💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant435.gmi captured on 2023-03-20 at 18:29:27. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Tengut lo consell per lo virtuĂłs Tirant ab los magnĂ nims reys, duchs, comtes e barons, sobre la resposta fahedora als embaxadors del soldĂ e del Turch, per tot lo consell fon delliberat que la magestat de l’emperador ne fos consultada. PensĂ lo valerĂłs Tirant Ă©sser atĂ©s al terme que desijava, ço Ă©s, tenir justa causa d’escusaciĂł per anar a veure e fer reverència a aquella per la qual tenia la sua Ă nima cativa. E pensant com aquest negoci era de importĂ ncia e era cosa que tocava mĂ©s a la honor sua que de tots los altres, delliberĂ que secretament, sol, anĂ s a la noble ciutat desijada per parlar ab la magestat de l’emperador e saber la voluntat e deliberaciĂł sua, de què·s poria seguir molt gran benefici de pau e tranquil·litat en l’Imperi Grech e, a ell, tranquil·le repòs en los braços de sa senyora. E venint la nit scura, parlĂ ab lo rey de SicĂlia e lo rey de Feç e comanà ’ls lo camp. E recullĂ’s en una galera e feren la via de Contestinoble, qui distava vint milles del camp de Tirant.
Com lo virtuĂłs Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores de la nit. Desfreçà ’s e sol ab hun altre ixquĂ© en terra. ManĂ al patrĂł de la galera que no·s partĂs de allĂ, e com fon al portal de la ciutat, dix a les guardes que li obrissen, com era hun servidor de Tirant qui venia a parlar ab la magestat del senyor emperador. Les guardes prestament li obriren e fĂ©u la via del palau de l’emperador. Com fon dins, li digueren com l’emperador s’era mès al lit. Tirant anĂ a la cambra de la reyna de Feç e trobĂ -la dins hun retret, que feĂża oraciĂł. Com la reyna lo vĂ©u, prestament lo coneguĂ© e corregué’l abraçar e besar. E dix-li:
–Senyor Tirant, inestimable és lo plaer e soberga alegria que tinch de la vostra desijada venguda. E ara ab major afecció tinch causa de regraciar a Déu, que de mi, indigna, vol hoir les justes pregà ries. No us puch dir quant és gloriosa la mia à nima per la consolació de vostra vista, pensant que a la fi de les mies devotes oracions haja obtés lo major bé que desijava, ço és, la vostra presència, enemiga de tota tristor. No crech yo que los meus mèrits, mas los vostres, han inclinada la divina bondat que, dient yo les derreres paraules de les mies piadoses pregà ries, no sé si mans d’à ngels o celestials moviments han girat la mia fexuga e trista persona vers la porta del meu desaconsolat retret, hon he pogut veure a vós, senyor, qui sou la més alta persona en virtuts y meréxer qu·entre tots los mortals contemplar-se puga. Veniu, senyor, digne de tota glòria Hora és ja que prengau la paga e satisfacció de vostres honorosos treballs ab delitós repòs en los braços de aquella hon és lo terme de vostra felicitat e occasió de vostres magnà nimes empreses, car yo crech que, si vós voleu, yo daré compliment al que tant haveu desijat. E si ara no feu la voluntat mia, creheu ab jurament que jamés façau compte de mi, ans, lo més prest que a mi serà possible, me’n tornaré en les mies terres.
No lexà més parlar lo valerós Tirant a la reyna, mas féu principi a semblants paraules:
–Germana senyora, si en algun temps vos só stat inobedient, suplich-vos per mercé que·m perdoneu, car yo us promet e us jur, per l’orde que de cavalleria tinch, que no serà cosa en lo món que per vós me sia manat que yo no us sia obedient, encara que fos cert la mort ne hagués a pendre, car só ben cert que sempre me donàs bons consells, si yo los hagués sabuts pendre.
–Ara, donchs —dix la reyna—, veurem què sabreu fer, que l’esperiment se’n veurà , que en liça de camp clos teniu de entrar. E no us tindré per cavaller si donchs no us veig vencedor de la delitosa batalla. Aturau acà en lo retret, que yo iré a parlar ab la princessa e suplicar-la he que vinga acà a dormir esta nit ab mi.
Prestament se partà la reyna de Tirant e anà a la cambra de la princessa, e trobà -la que·s volia posar al lit. Com la princessa véu a la reyna, dix-li:
–¿Què és açò, germana, que tan cuytada veniu?
La reyna fengĂ molt gran alegria e, acostant-se a la orella de la princessa, dix-li:
–Senyora, feu-me tanta mercé que sta nit vingau a dormir ab mi a la mia cambra, car de moltes coses tinch a parlar ab la magestat vostra, que una galera és venguda del camp de Tirant e és exit hun home en terra que ha parlat ab mi.
E la princessa, molt alegra, li dix que era contenta, car ja de altres voltes hi havia acostumat de dormir, e la reyna per semblant, a la sua cambra. E açò elles feÿen com volien parlar a lur plaer per no causar sospita a la emperadriu e a les donzelles.
La princessa pres per la mà a la reyna e axà anaren a la sua cambra, qual trobaren molt bé en orde e ben perfumada, que la reyna hi havia fet ja provehir. La princessa se posà molt prestament al lit per la gran voluntat que tenia de saber noves de Tirant, e les sues donzelles la ajudaren a despullar. Com fon en lo lit la princessa, donaren-li la bona nit, la qual aparellada stava incogitadament.
Com les donzelles foren fora de la cambra, la reyna posà la balda en la porta e dix a les sues donzelles que anassen a dormir, que ella tenia de dir una poca de oració, e que aprés ella se posaria al lit, que no volia negú. Les donzelles se n’entraren totes en un·altra cambra en què dormien. Com la reyna hagué dat comiat a totes, entrà -se’n en lo retret e dix al virtuós Tirant:
–Cavaller gloriĂłs, despullau-vos en camisa e descalç anau-vos a posar al costat de aquella qui us ama mĂ©s que a la sua vida. E feriu fort dels sperons car axĂ·s pertany de cavaller, tota pietat apart posada. E en açò no·m façau rahons, que no les vos admetria, ni poseu dilaciĂł, car yo us jur, a fe de reyna, que si no feu lo que us he dit, que jamĂ©s a tota vostra vida tal grĂ cia aconseguireu.
Tirant, hoint les tan afables paraules de la reyna, ficà los genolls en la dura terra e volgué besar los peus e les mans a la reyna. E dix-li stil de semblants paraules.