gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant081.gmi captured on 2023-03-20 at 18:05:58. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL LXXX

COM LO REY D’ARMES E LA DONZELLA SE’N TORNAREN AB LA RESPOSTA DE TIRANT

Lo dia aprés que lo rey d’armes presentà la letra a Tirant, agué la resposta, e prestament partí ab la donzella. E apleguats que foren en la terra ferma, prestament sabé Kirielayson de Muntalbà com lo rey d’armes venia ab bona resposta: desenpachà de posar-se en orde de totes les coses necessàries. Com lo rey d’armes e la donzella foren apleguats, legí la resposta. E lo dia següent pres comiat de tots los parents e parentes e partí de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rey d’armes se’n tornà ab ell.

Caminà tant per ses jornades, per terra e per mar, fins que fon davant lo rey de Anglaterra. Com agué feta reverència al rey e a la reyna, demanà qual era Tirant, e per lo rey d’armes, qui vestia lo manto que Tirant li avia dat com li presentà la letra (stimaven que valia passats III mília scuts). E lo rey d’armes li dix:

–Senyor, aquest és lo qui·m donà aquest manto que porte. E en aquest doní la vostra letra e aquest la acceptà he·m féu resposta.

Kirielayson anà un poch devers Tirant e tanbé Tirant anà devers ell, e abraçaren-se, mas no ab bona voluntat. Parlà lo cavaller e dix:

–Tirant, puix som concordes de nostra batailla, per mi requesta e per vós acceptada, suppliquem al senyor rey o aquells qui u han de fer, que esta nit ho per lo matí nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.

–Molt só content —dix Tirant. E pres-lo per la mà sinestra e posà’l a la part dreta.

Com foren davant lo rey, graçiosament los dos lo supplicaren que fos de sa merçé que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.

–A mi par —dix lo rey— que no és rahó, per ço com vós veniu ara de camí e, si altra cosa s’i esdevenia, poria dir la gent per canssament del treball del camí vos seria vengut. Emperò, vinguen los jutges.

E venguts, digueren que per res fer no·s poria, com lo dia passat era dat per entrar dins camp clos e, forçat, li covenia d’esperar fins en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirielayson:

–Yo fóra molt content que ara yo pogués executar lo perquè só vengut, més que si·m donassen un regne.

–Per contentar vostra voluntat —dix Tirant—, volria ésser ja dins la liça.

Lo rey li féu molta honor, e tots los de la cort. E lo príncep de Gales l’afavoria molt per fer-ne enuig a Tirant, per ço com li havia mort lo alà e perquè avia combatuts los IIII cavallers que ell ab altres los volien combatre. E lo príncep sercava-li totes les coses que dan y desonor li’n pogués venir.

Lo següent dia Kirielayson supplicà al príncep de Gales que anassen a la sepultura dels dos reys, que ell volia veure si res hi fallia. E lo príncep, per contentar-lo, fon content de anar. Com lo cavall véu la sepultura, stigué mirant, e véu los IIII scuts dels IIII cavallers e sobre aquells véu los altres IIII scuts de Tirant, los quals avia allí fets posar. Com avia vençut a cascun cavaller, prenia lo seu scut e aquell del cavaller que avia vençut e, de continent, los feÿa portar a la sglésia de Sanct Jordi e comanava’ls al prior de la sglésia, per a quant ell tornàs en sa terra los fes posar en la sua capella per aver aquella mundana glòria. Kirielayson conegué prestament les armes de son senyor, e del rey de Apol·lònia e dels duchs: lançà dels seus hulls abundants làgremes e, ab grans crits, se llamentava de la mort de son rey e senyor. E tanta fon la dolor que agué de la mort de son senyor que cuytadament anà per despenjar los scuts de Tirant. E tant era gran que ab la mà hi bastà. E pres-los ab gran ira e lançà’ls per terra, e los altres leixà allí penjats. E anant axí plorant, véu en lo tabernacle les armes de son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi donà de tan grans colps que quasi mig esmortit lo’n levà lo príncep e los altres que allí eren. Com fon retornat, obrí lo tabernacle e véu son senyor en lo punt que stava: pres-li’n tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclatà e aquí de continent morí.

E çertament, senyor, si ell no fos mort en la forma que morí, no s’escusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant del gran ultratge que lo cavaller li avia fet en los scuts, prestament nos fom armats CCC hòmens, tots ab arnés blanch, ab Tirant. E lo príncep forçadament tenia de ajudar a Kirielayson, que axí·s fóra mesclada tota la gent que y fóra morta e nafrada molta gent de una part e d’altra.

E segons, senyor, que he hoït recitar, aquest Kirielayson era molt amat e favorit per lo rey qui era de Frisa, e li avia dat molt de sos béns e, ultra açò, lo avia fet visrey de tota sa terra. E aquest tenia un altre germà que no era menys afavorit del rey de Apol·lònia, e lo un germà stava ab lo un rey e l’altre stava ab l’altre. E com lo germà de Kirielayson sabé que son germà era posat en gatge de batailla per venjar la mort dels dos reys, ab molta dolor e congoixa se partí de Apol·lònia per anar hon era son germà. Com fon en Frisa, demanà de son germà e sabé nova certa com pochs dies avia que era passat en Anglaterra per combatre’s ab Tirant lo Blanch. E sens altre deliber, partí per anar a la mar.

Com fon arribat al port, trobà los servidors de son germà que li reçitaren lo cars de son germà. Aquest, ab molt gran ira, axí per la mort dels reys com per la desaventura de la mort de son germà, prestament se enbarcà e passà a la cort del rey. E ans que li anàs a fer reverència, volgué anar a la sglésia de Sanct Jordi e no trobà allí los scuts, car Tirant los avia fets portar al seu aleujament. Com aquest cavaller véu que no y eren, féu sa oració, aprés mirà la sepultura dels reys e dels duchs e lo loch hon avien posat son germà. Contínuament lançant dels seus hulls vives làgremes, lamentant-se de la llur gran desaventura, partí’s d’aquí e anà a fer reverència al rey e a la reyna, e demanà prestament de Tirant, lo qual en aquell cars stava parlant ab unes dames.

Com Tirant sabé que aquell cavaller lo demanava, deixà les rahons de les dames e anà prestament davant lo rey. Lo cavaller, qui·l véu, féu principi a tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior