💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant125.gmi captured on 2022-06-03 at 23:07:12. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–No Ă©s digna cosa ni suficient que la majestat vostra, senyor, me haja a mi de preguar, sinĂł de manar, car a mi Ă©s massa grĂ cia la honor que la altesa vostra me ha feta de fer-me capitĂ e lochtinent general seu, sens que yo no n’era mereixedor. E puix he acceptat lo offici, yo sĂł tengut e obligat de servir-lo, car lo dia que yo deliberĂ de partir de la noble ylla de CicĂlia, me despullĂ de tota ma libertat, posant aquella en mans de la majestat vostra e de les coses vostres. Donchs, puix vos he fet mon senyor e la molta benignitat de la altesa vostra m’à volgut acceptar per servidor, jatsia indigne, supplich-vos que de açà avant la majestat vostra no·m vulla de res preguar, sinĂł manar-me axĂ com al mĂ©s simple servidor que la altesa vostra tĂ©, e açò us tindrĂ© a grĂ cia singular. Per què mane’m la majestat vostra quant li serĂ plasent que yo vaja a veure los genovesos, que yo sĂł prest de bon grat de anar-hi. Emperò, senyor, ab vènia e perdĂł de vostra altesa dirĂ© lo meu parer: que dich que la guerra guerrejada ha mester tres coses, e si la una de aquestes defall, la guerra no·s pot fer.
–Molt me plauria, capità —dix lo emperador—, de saber quines coses són aqueixes tres que la guerra ha mester.
–Senyor —dix Tirant—, yo les vos diré: gent, argent e forment. E si qualsevulla de aquestes coses hi fall, la guerra hauria de cessar. Com los moros hui en dia són molts, e ab sforç e ajuda de genovesos que·ls porten moltes vitualles, armes e cavalls encubertats e gent ben armada, és de necessari façam tot nostre sforç d’estar bé avisats e molt en orde per dar-los batailla cruel, fort e dura.
–NĂłs tenim —dix lo emperador— tot lo que vĂłs dieu. De nostre repleguat tresor podeu dar sou a CC mĂlia baçinets pagats per a XX o ha XXX anys. Tenim gent en nombre qui porien Ă©sser, entre los qui sĂłn en la frontera sots la capitania del duch de Maçedònia, LX mĂlia combatents, e los qui sĂłn en aquesta ciutat e en les terres que encara possehim, mĂ©s de LXXX mĂlia; los qui vĂ©nen ab les XL naus sĂłn XXV mĂlia. Som molt ben fornits de moltes armes, de cavalls e de molta artelleria de totes les maneres que sĂłn necessĂ ries per a la guerra. Del forment vos dich ne passam fretura, mas aquestes naus que ara vĂ©nen ne porten prou, emperò, de fet que sien arribades, los manarĂ© tornar en CicĂlia e que porten tostemps forment. E yo he manat per via de la Sclavònia a Escandalor que vingua forment e altres vitualles.
–De tot lo que la majestat vostra me ha dit —dix Tirant— stich molt aconsolat. E de açà avant, senyor, donem fi al consell, puix som provehits de totes coses necessà ries, e no entengam sinó en la guerra.
–Yo us dirĂ© què teniu ha fer —dix lo emperador—. Anau a la casa a la Saphir, hon estĂ la mia cadira del juhĂ, e man-vos que us asigau allĂ, hoint a cascĂş de sos drets, usant de justĂcia e de misericòrdia.
Levà ’s hu de<l>37 consell, qui·s nomenava Montsalvat, e dix:
–Senyor, vostra majestat deu mirar millor en aquests afers que no ha, per quant hi ha empediment de tres coses. La primera és com no deu ésser levat al duch de Macedònia son dret, que és la capitania general, com a ell se pertangua essent més afix a la imperial corona. La segona és que no deu ésser donat loch que home stranger haja offici ni benefici en lo imperi, majorment que sien de loch o de terra no coneguda. La terça és que ans que partixquen de açà la gent d’armes, deuen anar en romiatge e fer grans presentalles als déus en la ylla d’on Paris se’n portà la reyna Elena, e per ço agueren en temps antich los grechs victòria dels troyans.
No pogué més comportar lo emperador les folles paraules del cavaller, sinó que ab molta ira se pres a dir.