera Guerra Mundial fa que l’ExposiciĂł s’ajorni i es decideix la seva inauguraciĂł pel 1923, però, aquell any, Primo de Rivera dĂłna un cop d’estat i prohibeix els partits, els sindicats, la llengua i la bandera.</p> <p>Amb tot, Primo, en una girada de truita nacionalista, va veure en la idea de l’ExposiciĂł una manera de projectar l’espanyolitat a nivell internacional i, potser de retruc, una sortida a la crisi econòmica que el govern espanyol arrossegava des de la pèrdua de les colònies d’ultramar.</p> <p>Sota la dictadura de Primo de Rivera el projecte inicial es portĂ a revisiĂł i s’esborrĂ tot signe de catalanisme. El paradigma n’és l’enderroc de Les quatre barres, de Puig i Cadafalch. TambĂ© sota la dictadura el projecte va ser renombrat com a ExposiciĂłn Internacional de Barcelona.</p> <h2 id="llegint-lespai-en-el-temps">Llegint l’espai en el temps</h2> <h3 id="arqueologia-historiografia-i-poesia">Arqueologia, historiografia i poesia</h3> <p>La muntanya de MontjuĂŻc, que s’eleva 184,8 metres per sobre del nivell del mar, ha estat, fins ara, un testimoni mut de la història de la ciutat. MontjuĂŻc fou, en un inici, un assentament de 18 poblats ibers i el poblat de Barkeno ja existia a la muntanya o als seus peus al temps en què els fenicis, abans que els grecs, freqĂĽentaven la MediterrĂ nia.</p> <p>Restes dels ibers trobades a la muntanya, unes sitges per guardar-hi el gra, daten del VII ANE i sĂłn les mĂ©s grans de tot el nord-est peninsular. Amb una d’elles plena, es podria alimentar un poblat de 245 persones durant tot un any. D’aquĂ que es pensi que l’excedent cerealĂstic fos destinat a l’exportaciĂł.</p> <p>Segons els arqueòlegs, cap al segle IV ANE hi ha evidències de l’assentament d’un grup dominant a la muntanya de MontjuĂŻc, Barkeno, que hauria imitat els fenicis i grecs en l’emissiĂł de moneda pròpia.</p> <p>Se sap que els ibers tenien seques i emetien dracmes semblants als grecs però amb llegenda ibera. En la transiciĂł a la romanitzaciĂł, sembla que, abans d’ocupar el pla de Barcelona, els romans establiren primer assentament a la muntanya i, seria desprĂ©s que, al desplaçar-se vers el Mons TĂ ber al segle I ANE, l’indret adoptĂ el nom de Barkeno i d’aquĂ, la Barcino romana.</p> <p>Diu l’historiador romĂ Pomponii Mela a la seva Chorographia del segle II:</p> <blockquote> <p>…iuxta Iovis montem, Rubricatum in Barcinonis litore.</p> </blockquote> <p>És a dir, al costat del Mont Iovis, el Llobregat al litoral barcelonĂ. Iovis (o Jovis) Ă©s la denominaciĂł llatina de JĂşpiter, el Zeus grec. La lletra j, introduĂŻda al segle XVI, Ă©s l’última adquisiciĂł del’alfabet llatĂ modern. Deriva de la iota grega i corresponia a una “i llarga” en contraposiciĂł a la Ăpsilon “i breu”.</p> <p>Un fet curiĂłs Ă©s que, des de temps remots, el Llobregat i el Cardener eren navegables i la muntanya fou explotada com a pedrera des dels ibers i els romans fins al 1957, any en què s’atura l’extracciĂł massiva de pedra. Una de les referències de MontjuĂŻc mĂ©s antigues, el vell manuscrit del jesuĂŻta Pere Gil, cap al 1600, ens diu en un fragment:</p> <blockquote> <p>La montanya de Mont Juich junt a Barcelona es de consideraciĂł per averse edificada della tota Barcelona. Diuen que la pedra creyx en ella: y que se a treta mes pedra della que no pujaria tota la dita montanya. Les moles della van per tot lo mon.</p> </blockquote> <p>Amb pedreres d’incomparable qualitat, la muntanya ha estat Ăntimament lligada a la història de la ciutat, que ha nascut i crescut als seus peus. Verdaguer cita MontjuĂŻc com la mare orgullosa de la seva filla Barcelona, que li extreu roques per a la construcciĂł dels seus edificis. AquĂ un fragment de “A Barcelona, oda”, de 1883:</p> <blockquote> <p>“I al veure que traus sempre rocam de ses entranyes per tos casals, que creixen com arbres amb saĂł, apar que diga a l’ona i al cel i a les muntanyes: Mirau-la, os de mos ossos, s’es feta gran com jo!”