💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant419.gmi captured on 2023-03-20 at 18:28:42. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Aprés que Tirant hagué fet posar lo cavaller Sinegerus en terra per anar avisar l’emperador, ell féu posar en punt tot l’estol e ordenà ses batalles. E manà quals fustes devien ferir primer a les naus, e les galeres a les galeres. E axà mateix, manà a tots los patrons que, com ferrien en l’estol dels moros, que fessen molt gran sclafit de trompetes e anafils e de botzines, de les quals Tirant havia fet fer molt gran forniment, e los altres ab bombardes e crits molt spantosos, a fi que·ls posassen lo diable al cors.
E com tot fon ordenat manà fer vela, e exiren totes les fustes del port molt quedament e sens remor deguna. E partiren del port de Troya alba de matà e navegaren tot lo dia e tota la nit aprés. E nostre Senyor féu-los tanta de grà cia que tot aquell dia fon nuvolós e bromós, que jamés los moros, ni menys de la ciutat, no·n pogueren haver vista. E foren davant l’estol dels moros dues hores ans del dia, que l’estol dels moros no n’hagueren gens de sentiment; e ab molt gran fúria ells feriren en l’estol dels moros, ab l’esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp. E fon tanta la remor que feren que paria que cel e terra ne degués venir. E ensengueren deu falles en cascuna fusta, que portaven fetes, que feren molt gran luminà ria. Los moros, que sentiren la remor tan gran e la luminà ria que veren, e les fustes que·s veren damunt, stigueren tant spantats que no sabien què·s fessen, car trobaren-los dormint e desarmats. Ab poch treball prengueren totes les fustes, que no feren defensió neguna, tant staven fora de seny. E feren-ne tan gran matança que era cosa admirable de veure, car, tants com ne trobaren en les fustes, tots los degollaren, que no·n dexaren degú a vida.
Los qui·s lançaren en mar e ixqueren en terra portaren la mala nova al soldà e al Turch. Com los moros del camp saberen que totes les fustes eren preses e morta la gent, ab la remor que sentida havien e la gran luminà ria que veren —e no sabien quines gents eren—, foren molt spantats. E armaren-se tots e pujaren a cavall e ordenaren ses batalles, car tenien dubte que no·ls fessen lo joch que havien fet a les fustes. E acostaren-se a la vora de la mar, per ço que degú no pogués exir en terra.
Com Tirant vĂ©u que totes les fustes dels moros eren preses, fon lo mĂ©s content home del mĂłn. E agenollà ’s ab grandĂssima devociĂł e dix:
–Senyor, inmens Déu e ple de infinida pietat e misericòrdia Infinides grà cies fas a la tua inmensa bondat de la singular grà cia que m’has feta, que sens perdre negú de la mia ost, me has fetes pendre CCC fustes, en les quals trobarem molt de bé.
Aquesta victòria fon tan presta que, com hagueren acabades de pendre totes les fustes, scassament començava de aclarir lo dia. Com los qui staven en la muralla de la ciutat hoĂŻren la gran remor de bombardes e de trompetes e de crits devers lo port e veren tantes lums, stigueren-ne molt admirats, car paria que tot lo poder del mĂłn fos allĂ. E conegueren que allò era l’estol de Tirant, qui havia ferit en l’estol dels moros: hagueren-ne molt gran alegria. E, d’altra part, staven molt redubtant que en aquella hora los moros del camp no combatessen la ciutat. E tots los de la ciutat prengueren gran Ă nimo com conegueren que Tirant combatia les fustes dels moros.
E l’emperador, qui sentà la gran remor, levà ’s del lit cuytadament e cavalcà ab molt pochs qui·s trobaren en lo palau en aquella hora. E anava per la ciutat solicitant la gent que tothom stigués en orde per defendre la ciutat si mester era. E d’altra part, anava confortant la gent de la ciutat, dient-los que s’alegrassen, que ara serien desassetjats e cascú cobraria sa heretat e tot lo que perdut havia.
E los moros de res no hagueren menys cura, car ells staven ab tant de dol de les fustes que perdudes havien, e lo dubte que tenien que no ixquessen en terra, que no tenien gran cura de la ciutat, car restaven closos, que no se’n podien tornar, e tenien-se tots per morts e per catius, e guardaven ab gran diligència la vora de la mar perquè negú del stol de Tirant no pogués exir en terra.
Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagué fetes amarinar totes les fustes que havia preses dels moros, féu fer vela e, ab tot l’estol, ixqueren del port de Contestinoble e feren la via de la mar Major, per lo braç de Sent Jordi avant, car Tirant havia pensat que, si ell los levava lo pas de la terra ferma ans que ells hi proveïssen, ell faria a son voler d’ells. E per ço ell fengà que se n’anava ab la presa, portant-se’n totes les fustes dels moros. Com los moros veren que l’estol de Tirant ixqué del port ab totes lurs fustes que se’n portaven, tingueren-se per dit que se n’anaven ab lo guany, perquè havien molt guanyat.
E Tirant navegà aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la nit, los moros perderen de vista les fustes. E açò féu Tirant perquè los moros se pensassen que se n’anava, perquè no li empedissen la exida de la terra. E com fon nit scura, Tirant féu girar tot l’estol devers terra.
E deveu saber que la ciutat de Contestinoble Ă©s molt bellĂssima ciutat e molt ben murada, e Ă©s feta a tres angles. E ha-y hun braç de mar qui·s nomena lo braç de Sent Jordi, e aquell braç de mar clou les dues parts de la ciutat. E la una part resta inclosa, e la una part closa Ă©s devers la mar, e l’altra Ă©s devers la Turquia. E l’altra, qui no Ă©s closa, Ă©s devers lo realme de TrĂ cia. Per què Tirant fĂ©u la via de la part que no era closa. E en la nit ell pres terra a quatre legĂĽes luny del camp dels moros, e aquĂ desembarquaren tots los cavalls e tota la gent, e la artelleria que havien necessĂ ria e vitualles per a forniment de lur camp, que no foren vists ne sentits per los moros. E lexaren les fustes fornides.
Com tota la gent fon en orde e a cavall, ab moltes adzembles que portaven davant, lunyaren-se de les fustes bé mija legua per la vora de hun gran riu amunt, fins que foren en hun gran pont de pedra per hon passava lo riu. E aquà Tirant féu atendar tota la gent al cap del pont vora lo riu, e lo riu restà enmig d’ells e dels enemichs, perquè los moros no·ls vinguessen damunt en la nit ni·ls poguessen enujar. E Tirant féu posar la sua tenda dins lo pont, per guardar que negú no pogués passar sens voluntat sua; e féu parar moltes bombardes en lo pont perquè, si los enemichs venien, que fossen servits. E axà mateix posà ses spies devers lo camp dels moros perquè fos avisat si negú venia.
E de continent que foren atendats, Tirant pres hun home de peu e, vestit com a moro, tramés-lo a la ciutat de Contestinoble ab una letra que contenia paraules de semblant stil.