💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant119.gmi captured on 2023-03-20 at 18:09:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–No Ă©s poca la alegria que yo tinch de la vostra pròspera venguda, cavaller virtuĂłs, regraciant al benaventurat rey de CicĂlia lo bon recort que ha tengut de la mia molta dolor, car la sperança que yo tinch en la vostra molta virtut de cavalleria me fa posar en oblit tots los passats mals, coneixent en la vostra bella disposiciĂł lo que per relaciĂł de moltes gents m’és stat reportat, car lo bĂ© e virtut vostra no pot star amagada e mostra’s per vĂłs Ă©sser vengut açà a peticiĂł de l’animĂłs rey de CicĂlia, sentint-vos-ne major grat que si per embaixadors e letres mies fĂłsseu vengut. E perquè tots coneguen lo bon grat que tinch de vĂłs e la molta amor que us porte, de present vos done la capitania imperial e general de la gent d’armes e de la justĂcia.
E volguĂ©-li dar lo bastĂł, lo qual era de or maçĂs e, a l’un cap, de esmalt, tenia pintades les armes de l’Imperi. Tirant no volguĂ© acceptar lo bastĂł de la capitania, sinĂł que donĂ del genoll en la dura terra e ab gest humil e affable li presentĂ tal resposta:
–La majestat vostra, senyor, no s’agreuje si no he volgut acceptar lo bastĂł car, parlant ab vènia e perdĂł de vostra altesa, yo no sĂł vengut açĂ, ab sforç de cavalleria, per poder offendre a la gran morisma que en lo vostre imperi Ă©s, car no som en nombre sinĂł cent quaranta cavallers e gentilshòmens, tots com a germans en voluntat, no volent nĂłs res usurpar que de dret a nosaltres no sia dat justament, com a la majestat vostra sia notori yo no Ă©sser mereixedor de tal dignitat ni capitania per moltes justes rahons. La primera per yo no saber lo exercici de les armes; la segona, per la poca gent que tinch; la terça, lo gran deseret e injĂşria que faria al senyor duch de Maçedònia, al qual pertany la dignitat mils que no a mi, hi en aquesta part stimaria mĂ©s Ă©sser martre que confessor.
–En la mia casa —dix lo emperador— no pot manar negú sinó lo qui yo volré. Yo vull e man vós siau la terçera persona manant tota la gent d’armes, puix per ma desaventura he perdut aquell qui aconsolava la mia à nima. E per la mia indisposició per la vellea que tinch, no podent les armes portar, done tot mon loch a vós e no ha altri, tant com la mia persona.
Com Tirant vĂ©u la voluntat de l’emperador, acceptĂ lo bastĂł e la capitania ensemps ab la justĂcia, e besĂ -li la mĂ . Les trompetes e los ministrĂ©s, per manament de l’emperador, començaren a sonar e publicaren per tota la ciutat, ab imperial crida, com Tirant lo Blanch era elet per capitĂ major per manament del senyor emperador.
Com tot açò fon fet, lo emperador se partà del cadafal per tornar al palau, e per força tenien a passar per una bella posada que havien feta abillar, hon Tirant ab tots los seus posassen. Dix lo emperador:
–Capità , puix açà som, retraeu-vos en aquesta vostra posada perquè pugua reposar la vostra persona per alguns dies, per lo treball de la mar que sofert aveu. Feu-me tant de plaer que atureu e leixau-me anar.
–¡Com, senyor, un tal defalt presumeix vostra altesa de mi que yo us deixà s! Que repòs meu és acompanyar la majestat vostra. ¡E fins als inferns vos acompanyaria, quant més fins al palau!
E lo emperador se pres a riure del que Tirant li havia dit. E més li dix Tirant:
–Senyor, faça’m grà cia la majestat vostra que, com siam en lo palau, de dar-me licència que pugua anar a fer reverència a la senyora emperadriu e a sa cara filla, la senyora infanta.
Dix lo emperador que era molt content.
Com foren en la gran sala del palau lo emperador lo pres per la mà e posà ’l dins la cambra hon era la emperadriu, e trobaren-la en la següent forma. La cambra era molt scura, sens que no y havia lum ni claredat neguna, e lo emperador dix:
–Senyora, veu’s açà lo nostre capità major qui ve per fer-vos reverència.
Ella respòs, quasi ab veu smortida:
–Bé sia ell vengut.