</p> </blockquote> <h3 id="fortĂ-castell-i-sang">FortĂ, castell i sang</h3> <p>Al segle XI, els comtes francs hi construeixen un fortĂ que tambĂ© farĂ funciĂł de far. Al 1640 es construeix un fortĂ que servirĂ per derrotar les tropes espanyoles a la batalla del 26 de gener de 1641.</p> <p>Al 1694 el fortĂ es va convertir en un castell i la seva planta ocupava tota la part plana del cim, amb tres baluards mirant cap a terra i una lĂnia de dents de serra mirant al mar. A principis del segle XVIII, aquesta primera gran fortificaciĂł, serĂ destruĂŻda per les tropes borbòniques.</p> <p>Del 1751 al 1779 va ser reconstruĂŻt per Pedro MartĂn Cermeño segons les directrius de Vauban: tenia 120 boques de foc. El 1808, durant les guerres napoleòniques, el castell va caure sota domini francès.</p> <p>Espartero i Prim bombardejen la ciutat des de MontjuĂŻc als anys quaranta del segle XIX. Concretament, Prim descarregĂ sobre la poblaciĂł 2500 bombes en 81 dies, que Ă©s el que va durar el setge. A la imatge, un gravat del bombardeig del 1842 per Espartero.</p> <h3 id="anarquistes-apleces-i-art-pĂşblic">Anarquistes, apleces i art pĂşblic</h3> <p>Al tombant de segle, mentre al castell s’hi empresonen anarquistes, a les faldes de la muntanya s’hi instal·len berenadors pels aplecs de sardanes: la font del Gat, la dels Tres pins, la font Trobada, a mĂ©s de la de Ceres (1826) que va ser traslladada al Mirador del Llobregat al 1919.</p> <p>TambĂ© s’intal·len les primeres escultures per tal d’embellir la muntanya: el Manelic (1909), l’Amor a la infantesa (1916), el Dante (1921), el Sant Jordi nu a cavall (1924), la Bellesa (1925) i A l’Aviador Duran (1928).</p> <p>De l’època de l’ExposiciĂł Internacional del 1929 daten: als peus de la muntanya, la font dels tres mars, a l’actual plaça d’Espanya; els pavellons monumentals de l’inici de l’avinguda i les columnes venecianes que feien de porta d’entrada al recinte com ho va fer l’Arc en la del 88.</p> <p>Al voltant de la Font MĂ gica, que tambĂ© data de l’exposiciĂł, encara hi ha els pavellons italians i el Mies Van de Rohe, el pavellĂł alemany; i el Palau Nacional, avui seu del MNAC. TambĂ© es conserven el Poble Espanyol, que va ser una falla indultada i l’Estadi OlĂmpic, que quedĂ en desĂşs i oblidat fins als jocs del 92.</p> <p>Al fossar del castell, centenars de persones hi perderen la vida ja des de “la setmana trĂ gica” de 1919, vĂctima de la qual va ser Francesc Ferrer i GuĂ rdia, pedagog i creador de l’Escola Moderna al 1901.</p> <p>Com a anècdota, en aquests darrers temps, l’Ajuntament canvia noms de places i avingudes: el que havia estat anomenat des de l’ExposiciĂł del 29 com a Avenida del marquĂ©s de Comillas Ă©s avui l’avinguda de Ferrer i GuĂ rdia, que s’estĂ©n des del pont del final de l’avinguda Maria Cristina fins a la plaça de Sant Jordi.</p> <p>TambĂ© a la Guerra Civil, al castell de MontjuĂŻc s’hi executĂ nombrosos opositors al règim. A partir dels anys cinquanta del segle XX, s’hi instal·laran el Museu d’Arqueologia, l’Etnològic i la FundaciĂł Joan MirĂł. I des del 1966 fins al 1998 hi va haver a MontjuĂŻc un parc d’atraccions.</p> <h3 id="el-museu-militar">El museu militar</h3> <p>Fins al 1960 el castell va continuar fent de presĂł militar i, poc desprĂ©s, Franco inaugura el Museu Militar a les seves antigues dependències: va estar operatiu mĂ©s de cinquanta anys. Durant la democrĂ cia, es van batejar els seus jardins amb noms de poetes catalans com Costa i Llobera, Verdaguer o Maragall.