💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant462.gmi captured on 2023-03-20 at 18:30:34. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Goig y tristor ab tant strem me han combatuda que per miracle és viva la vostra Stefania. Mostrar-vos-ho ha la mia descolorida cara quant, per vostra vista, lo meu temerós cor haurà cobrada la perduda alegria. Scriure-us ara los enuigs, treballs y pensaments que perdent a vós me han acompanyada no és possible, car la força gran de aquests mals dexa turmentada la mia pensa. E axí, afligit lo meu enteniment, que no sé què us diga, demane-us de mercé, agenollada als vostres peus y besant les cadenes que ensemps a vós e a mi strenyen, vullau, aprés de la rebuda libertat, molt prest venir a libertar la mia perillosa vida, la qual ab hun sols tardar poríeu de certa mort fer merexedora, car, ab tot la presència del novell cèsar sia vostra liberació e vida, no és dubte, senyor, que sols la vostra vista és aquella que tendrà propietat de libertar-me. Y al so de la vostra veu exirà de trista presó la mia resuscitada vida.
No faç menció dels meus afanys perquè·ls prengau en compte de amor, com sia e fóra stada contenta soferir-ne de majors per defendre-us dels vostres, los quals grandíssims treballs y dolors vostres sol són dignes de plànyer y d’ésser recitats considerant que la vostra virtuosíssima persona de tot bé, de tota glòria y prosperitat és merexedora. ¿Y quals ulls porien ésser exuts mirant tan excel·lent duch y senyor catiu de infels, subjugat a nació tan baixa? ¿Qual cor tan fort y dur que fos no·s rompria per sobresdolor, atenent que vós, senyor, siau maltractat y desservit, posat en contínua tribulació y misèria? ¿E com, senyor, pensau que los ulls del meu poch enteniment no us puguen veure en aquell loch hon la vostra magnànima persona és detenguda? Yo us veig, senyor, ab los cabells larchs y desbaratats, la barba, cobrint la major part de la vostra bella cara, stesa per los pits, hon diverses vegades ha reposat la vostra duquessa. Contemple encara, senyor, que·ls vostres fondos ulls y la gran flaquea de la vostra carn, y lo descoloriment de aquella, encara que lo gest no us ha levat de gran senyor y la presència.
Emperò, manifestant-se en tal sguart la gran aflicció de vostre ànimo, defall lo meu cor, arrape la mia cara, desbarate y arranque los cabells del meu cap per sentir part dels treballs vostres, en los quals plànyer y contemplar lo dolre y plorar a manera de delits ho stime. La groga e sotil sobrevesta vostra, tacada de moltes làgremes. La tovallola blava que streny lo vostre cap, merexedor de imperial corona, han desguarnit y despullat la mia ànima de tota glòria. Per tenir conformitat ab vós, senyor, és stada vestida de continu la mia afortunada persona de hun aspre scilici la carn y, per àbit, de hun fort burell a manera de sach per significar la veritat del meu gran treball y terrible pena que per vós, senyor, pregant, sospirant y jamecant comportava. Per les vostres cadenes hun nuat e fort cenyil ha streta la mia turmentada persona. Per los vostres grillons só anada descalça. Per la vostra presó he renunciat al món, ab solemne vot de jamés dexar aquesta devota casa e fort religió fins que per vós, senyor, sia demanada la vostra duquessa, de la qual, no sols senyorejau l’ànima e les potències de aquella, mas encara lo cors; essent vostre per amor y per obligació de lícit matrimoni, vos ne serà feta prompta e liberal restitució.
¡Veniu, donchs, senyor Veniu, sperança mia, clau de les mies presons, ceptre de la mia senyoria, corona de la mia glòria, hun sol goig de les mies tristors! ¡Veniu, duch de Macedònia, senyor Diafebus, y sereu lo clar dia que foragitarà les tenebres de la mia scura nit!
Terrible plor e forts gemechs donava lo duch de Macedònia, tant per la vista de son cosín germà Tirant com, encara, per la libertat que cobrava, mas, sobretot, per lo contengut en la letra de la duquessa, la qual singularment amava.