Dix Tirant:
–Senyora, per fe hauré a creure aquella qui parla sia la senyora emperadriu.
–Capità major —dix lo emperador—, quisvulla qui tingua la capitania de l’Imperi Grech, té potestat de obrir les finestres e de mirar-les totes en la cara e levar-los lo dol que porten per marit, pare, fill o germà . E axà vull yo que useu vós de vostre offici.
ManĂ Tirant li portassen una antorcha ençesa, e prestament fon fet. Com la lum fon en la cambra, lo capitĂ vĂ©u un papallĂł tot negre. AcostĂ -s’i e obrĂ’l e vĂ©u una senyora vestida tota de drap gros ab un gran vel negre al cap que tota la cobria fins als peus. Tirant li levĂ lo vel del cap e restĂ ab la cara descuberta. E vista la cara, ficĂ lo genoll en terra e besĂ -lli lo peu sobre la roba e aprĂ©s la mĂ . Hi ella tenia en la mĂ uns paternostres de or esmaltats: besà ’ls e fĂ©u-los besar al capitĂ .
Aprés véu un lit ab cortines negres. E la infanta stava gitada damunt aquell lit ab brial de çetà negre, vestida e cuberta ab una roba de vellut de la mateixa color. Als peus, damunt lo lit, sehien una dona e una donzella. La donzella era filla del duch de Maçedònia, e la dona havia nom la Viuda Reposada, la qual havia criada a la infanta de llet. Al cap de la cambra véu star CLXX dones e donzelles qui totes staven ab la emperadriu e ab la infanta Carmesina.
Tirant se acostà al lit e féu gran reverència a la infanta e besà -li la mà . Aprés anà ha obrir les finestres e aparegué a totes les dames que fossen exides de gran captivitat, per ço com havia molts dies que eren posades en tenebres per la mort del fill de l’emperador. Dix Tirant:
–Senyor, ab vènia e perdĂł parlant, yo dirĂ© a vostra altesa e a la senyora emperadriu, que present Ă©s, la mia intenciĂł. Yo veig que lo poble de aquesta insigne ciutat stĂ molt trist e adolorit per dues rahons. La primera Ă©s per la pèrdua que la altesa vostra ha feta de aquell animĂłs cavaller, lo prĂncep fill vostre. E la majestat vostra no se’n deu agreujar, puix Ă©s mort en lo servey de DĂ©u e per mantenir la sancta fe cathòlica, sinĂł que·n deveu dar lahors e grĂ cies a la immensa bondat de nostre senyor DĂ©u, car ell lo us havia acomanat e ell lo us ha volgut levar per major bĂ© per a ell, que l’ha col·locat en la glòria de paradĂs. E de açò li deveu dar moltes lahors e ell, qui Ă©s misericordiĂłs e de infinida pietat, dar-vos ha en aquest mĂłn pròspera e longua vida e, aprĂ©s la mort, la eterna glòria, e fer-vos ha vençedor de tots vostres enemichs. La segona causa per què stan trists sĂ Ă©s per la gran morisma que·s vehen molt prop, tement perdre los bĂ©ns e la vida e, lo menys mal, Ă©sser catius en poder de infels. Per què la necessitat requir que la altesa vostra e de la senyora emperadriu façau la cara alegra a tots los qui us veuran, per aconsolar-los de la dolor en què posats sĂłn, perquè prenguen Ă nimo en virilment bataillar contra los enemichs. —Lo capitĂ dĂłna bon consell —dix lo emperador—. E yo vull e man que de continent, axĂ hòmens com dones, tots leixen lo dol.
Dient lo emparador tals o semblants paraules, les orelles de Tirant staven atentes a les rahons e los hulls, d’altra part, contemplaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que fehia, perquè havia stat ab les finestres tancades, stava mig descordada, mostrant en los pits dues pomes de paradĂs que crestallines parien, les quals donaren entrada als hulls de Tirant que, de allĂ avant, no trobaren la porta per hon exir e tostemps foren apresonats en poder de persona liberta, fins que la mort dels dos fĂ©u separaciĂł. Mas sĂ©-us bĂ© dir, certament, que los hulls de Tirant no havien jamĂ©s rebut semblant past, per moltes honors e consolacions que s’aguĂ©s vistes, com fon sol aquest de veure la infanta.
Lo emparador pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la fora de aquella cambra. E lo capità pres del braç a la emperadriu e entraren en una cambra molt ben emparamentada e tota a l’entorn storiada de les següents amors.