</p> <p>Els Jocs OlĂmpics del 92 van ampliar les infraestructures de MontjuĂŻc amb la construcciĂł del Palau Sant Jordi, la Torre Calatrava, l’edifici de l’INEFC, les piscines, la renovaciĂł de l’Estadi, la creaciĂł del Museu OlĂmpic i altres incursions urbanĂstiques que configuraran l’actual paisatge de la muntanya de MontjuĂŻc.</p> <p>Finalment, el 2007 el castell va ser cedit a l’Ajuntament i el 2009 tancava les seves portes, definitivament, el museu militar.</p> <h2 id="una-muntanya-de-cartrĂł-pedra">Una muntanya de cartrĂł pedra</h2> <p>Sota Primo de Rivera, l’ExposiciĂł Internacional de 1929 es va reorientar en tres blocs: la industria, els esports i l’art a Espanya. MontjuĂŻc serĂ reorganitzada, edificada i enjardinada per a l’ocasiĂł amb fonts, escultures, palaus i pavellons.</p> <p>Els palaus eren els edificis mĂ©s grans i acollien aspectes monogrĂ fics del certamen: el vestit, la llum, els teixits, la quĂmica, l’art modern. D’una arquitectura mĂ©s acadèmica, es disposaven en el traçat principal de l’ExposiciĂł mentre que els pavellons eren construccions mĂ©s petites i heterogènies que representaven una empresa o paĂs.</p> <p>El resultat arquitectònic de l’ExposiciĂł fou la combinaciĂł dels projectes de Cadafalch, Montaner i Sagnier i, l’enjardinament de la muntanya per RubiĂł i TudurĂ i Forestier. Les obres van començar al 1917 però foren aturades sota la dictadura de Primo de Rivera fins 1927.</p> <p>Els treballs es reprenen amb aires monumentals però amb poca solidesa arquitectònica. Molts palaus i pavellons tenien que ser enderrocats desprĂ©s de l’ExposiciĂł i d’aquĂ que fossin construĂŻts amb materials poc nobles com la pedra artificial, el formigĂł o el ferro.</p> <p>El Palau Nacional, però, tot i el seu volum i tenir que sobreviure al certamen, va ser edificat en pedra artificial i sense fonaments. Encara avui dia s’esfondra i s’hi han de fer treballs d’enginyeria.</p> <p>L’ExposiciĂł va costar al seu dia uns 150 milions de les antigues pessetes i va crear un deute que va durar 50 anys. Paral·lelament, el 1929 ja s’havien enllestit els primers trams de metro, que ja arribava a la plaça d’Espanya. TambĂ© es va acabar el funicular de MontjuĂŻc i, poc abans, al 1924, la rĂ dio va arribar a Barcelona.</p> <h3 id="palaus-i-pavellons">Palaus i pavellons</h3> <p>L’entrada a l’ExposiciĂł es feia per les torres venecianes que encara avui es conserven, obra de RamĂłn RaventĂłs. Els edificis que avui formen part de la Fira de Barcelona foren, durant l’ExposiciĂł, palaus dedicats a la indĂşstria.</p> <p>El palau a la dreta de les torres fou el del vestit, tot i que, en el projecte original havia de ser dedicat a la pedagogia, a la higiene i a les institucions socials. El primer que trobem a l’esquerra de les torres venecianes Ă©s el que va ser el Palau de la ComunicaciĂł i els Transports, rematat amb una entrada en forma d’arc de triomf que dĂłna a Maria Cristina.</p> <p>Al mateix costat de l’avinguda, al que avui Ă©s un modern Palau de Congressos, hi havia el Palau de l’Art Tèxtil. Davant i fent gairebĂ© cantonada amb el començament de l’actual Avinguda de Ferrer i GuĂ rdia, trobem encara l’antic Palau de la Metal·lĂşrgia, l’Electricitat i la Força Motriu, rematat amb una cĂşpula polièdrica.</p> <p>I per a l’ExposiciĂł Internacional de 1929, es va decorar l’avinguda principal, avui Maria Cristina, amb 116 obeliscs lluminosos.