💾 Archived View for gemlog.gamifi.cat › glog › 2014-06-22_desconcert_nombres.gmi captured on 2023-01-29 at 02:29:36. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
La solitudine dei numeri primi (2010) Saverio Costanzo
PrĂ ctiques per a la Revista DeCine
"La soledad de los nĂşmeros primos" Ă©s l’adaptaciĂł de la novel·la del mateix tĂtol de Paolo Giordano. La novel·la ha rebut l’abraçada de la crĂtica i del pĂşblic però l’adaptaciĂł cinematogrĂ fica de Saverio Costanzo no ha tingut tanta sort.
La pel·lĂcula narra la història d'Alicia i Mattia, des de la seva infĂ ncia, passant per l’adolescència i finalment, la maduresa. En la infantesa els dos infants protagonistes sĂłn presentats com dos inadaptats: ella Ă©s coixa i ell tĂ© una germana amb diversitat funcional que fa que no es pugui relacionar degudament amb infans de la seva edat. El problema Ă©s que els traumes dels dos personatges se’ns presenten a mig metratge i el fil costa de seguir.
L’estètica cinematogrĂ fica Ă©s caòtica i densa i no ajuda a desxifrar el què estĂ passant. La pel·lĂcula abraça una estètica pseudovanguardista “videoclipera” i rebutja l’ús clĂ ssic narratiu del pla general per situar l’espectador en la història, cosa que fa que no es tingui temps per empatitzar amb els personatges. TambĂ© abusa del primer pla al llarg de tota la pel·lĂcula; recorre sovint al pla detall i en mĂ©s d’una ocasiĂł, opta per recursos d’un onirisme delirant que ratlla l’esperpent.
No desacredito tal estètica si, en la seva opera prima, el director pretĂ©n desorientar-nos, fer-nos sentir rebuig, estranyesa… Però, cenyint-nos al tĂtol, potser hauria d’imperar la solitud i no el desconcert. El problema Ă©s que el què percebem Ă©s una estranyesa purament narrativa plena de salts temporals, un excĂ©s d’elements musicals que sovint ens fan dubtar si estem veient una pel·lĂcula o un videoclip i seqüències sovint caòtiques que impedeixen, al meu parer, penetrar dins l’univers psicològic dels protagonistes.
Els actors interpreten decentment els seus personatges tot i algunes errades de raccord que fan desaparèixer cicatrius i aparèixer pantalons. En resum, una pel·lĂcula caòtica i desequilibrada sobre la solitud.