💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-12-10_computacio_classe_4 captured on 2023-03-20 at 19:11:48. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Aquesta darrera setmana del curs sobre computació a l’escola coincideix amb l’Hora del codi, una iniciativa internacional que promou l’aprendre a programar. Aixà com la tercera setmana, se’ns presenten eines i recursos que permetran als docents començar a introduir la programació i la robòtica a l’aula. A més, en aquesta última setmana, hi haurà l’últim webibar i haurem de preparar una hora de codi.
En aquesta darrera unitat, els objectius seran:
Aprofitant l’interès que desperten els jocs en diversos formats (taula, consola, mòbil, pc…) sembla que es vol girar la truita. A partir del disseny de jocs es pretén ensenyar computació. I a mi, “a priori”, em sembla una cosa fantà stica. Es posa l’exemple del profe Ollie Bray, que aplica aquests conceptes amb els seus alumnes perquè pensa que els infants no haurien de ser només consumidors sinó també productors. Arriba de ple la febre del “prosumer” (o el consumidor proactiu/intel·ligent).
En Ollie ens explica en un vĂdeo el potencial del disseny de jocs com a vehiculador del currĂculum transversal i ens dĂłna exemples d’eines. Algunes van adreçades a professors de primĂ ria…I aquĂ flipo molt quan posen d’exemple Keynote i Power Point…Power Point i programaciĂł? Segons diuen al curs, “sĂłn eines excel·lents per pensar en el disseny de jocs i els conceptes de computaciĂł fins i tot amb alumnes de secundĂ ria”. De debò? Seguim…
Se’ns demana provar les eines per familiaritzar-nos-hi…I són les següents: Power Point (Microsoft), Keynote (Apple), Scratch Junior (MIT), 2simpleDIY (Ni idea d’on surten), Scratch (MIT), Kodu (Microsoft), Project Spark (Microsoft), Minecraft (Microsoft). De 8 eines, la meitat del gegant Gates… De vegades sembla que tot canvÏi per quedar-se igual…Seguim…
Els vĂdeos no els comparteixo perquè tenen el cadenat aquest del Youtube, que vol dir que nomĂ©s hi pots accedir amb enllaç, aixĂ que si ho posen mig privat, jo ho explico però no ho mostro… que, desprĂ©s, aviam si em posen traves per compartir contingut… no seria el primer cop…
El concepte dels prosumers va molt lligat al del DIY (Do It Yourself, “Fes-ho tu mateix”). Aquest vĂdeo pertany a la Fira que se celebra a Barcelona sobre cosetes fetes a mĂ . Aquest 2015 ha celebrat la seva segona ediciĂł.
Amb aquest tĂtol arrenca el primer vĂdeo. En Ollie ens parla que hi ha eines que faciliten la creaciĂł de jocs i altres continguts i que, de fet, qualsevol que hi tingui interès, en pot aprendre. En aquests nous temps d’Internet, que possibiliten la comparticiĂł global, els hábits de consum canvien i les noves generacions tendeixen a ser consumidors que, a mĂ©s de consumir, produeixen: interactuen amb les marques, creen contingut, influencien en la compra d’altres consumidors que hi confien.
Comenta en Ollie que es poden començar a crear jocs de ben petits i que no cal esperar-se a secundà ria. Hi ha eines com Scratch Junior, per exemple, que estan destinades a infants d’uns 5 anyets. La cosa és que la computació, a través de la creació de jocs, es torna més toveta, diguem, ja que hi ha conceptes, com abstracció, modularitat o paralel·lisme, que s’entenen molt millor quan es posen en prà ctica.
En la meva experiència, primer tot sona a xinès però tu vas creant els teus jocs. I és després comences a entendre què has fet…
Aprendre a programar jocs ens ajuda en la transversalitat del currĂculum educatiu a travĂ©s de l’aprenentatge basat en projectes. La creaciĂł d’un videojoc, per exemple, implica competències lingĂĽĂstiques, artĂstiques, comunicatives…però tambĂ© de cĂ lcul, fĂsica, lògica, i un llarg etcètera de components que emmarquen un aprenentatge basat, “per se”, en la transversalitat:
En Ollie ens parla de Power Point i Keynote com a eines per crear històries interactives del tipus “Tria la teva aventura”. Personalment, passo…Potser per entendre el concepte aixĂ molt “a grosso modo” tĂ© un “pase”, però trobo que es pot passar olĂmpicament del Power Point i anar directament a Scratch…
A continuaciĂł se’ns parla de 2 simple DIY que, personalment, Ă©s una eina que desconec…Ja la provarĂ©. Pel que sembla tĂ© editor grĂ fic i Ă©s molt fĂ cil crear historietes i jocs. Ara bĂ©, no he entès molt bĂ© quins mecanismes d’aprenentatge té…InvestigarĂ©. La segĂĽent eina que es presenta al vĂdeo Ă©s Scratch Junior, un Scratch per a peques a partir d’uns 5 anys. Amb aquesta eina es poden aprendre els conceptes bĂ sics des de ben petits.
No és que ho aprenguin instantà niament, crec, és més aviat que trastejant, aconsegueixen que els personatges facin algunes cosetes i, mica en mica, s’aprèn a donar ordres concretes perquè facin el que volem. La cosa, trobo jo, es que s’aprèn sense saber que s’aprèn. I paradoxes de la vida, l’aprenentatge, per fi, es comença a percebre com a una cosa divertida…Benvinguts al segle XXI.