</p> <p>MĂ©s enllĂ de la Font MĂ gica de Carles BuĂŻgas, i sota els peus del Palau Nacional, trobem els palaus simètrics que, sota la dictadura i per a l’ExposiciĂł, s’anomenaren d’Alfons XIII i Victòria Eugènia en honor als monarques. El primer fou dedicat a la construcciĂł i el segon a allotjar paĂŻsos que no tenien pavellĂł propi, com FinlĂ ndia o SuĂŻssa. Però, al projecte inicial, el del rei tenia que ser dedicat a l’arquitectura i el de la reina, a l’art modern.</p> <p>Altres palaus i pavellons foren reorganitzats desprĂ©s del certamen, entre altres: el Palau Nacional Ă©s seu del MNAC, el de les arts grĂ fiques, del MAC; el Palau d’Agricultura es convertĂ en el Mercat de les Flors; el Palau de la Caixa de Pensions Ă©s seu de l’Institut CartogrĂ fic de Catalunya; el pavellĂł de Barcelona, de Josep Goday i la Casa de la Premsa, de caire modernista-historicista, sĂłn avui seu de la GuĂ rdia Urbana.</p> <h2 id="la-font-dels-tres-mars">La font dels tres mars</h2> <p>Josep Maria Jujol va rebre l’encĂ rrec de fer una font monumental a la nova plaça d’Espanya per l’ExposiciĂł Internacional de 1929. Les obres no van començar fins al gener de 1929, quan faltaven nomĂ©s quatre mesos per inaugurar l’ExposiciĂł.</p> <p>Jujol va poder fer la font amb l’ajuda de tres escultors: Miquel Blay es va encarregar de les escultures que representen el Guadalquivir, el Tajo i l’Ebre. TambĂ© va tenir cura d’un grup de vailets que vol significar els petits rius que van a parar al mar CantĂ bric. Els germans LluciĂ i Miquel OslĂ© van fer tres figures de peu que encarnen l’AbundĂ ncia, la Salut i la NavegaciĂł.</p> <p>El coronament escultòric, que contĂ© un peveter amb la seva flama, va ser dut a terme per Frederic Llobet. Tres columnes d’onze metres cadascuna, de Jujol, simbolitzen l’Heroisme, la ReligiĂł i les Arts. El conjunt era un homenatge a l’aigua i tambĂ© a Espanya.</p> <p>Per mĂ©s que van treballar a preu fet, la font no va poder ser acabada per la inauguraciĂł del certamen: faltaven escultures i no circulava l’aigua, de manera que el pĂşblic es va enfilar a la font per poder veure la cerimònia inaugural.</p> <p>Durant la guerra civil, els fanals que guarnien la font van ser trencats els uns i robats els altres, i finalment van ser retirats tots. Jujol no va cobrar tots els honoraris fins al 1943, catorze anys desprĂ©s de la inauguraciĂł.</p> <p>La font va ser restaurada a fons el 1992 amb una subvenciĂł de Repsol, i aleshores s’hi van reposar tots els fanals. Sis cartel·les al peu del monument resen: “Senatus Populusque Barcinonensis” (El Senat i el Poble de Barcelona).</p> <p>La font monumental de Jujol Ă©s una obra de procedència heterogènia influĂŻda pel classicisme, el barroc i per les obres de GaudĂ i de Domènech i Montaner i pot ser definida com una fontana barroca.</p> <p>Els diversos tipus de brolladors segueixen esquemes triangulars i els gran grups escultòrics que decoren les fornĂcules de la fontana de la plaça d’Espanya van ser encarregats a Miquel Blay, autor del grup de La cançó popular (1906), realitzat per a la façana exterior del Palau de la MĂşsica Catalana. Les escultures de la font es van fer a Roma en marbre blanc de Carrara i medeixen 6 m d’alçada.</p> <p>El grup que dĂłna a les torres venecianes Ă©s un homenatge a l’AtlĂ ntic. La figura masculina situada en primer terme, el Tajo, representat per un home madur amb barba assegut sostenint una gerra; el Guadalquivir, en segon terme, pren la imatge d’un home mĂ©s jove, dret, que recull amb una gran petxina l’aigua que li aboca un infant situat mĂ©s amunt: el seu afluent principal, el Guadalimar.</p> <p>Un altre infant estĂ agenollat sota la cascada d’aigua que cau de la petxina i gira la mirada cap a l’altre personatge. Podria figurar el Guadiana, riu que se situa entre les conques dels dos.</p> <p>El conjunt que mira a la Gran Via Ă©s una al·legoria a l’Ebre, simbolitzat per un jove nu amb un mocador al cap a l’estil aragonès. Dos nens amb diferents estris representen els afluents i aboquen aigua a la font. En darrer terme una dona, que pot significar la terra, recull l’aigua en una panera que, al seu torn, fa fructificar un corn de l’abundĂ ncia, curull de fruites, que porta a les mans el personatge central.</p> <p>Les inscripcions “TARRAC” a l’extrem inferior dret i “CAESAR” darrere del personatge central, a l’esquerra, fan al·lusiĂł al passat romĂ del Mediterrani ibèric.</p> <p>En darrer lloc, el conjunt orientat cap Creu Coberta, mostra els rius del CantĂ bric. A la part superior, un infant vessa aigua sobre una gran petxina que sostĂ© un jove que ocupa quasi tota l’alçada esquerra de la fornĂcula: el NerviĂłn, que desemboca a la gran ria de Bilbao. A la dreta i tambĂ© dreta, una noieta porta una gerra sobre l’espatlla i al seu costat dos infants mĂ©s aboquen un altre gerra. La noia Ă©s la font originĂ ria que els infants, el NalĂłn i el Narcea, transformen en riu. Finalment, als peus del conjunt, una dona que nomĂ©s vesteix un mantell sobre les cames Ă©s una imatge del mar que recull totes les aigĂĽes dels rius.</p> <p>Tres escultures en bronze treballades pels germans OslĂ© es presenten al basament en homenatge als beneficis de l’aigua. La Salut PĂşblica Ă©s la que dĂłna al carrer Tarragona. Al pedestal podem llegir: “SALUS”. Higia, filla d’Esculapi, dĂ©u de la medicina, porta una gerra buida que simbolitza les herbes medicinals. L’oca, sĂmbol de vigilĂ ncia, al·lerta sobre l’atenciĂł que demana la salut. L’acompanya un infant que porta una petxina a la mĂ i representa la importĂ ncia de l’aigua per a la higiene.</p> <p>L’escultura femenina que mira a sud Ă©s l’Abvndantia i l’acompanya un nen amb fruits i una cabreta que al·ludeix al mite d’Amaltea, que va alletar Zeus i que posseĂŻa un corn exuberant del qual sorgien tota classe de fruits.</p> <p>La NavegaciĂł Ă©s la tercera de les figures que els OslĂ© executaren per la font: a les mans, porta un vaixell amb la vela desplegada; l’infant que l’acompanya, porta un peix i una xarxa. Als peus, una au marina.</p> <p>Probablement reprodueix el mite de Tetis, una de les Nereides, les nimfes dels mars interiors. Les Nereides eren filles de Nereu[1] i deixaven les profunditats per auxiliar els mariners en perill. SĂłn les figures que avui associem a les actuals sirenes, que res tenen a veure amb les originals, mĂ©s pèrfides. Tetis va ser obligada a contraure matrimoni[2] amb un mortal, Peleu. Per eludir aquesta aliança va fugir transmutada en la figura de peix, au, onada i flama. Finalment, però, va ser capturada.</p> <p>A la part superior del conjunt i, com a contrapunt, al missatge que portava implĂcita la font, el triomf de l’aigua, s’hi va instal·lar un gran peveter de bronze que havia d’acollir la flama Ăşnica que recollia els valors simbolitzats per les tres columnes de la font, la ReligiĂł, les Arts i l’Heroisme (a les columnes s’hi enrosquen unes cintes en les quals es podien llegir els noms de personatges espanyols que havien destacat en cada una d’aquestes virtuts).</p> <p>Segons el Diario Oficial de la ExposiciĂłn havia de simbolitzar “el sacrificio constante de España por la civilizaciĂłn”. A l’entorn del peveter, es disposen quatre victòries amb tĂşniques clĂ ssiques. L’autor del conjunt fou Frederic Llobet i es tracta d’un acurat treball en bronze, molt monumentalista quant a la composiciĂł, però en canvi, les victòries de l’à tic sĂłn l’aportaciĂł mĂ©s moderna del monument per la seva proximitat al que era l’estil de moda, l’art deco.