💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant123.gmi captured on 2022-06-03 at 23:07:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Los enamorats passats, los quals desijaven de llur glòria deixar fama, ab gran fatigua treballaven per venir en alegria reposada, e vĂłs voleu mort miserable. Açò no pot passar sens nota, com tal amor vos hajau percaçada, que no s’ha de obtenir ab força stranya, mas ab giny e sforç vostre ho deveu portar a fi. E per ma part vos offir yo y farĂ© tots los preparatoris a mi possibles en conservaciĂł de vostres drets, notificant-vos que, si cent Ă nimes tenia —com no·n tingua sinĂł una—, les posaria totes en ventura per la amor vostra. E si tal comport de vĂłs feu cascun dia, vos ne seguirĂ gran cĂ rrech e perpetual infĂ mia, la qual tot bon cavaller deu scusar refrenant la sua folla voluntat. E si açò venia en orelles de l’emperador, lo que DĂ©u no vulla, Âżcom restareu vĂłs e tots nosaltres, que en lo dia que sou arribat vos siau enamorat de sa filla per difamar-li tot son stat e la corona de l’imperi, fahent-vos jutge en vostra causa36 pròpia? Per la qual cosa manifestament se mostra que vĂłs volrĂeu Ă©sser cregut de vostra simpla paraula, volent rahonar a la gent de batailles e la execuciĂł de amors, crehent que negĂş no u coneixerĂ que vĂłs siau enamorat. ÂżE voleu que lo primer dia a totes les gents sia manifest? Car bĂ© sabeu aquell exemple vulgar qui diu: «Lla hon se fa foch, fum n’à de exir.» Per què, capitĂ senyor, puix teniu discreciĂł, usau-ne, e en tot cars del mĂłn forçau vostre voler e no vullau dar a sentir a negĂş les vostres passions.
Hoint Tirant les sà vies paraules de Diafebus, se alegrà molt per lo conort bo que li dava com a bon amich e parent. Stigué un poch pensant e aprés se levà del lit e ixqué en la sala. E tots los seus staven admirats del mal comport de Tirant.
Com se fon dinat, preguĂ a Diafebus volguĂ©s anar al palau e dar unes ores que tenia molt singulars a la infanta, les quals se eren fetes en ParĂs, ab les cubertes totes de or macĂs e molt subtilment smaltades, e tancaven-se ab tancadura de caragol de escala, que levant-ne la clau no era negĂş sabĂ©s conĂ©ixer per hon se obria. E dins havia molt singular letra e històries fetes d’estranya manera, e molt ben il·luminades, que tots los qui les veren dehien que en aquell temps mĂ©s pomposes ores no pogueren Ă©sser trobades.
Diafebus pres un petit patge molt ben abillat e les ores cubertes li donà que portà s. Com Diafebus fon en lo palau, trobà lo emperador en la cambra de les dames e dix-li les següents paraules segons Tirant li havia dit que digués:
–Sacra majestat, lo vostre capità , desijós de servir vostra altesa en tot lo que li serà manat, no sap en què us pugua servir. Supplica a la majestat vostra que li done licència que en breus dies pugua anar a veure lo camp dels moros; e de altra part tramet a vostra altesa aquestes ores; e, si no us paren bones, que sien dades a alguna donzella de la infanta.
Lo emperador, com les véu, stigué admirat de veure cosa tan singular.
–Açò —dix lo emperador— no pertany sinó a donzella de casa real.
E donà -les a sa filla Carmesina. E aquella, tant per la bellea de les ores com per tenir alguna cosa de Tirant, ne fon molt contenta. E levà ’s de peus e dix:
–Senyor, ¿vendria en plaer a la majestat vostra que trametéssem per lo capità e per los ministrés, e féssem una poca de festa? Car molt temps ha que·ns dura lo dol e la tribulació e volria que la imperial prosperitat fos conservada en son degut stament.
–Filla per mi en strem amada, ¿no sabeu vós que no tinch altre bé ni consolació en aquest món sinó a vós e ha Ysabel, reyna de Ongria, que per los meus peccats és foragitada de la vista dels meus hulls? E des que lo meu fill és mort, no·m resta més bé en aquest miserable de món sinó a vós, qui sou consolació de la mia amargua e trista vida. Tanta alegria com haver poreu serà gran repòs per a la mia vellea.
La infanta prestament tramés lo patge a Tirant perquè vengués, e féu seure a Diafebus en les sues faldes.
Com Tirant aguĂ© hoĂŻt lo manament de sa senyora, partĂ de la posada e anĂ davant lo emperador e preguà ’l que dançà s ab sa filla Carmesina. Les dances duraren quasi fins a la nit, que lo emperador volia sopar. E tornĂ -sse’n molt alegre Tirant a la sua posada per ço com contĂnuament havia dançat ab la infanta, la qual li havia dites moltes gracioses paraules que ell havia preses en compte de gran stima.
Lo dia segĂĽent lo emperador fĂ©u gran convit per amor de Tirant. Tots los duchs, comtes e marquesos que allĂ·s trobaren menjaren en la taula ab ell, e la emperadriu e sa filla. Los altres menjaven en altres taules. AprĂ©s del dinar vengueren les dançes. E com agueren un poch dançat, venguĂ© la gran col·laciĂł. Lo emperador volguĂ© cavalcar per mostrar tota la ciutat al seu capitĂ , e Tirant e los seus foren molt admirats dels grans edificis que en la ciutat eren, de tanta bellea e singularitat. E li mostrĂ totes les fortaleses que dins la ciutat eren e les grans torres sobre los portals e en la murailla, que era cosa innumerable de recitar.
Lo emperador féu aturar aquella nit a Tirant a sopar ab ell ab gran humanitat, per mostrar la bona voluntat que li portava. La infanta stava dins la sua cambra e la emperadriu tramés per sa filla Carmesina que vingués.
–Senyor —dix Tirant—, cosa és molt impròpia, segons lo meu parer, que la filla qui és succehidora en lo imperi sia nomenada infanta. ¿Per què la majestat vostra li furta lo seu propi nom de princessa? Per bé, senyor, que vostra altesa tingua altra filla, muller del rey de Ongria e de major edat e per lo gran dot que la majestat vostra li donà en contemplació del matrimoni, ella renuncià a tots sos drets a la excel·lent Carmesina. E per ço, senyor, parlant ab aquella reverència que·s pertany, li deu ésser mudat lo nom, com no pertangua sinó a filla de rey dir-li infanta, si donchs no havia ésser heretera del regne, que també la nomenarien princessa.
Lo emperador qui véu la avisada rahó de Tirant, manà que de aquà avant no li diguessen sinó princessa. L’altre dia següent manà lo emperador tenir consell general e dix a sa filla que y fos perquè moltes voltes li havia dit:
–Ma filla, ¿per què vós no veniu sovint al consell perquè sapiau la prà tica que·n semblants afers és mester, com per dret e per discurs de natura sou més vividora que no yo, que aprés mort mia sapiau regir e governar vostra terra?
La princessa, tant per sguart de veure la prà tica del consell com per hoir lo parlar de Tirant, hi anà . Com foren dins lo consell aseguts, lo emperador dreçà les noves a Tirant e dix paraules de semblant stil.