đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant012.gmi captured on 2023-03-20 at 17:56:14. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Levant-se de taula lo confortat rey de Anglaterra, donĂ lisĂšncia a lâhermitĂ que anĂ s a fer les magranes, les quals en pocs dies foren fetes. E acabades aquelles, lâhermitĂ se nâanĂ al rey e dix-li:
âSenyor, si vostra senyoria me dĂłna lisĂšncia, yo irĂ© per donar compliment al que Ă©s stat deliberat. La excel·lĂšncia vostra faça posar en orde tota la gent qui tĂ© de exir defora.
E lo rey dix que era molt content. E en la scura nit lo virtuĂłs hermitĂ mudĂ âs les vestidures que tenia apparellades de moro, e per la porta falsa del castell isquĂ© molt secretament, que per negĂș no fonch vist ne conegut, e posĂ âs dins lo camp dels moros. E com a ell li pareguĂ© hora lançà les magranes a una part del camp, prop de una tenda de un gran capitĂ parent del rey moro; e com fonch quasi passada la miganit lo foch fonch tan gran e tant spantable que tots ne staven admirats de les grans flames que lansava. E lo rey e los altres moros, desarmats axĂ com staven, cuytaren en aquella part hon era lo major foch per apaguar-lo, e no·l pogueren jamĂ©s apaguar per molta aygua que y lançasen, ans com mĂ©s aygua hi lançaven mĂ©s sâensenia.
Lo virtuĂłs rey de Anglaterra, com vĂ©u lo gran foch, armat com stava, ab aquella pocha gent que restada li era isquĂ© de la ciutat e ab gran Ă nimo ferĂ en los moros, e feĂżen tan gran destructiĂł dâells que era cosa dâespant, que no prenien nengĂș a mercĂ©.
Com lo rey moro vĂ©u tan gran foch e tanta gent sua morta, cavalcĂ sobre un ginet e fugĂ, e recullĂâs dins un castell que havia pres, que havia nom Alimburch, e allĂ fĂ©u-se fort ab tots aquells qui del camp eren campats. Fonch molt admirat ell e tots los altres moros com eren stats axĂ romputs, car no podien pensar quina era stada la causa de tan gran desbarat, com ells fossen L veguades mĂ©s que los cristians.
Com los moros foren fugits, los cristians robaren lo camp dels moros e fonch ja de dia clar. Ab grandĂssima victĂČria entraren dins la ciutat.
Lo rey moro, aprĂ©s passats quatre dies, tramĂ©s sos embaxadors ab una letra de batalla al rey de Anglaterra, la qual era de la tenor segĂŒent.