</p> <p>[1] Un dels dĂ©us secundaris del mar que tot ho sabia i que en tot es transformava. És capturat per Heracles fins que li diu on Ă©s el JardĂ de les Hespèrides.</p> <p>[2] De la uniĂł de Tetis i Peleu neix Aquil·les. A la boda, Eris, deessa de la discòrdia, que no havia estat convidada, apareguĂ© per sorpresa i davant tots els presents, llançà sobre la taula una de les pomes d’or del JardĂ de les Hespèrides amb la inscripciĂł: Kallisti “per a la mĂ©s bella”.</p> <p>Tres deesses entren en conflicte: Hera, Afrodita i Atenea. Paris, un mortal innocent, Ă©s triat per Zeus per adjudicar la poma a una de les deesses. Totes intenten subornar Paris: Atenea li ofereix saviesa; Hera, poder i Afrodita, la mĂ©s bella de les mortals. Paris dĂłna la poma a Afrodita. Quan Paris s’enamora d’Helena, la deessa fa que la troiana s’enamori de l’aqueu. I d’aquĂ, la guerra de Troia.</p> <h2 id="leix-de-lexposiciĂł">L’Eix de l’exposiciĂł</h2> <p>En motiu de l’ExposiciĂł Internacional de 1929, la muntanya fou embellida amb una estatuĂ ria serena i amable. Per decorar l’entrada al recinte des de la plaça d’Espanya, es van disposar quatre escultures en pedra dedicades al comerç, la industria, als esports i a les arts.</p> <p>Expo29 dona nen carre lleidaUna d’elles es va reubicar al 1985 a l’avinguda del Paral·lel tocant al carrer Lleida. Titulada Dona amb nen, de Carles Riudaura, sembla que potser va representar les arts, tot i que, per la seva iconografia Ă©s mĂ©s aviat una al·legoria de la maternitat que bĂ© podria al·ludir al vital paper de la dona a la societat industrial.</p> <p>L’escultura va ser concebuda per ser admirada des de tots els angles. Actualment, se situa elevada, lluny de vista de l’espectador, i costa apreciar-ne els detalls, com el caient del mantell a l’esquena de la figura.</p> <p>Arrencant des de les torres, la primera escultura que trobem actualment de camĂ al Palau Nacional Ă©s la de El forjador, de Josep Llimona, a la plaça de l’Univers. Va ser inaugurada l’1 de maig de 1930 en agraĂŻment a tots els obrers que havien fet possible la construcciĂł de l’exposiciĂł. I aixĂ, la dedicatòria: “Barcelona i l’ExposiciĂł als seus obrers”.</p> <p>El forjador, en el seu homenatge, es presenta com una nova al·legoria: el treball. A diferència de les al·legories recurrents, el treball Ă©s representat per un home vestit de forjador amb la iconografia del dĂ©u Hefest (VulcĂ [1] en llatĂ), dĂ©u del foc i excels artesĂ de les fargues, que era coix, i d’aquĂ, que la figura de Llimona presenti una lleugera inclinaciĂł.</p> <p>L’escultura, executada al 1914, havia estat premiada a Brussel·les. Una còpia en pedra de El forjador tambĂ© decora, des de 1928, la font de la plaça de Catalunya i sembla que a l’Escola del Treball encara se’n conservava una altra. La de la plaça de l’Univers, en bronze, va ser retirada i, posteriorment, reinstal·lada al mateix emplaçament al 1985.</p> <p>Una segona representaciĂł escultòrica de l’exposiciĂł del 29 ha quedat enterbolida pels ponts del final de l’avinguda Maria Cristina, on trobem dos relleus en pedra arenisca, de gran complexitat iconogrĂ fica.</p> <h3 id="relleus">Relleus</h3> <p>Antoni Parera narra mitològicament la glòria de les terres catalanes i la seva significaciĂł històrica dins el marc de la MediterrĂ nia. AixĂ, l’escultor, imprimeix les seves al·legories en un estil clĂ ssic i en baix relleu, com si d’un fris del PartenĂł es tractĂ©s. Invoca al comerç, a la navegaciĂł i a la indĂşstria; però tambĂ© al coneixement cientĂfic, al pensament, el treball i la llum de la veritat i de la ciència.