💾 Archived View for gemlog.blue › users › barresibits › 1653920514.gmi captured on 2022-07-16 at 16:46:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2022-06-04)
-=-=-=-=-=-=-
█▄▄ ▄▀█ █▀█ █▀█ █▀▀ █▀ █▄█ █▀█ █▀▄ █▀▄ ██▄ ▄█ █ █▄▄ █ ▀█▀ █▀ █ █▄█ █ █ ▄█
Càpsula gèmini amb base a la terra d'un entusiasta del "raw text" i el "low-spec computing".
Hola, persones!
Fa un parell de dies, a Mastodont, un usuari parlava de llibres de segona mà i de les històries que explicaven. Immediatament, em va venir a la memòria un atrotinat exemplar de "Veinticuatro horas de la vida de una mujer" de Stefan Zweig que guardo amb molta estima. Un dissabte qualsevol en un bar de la vila, després d'unes cerveses, ens dirigim a la barra per pagar i en una tauleta on habitualment descansen exemplars del full parroquial i dels diversos diaris de la casa veig el llibre en qüestió. Un exemplar de l'editorial Apolo, cinquena edició de 1938, imprès per Tipografia Catalana (J. Pugés, 16 de Vic, telèfon 73733) amb pròleg d'un tal F. Susanna. Tot just 108 pàgines. Us estalviaré els spoilers perquè la història que realment m'interessa està escrita en dues línies i una signatura.
Amb una cal·ligrafia que em fa empal·lidir d'enveja, ja que jo tinc una lletra de metge jubilat que pilota al Dakar amb un cotxe sense amortidors, llegeixo:
A la meva Carme, que de tot cor estimo, Miquel.
Diada del llibre de l'any 1940. Barcelona.
D'entre les pàgines sobresurt una nota escrita amb bolígraf que resa, textualment:
Sant Joan març 2018:
Aquest llibre és un tresor
obra del mestre Stefan Zweig.
El llibre és un regal del dia
de Sant Jordi del 1940 a la Carme
que no sabem qui era, també
en Miquel però s'estimaven.
Si vol el llibre pagui 5 euros
a qualsevol persona que
treballi al "Centre".
Si no el pot pagar, cap
problema. El llegeix i el regala
a qualsevol persona estimada.
Gràcies.
No puc evitar preguntar-me, qui eren la Carme i en Miquel, la seva història em fa volar el record, enrere en el temps. A l'edat de divuit anys vaig adquirir una casa a prop de Tàrrega, en fer neteja van aparèixer a les golfes, entre bitllets i altres documents de l'època republicana, unes caixes amb correspondència del temps de la guerra civil. Dos enamorats s'escrivien cartes d'amor, feien plans, esperaven el final del toc de queda per tornar-se a veure, demanaven certificats per poder-se moure lliurement per la contrada. La totalitat de la correspondència i la resta d'objectes van ser retornats als descendents. Com era llei!
Em sento feliç de, per segona vegada, haver-me topat casualment amb una altra vella història. Sé que no sabré mai qui eren els protagonistes, ni com es van desenvolupar les seves vides, però sempre és motiu de goig trobar ni que sigui per casualitat pedaços de la història.
Instants eterns, com els anomenava R.