Pel que veig, tot es tracta de donar eines…Però després vénen les avaluacions i què? Qui corregeix? Jo tinc un avaluador objectiu, el Dr. Scratch, una eina de Programamos que és una meravella. Tot i que està en beta i li falten cosetes, promet moooolt. A través de la URL del teu projecte d’Scratch, pots saber quin nivell de computació té el teu projecte.
Dr. Scratch dĂłna una puntuaciĂł total basada en criteris d’abstracciĂł, pensament computacional, interacciĂł amb l’usuari, paral·lelismes, etc. A mĂ©s, tindrĂ plugin per a navegadors i s’estĂ treballant per tal de fer les explicacions dels conceptes mĂ©s entenedores. AixĂ, tothom que aixĂ ho vulgui, podrá millorar els seus projectes depurant el codi a partir dels consells del Doctor. Mola, eh! Però no he fet cap curs que en parli…
Els infants, avui dia, vénen amb un tauleta electrònica sota el braç…Els fascinen les llums i els colors (als adults també però dissimulen…) Trastejar dispositius és un dia a dia d’infants i adolescents. Cada generació fa el que pot…Us enrecordeu del Tamagotchi? Doncs pels nostà lgics hi ha app per a Android ;)
La grĂ cia, però, ja no seria jugar sinĂł crear els jocs als que volem jugar. I aquĂ entrem a la dinĂ mica del prosumer i a l’encoratjar les personetes a expressar-se. Per fer-ho, hi ha eines genials com Scratch 2.0. Es presenten al vĂdeo un parell de recursos de documentaciĂł de la Royal Society of Edinburgh: una introducciĂł a Scratch “Starting from Scratch” i un segon nivell “Itching For More”, on trobarem projectes amb Scratch 1.4 (anem per la 2.0) i App Inventor (anem per App Inventor 2).
Amb Scratch, en forma de blocs gramaticals, li pots dir a qualsevol objecte que puguis imaginar que faci tot allò que puguis imaginar. Els lĂmits els tens tu…I sĂłn limitacions de temps. AnirĂ s aprenent tot allò que necessitis a mesura que ho necessitis i tinguis temps per posar-t’hi…Que el trobes…hehe…buscant altres projectes que facin el que vols que faci el teu, preguntant a la comunitat, experimentant i creant amb els blocs, compartint projectes i rebent feedback, millorant els projectes fent-los mĂ©s eficients a nivell de programaciĂł, etc.
Tot plegat, fomenta la creativitat, la comunicació, l’aprendre a aprendre i, en general, possibilita un aprenentatge transversal. En Ollie també parla de Kodu i Minecraft. Kodu es pot connectar a la Xbox. Jo encara no l’he provat però no em fa grà cia…Em comenten que és molt visual i tal però que realment no programes…Jo insisteixo amb Scratch, que em té el cor robat. Ara, Snap! em ve molt de gust, també. Em fa molta ilu trastejar Big Data amb l’Snapi! i l’API de l’AMB. Intentaré posar-m’hi aviat! :)
No és cap paraulota…És una peça de hardware petiteta que permet ser programada. Software com Scratch 2.0, per exemple, incorporen extensions (veure blocs “Més blocs”) que permeten el contacte entre la programació del projecte i un objecte associat a la placa de hardware, el microcontrolador.
Jo no hi entenc massa, però n’aprendré. I m’encantaria muntar un Hortduino al terrat! :) Es pot muntar un sistema de rec automà tic i sensor d’humitat. A més, hi ha una app feta amb App Inventor 2 per controlar els parà metres.
L’Hortduino ve d’Hort i Arduino, un dels microcontroladors mĂ©s coneguts (per barat i fĂ cil i open hardware). A mĂ©s, hi ha un Scratch for Arduino que permet relacionar Scratch amb la placa Arduino. De fet, el segĂĽent vĂdeo Ă©s una explicaciĂł bĂ sica d’S4A i el tercer i Ăşltim, parla d’S4A avançat. TambĂ© es presenta al curs la Rasberry Pi, una placa que, segons em comenten, Ă©s mĂ©s versĂ til que Arduino.
Finalment, s’explora altres Ă rees no directament relacionades amb la computaciĂł però que tambĂ© hi tenen a veure. James Abela, profe de primĂ ria i tuitero, ens introdueix eines que tan poden ser usades a primĂ ria com a secundĂ ria. M’encanta que parli del mecanisme d’Antikythera, l’ordinador mĂ©s antic del mĂłn conegut que cada vegada es data mĂ©s d’hora…Des del 2014 s’apunta cap al 150 Abans de la Nostra Era. En James estructura el vĂdeo en: eines, lliçons (imatge en verd) i suport (imatge en groc)
Eines. Dues seccions: en funció si saben llegir o no, se’ls dóna unes eines o altres.
La Bee-Bot (que barata no és però no coneixen l’Escornabot…que sembla que fa el mateix a través d’una app i val uns 30 euros), Scratch Junior (que recomana molt i diu que pot ser la propera “Big Thing”), Daisy the Dinosaur, Move the Turtle (de pagament), Kodable o A.L.E.X., per exemple, van bé pels que no saben llegir.
DesprĂ©s parla de Nina Engineering Playground però posa un enllaç a una pĂ gina que nomĂ©s pot ser visitada des del Regne Unit…Pel vĂdeo que he trobat sembla una versiĂł mĂ©s neta, femenina i moderna (i mĂ©s sosa…probablement) de “El mĂłn d’en Beakman”. A mi m’encantava!!!