</p> <p>Als relleus trobem el llaurer de la victòria i una petita Iris alada que respon tambĂ© a una NikĂ© o al·legoria de la victòria, d’aquĂ el nom de la famosa marca esportiva. Segons Homer, Iris al igual que Hermes, era missatgera dels dĂ©us i protectora del comerç.</p> <p>En un dels relleus, rere les figures, la sortida del sol, l’Aurora, i una nau grega rere la qual trobem una petita embarcaciĂł amb vela llatina triangular, assimilada dels pescadors egipcis i Ă mpliament usada a la conca del Mediterrani.</p> <p>Aquesta petita barca situada al centre de la composiciĂł fa d’element de cohesiĂł entre el passat i el present.</p> <h3 id="font-mĂ gica">Font mĂ gica</h3> <p>Una mica mĂ©s amunt trobem la veritable estrella de l’exposiciĂł que, un cop mĂ©s, fou la font mĂ gica. La de l’exposiciĂł del 29 va ser obra de Carles BuĂŻgas, fill de l’arquitecte GaietĂ BuĂŻgas, que per la del 88 havia dissenyat el monument a Colom. A l’esplanada on avui hi ha la font, fins al 1928, hi havia, a tocar de l’escala, “Les quatres barres” de Puig i Cadafalch. Al ser enderrocades per Primo de Rivera, va quedar un gran espai on es va decidir muntar la font mĂ gica.</p> <p>DesprĂ©s de l’exposiciĂł, va deixar de funcionar fins al 1955 que va ser restaurada pel mateix BuĂŻgas. De 1963 a 1976, any en que es restaurĂ de nou i se li afegĂ mĂşsica, va estar mĂ©s parada que en funcionament. Pels jocs es va tornar a restaurar però no va ser ben bĂ© acabada i inaugurada fins el 23 de juny de 1998.</p> <h3 id="les-flors-i-sedent">Les Flors i Sedent</h3> <p>Per a l’ExposiciĂł Internacional de 1929, es va decorar l’avinguda principal, avui Maria Cristina, amb 116 obeliscs lluminosos. DesprĂ©s de la font i les columnes, avui reinstal·lades rere la font, trobem presidint les escales dos nus en pedra de Josep Llimona: Les flors i Sedent, de 1927.</p> <p>Al presentar-les inclinades, l’escultor les apropa a l’espectador i semblen donar una cĂ lida benvinguda, mentre que la proximitat ens deixa apreciar la dolça expressiĂł dels seus rostres. Josep Llimona fou un gran estudiĂłs del nu femenĂ i esculpĂ les seves figures en un modernisme anecdòtic de gran sensibilitat i bellesa.</p> <p>MĂ©s endavant, al costat de les escales mecĂ niques, trobem un seguit d’escultures en resina i fibra de vidre que sĂłn còpies de còpies d’escultures clĂ ssiques gregues. Quatre d’elles, però, sĂłn les còpies “originals” que es van fer per l’exposiciĂł als tallers Lena i que van ser restaurades i tornades al seu emplaçament al posar les escales mecĂ niques.</p> <h3 id="reminiscències-clĂ ssiques">Reminiscències clĂ ssiques</h3> <p>Tenim una Amazona, un Guerrer, un Silè ballant i un DorĂfor. Ja al peu del Palau Nacional, dues al·legories de Frederic Marès: la Terra i l’Aigua. Al reputat escultor se li van fer diversos encĂ rrecs escultòrics per embellir el recinte de l’exposiciĂł i, per l’antesala del Palau Nacional, va concebre un conjunt complementari en homenatge a la Terra i a l’Aigua.</p> <p>Aquesta Ă©s representada per una figura d’un dĂ©u-riu, un home madur i serè que recorda a la iconografia hercĂşlia. Es recolza en una gerra de la que brolla aigua i que representa la fecundaciĂł de la Terra, a qui Marès representa com una dona nua, serena i resabuda, estirada en un jaç d’espigues, que li donen un carĂ cter mediterrani.</p> <p>L’aigua que brolla de la gerra representa tambĂ© la font primĂ ria de totes les altres fonts que, situades a l’eix de l’exposiciĂł, es precipiten muntanya avall com si formessin una gran cascada.</p> <p>[1] El quadre mĂ©s famĂłs al respecte Ă©s el de La fragua de Vulcano de Velázquez.</p>