💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant106.gmi captured on 2022-06-03 at 23:06:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Les vostres justes preguĂ ries, reverendĂssim senyor, e les doloroses lĂ gremes de l’afligit poble han mogut la immensa e divina bondat de nostre senyor DĂ©u de haver clemència e pietat de la senyoria vostra e de aquesta pròspera e benaventurada religiĂł, que no ha permĂ©s ni permetrĂ que sia destrohida per mans dels enemichs de la sancta fe cathòlica. E alegre’s la merçé vostra que, mijançant lo divinal auxili, prestament tota aquesta morisma serĂ fora de tota la ylla. Mas per quant a la major necessitat deu hom primer acĂłrrer, supplique a la senyoria vostra me faça grĂ cia que en la casa vostra vullau pendre de mi un petit dinar ab tot los que açà sĂłn.
–Cavaller virtuós —dix lo mestre —, vós me preguau de cosa que és a mi tan accepte e delitosa que, atesa la gran necessitat, ab infinides grà cies la accepte. Car en tal punt stich que ab fatigua gran me poden exir les paraules de la boca. E Déu me faça grà cia que us ho pugua satisfer en tot bé e honor vostra.
E prestament, enmig de la gran plaça, Tirant fĂ©u posar moltes taules e fĂ©u seure lo mestre ab son stat e tots los cavallers de la religiĂł. E lo mestre preguĂ a Tirant que·s volguĂ©s seure prop de ell e ell s’escusĂ que li perdonĂ s la senyoria sua, que volia dar recapte a la gent. E pres un bastĂł de majordom e fĂ©u portar les viandes al mestre, e donĂ -li dos parells de pagos e molts capons, e gallines de CiçĂlia que havia portat, e aprĂ©s fĂ©u donar a tots los altres compliment de totes coses.
Com agueren començat de menjar, Tirant manĂ tocar les trompetes e fĂ©u fer crida que, tots aquells qui volguessen menjar e no tinguessen taules prestes allĂ, se aseguessen en terra, que aquĂ los seria dat tot lo que haurien mester per a la humanal vida. E molt prestament se foren asegudes entorn de la plaça, que era molt gran, moltes dones e donzelles de honor e gran multitut de poble. E Tirant donĂ orde que en poca hora tots tingueren què menjar e, d’altra part, Tirant tramĂ©s moltes viandes als que guardaven lo castell. E ab la ajuda de nostre Senyor, qui dĂłna compliment de la sua grĂ cia a tot lo mĂłn, e ab la bona diligència de Tirant, tots restaren contents.
Com lo mestre e tots foren dinats, la col·lació fon presta de molts confits per al mestre e als cavallers. Aprés, Tirant féu traure de la nau moltes bótes de farina e féu-les posar enmig de la plaça, e supplicà al mestre fos de sa merçé dos cavallers de l’orde ab los regidors de la ciutat repartissen tota aquella farina entre la gent popular, com ell ne tingués més per fornir lo castell. E més, lo supplicà que fes posar en orde los molins, perquè havia bon temps que no havien mòlt. E Tirant féu fer una crida que tots los qui volguessen farina que vinguessen a la plaça. Com la farina fon repartida, féu repartir lo forment per cases segons los menjadors que tenien: al major daven VI cafiços e axà desminuhint, segons les cases, fins a hu. E per aquest orde mateix repartiren los olis e los legums, e les carns e de totes les altres coses de provesió.
No·s poria recitar les lahors e benedictions que lo mansuet poble daven a Tirant, que les devotes preguĂ ries que fehien per ell eren sufficients a posar-lo en paradĂs encara que jamĂ©s altre bĂ© no aguĂ©s fet. Repartides totes les vitualles, e la gent que stava molt contenta, lo mestre preguĂ a Tirant que l’aportĂ s a la posada del rey de CiçĂlia e de Phelip de França. Tirant fon molt content, e tramĂ©s-los avisar perquè·ls trobassen en orde.
Lo mestre e Tirant entraren per la cambra, e lo rey e lo mestre se abraçaren e feren-se molta de honor. E aprĂ©s, lo mestre abraçà a Phelip. E lo mestre los preguĂ que mudassen de posada, que venguessen a posar al castell, e lo rey jamĂ©s se volguĂ© mudar de allĂ, dient que ell stava molt bĂ© aposentat.
–Senyor —dix Tirant —, vespre·s fa. Pujau-vos-ne en vostra fortalea e demà entendrem en la guerra e en delliurar la ciutat e la ylla de aquesta morisma.
Lo mestre pres comiat del rey e de Phelip e Tirant lo acompanyĂ fins prop del castell. Com fon nit scura, lo castell e la ciutat estava ab molt gran luminĂ ria e grans alegries de tocar trompetes, tabals e de altres maneres de insturments. E les luminĂ ries eren tan grans que de la Turquia les vehien. La fama anĂ per tota la terra com lo soldĂ havia pres lo gran mestre de Rodes ab tota la religiĂł, e lo castell e la ciutat, per les grans luminĂ ries que havien vistes.
Aquella nit Tirant ab los seus féu guayta envers lo port. Les naus dels genovesos staven molt prop de terra, en especial la nau del capità , que n’estava més prop que totes les altres. E quasi envers la mija nit, un mariner se acostà a Tirant e dix-li:
–Senyor, ¿què daria la merçé vostra al qui en nom vostre cremàs aquesta nau en la nit que ve, qui més prop de terra stà , que·s diu que és del capità dels genovesos?
–Si tu tal cosa faç —dix Tirant —, yo de bon grat te darĂ© IIII mĂlia ducats de or.
–Senyor —dix lo mariner —, si la merçé vostra me promet a fe de cavaller de dar-los-me, yo y posaré tot mon saber. E si no u faç, me obligue de ésser catiu vostre.
–Amich —dix Tirant —, yo no vull que tu poses penyores negunes ni t’obligues a neguna cosa, car la infà mia e vergonya que·n reportaràs si no faç lo que m’as dit te serà prou punició e pena. E de mi, yo·t promet, per lo orde que he rebut de cavalleria, que si tu demà , entre tot lo dia e la nit tu la cremes, yo·t daré lo que t’é promés e molt més avant.
Lo mariner restà molt content perquè ell ho tenia per cert, per la gran destrea que tenia en la mar e en la terra. Al matà ell donà orde en totes les coses que havia necessà ries.
Com lo mestre hagué hoïda missa, vingué a veure al rey, e a Phelip e a Tirant, e parlaren molt sobre la guerra e deliberaren moltes coses en útil de la ciutat, les quals deixe de recitar per no tenir prolixitat. Un cavaller de l’orde, molt antich, qui era vengut ab lo mestre, dix les següents paraules:
–A mi par, senyors, que puix la senyoria vostra ha molt ben provehit —que la ciutat starà ben fornida per alguns dies —, que mon senyor lo mestre fes un present al gran soldà de moltes e diverses maneres de vitualles per fer-li perdre la sperança que té de pendre’ns per fam. E ara que saben que aquesta nau és venguda e a pesar llur és entrada, coneguen que stam molt ben provehits de totes coses e, per voler-los fer més plaer los ne volem fer part.
Per tots los magnà nims senyors fon loat e aprovat lo consell de l’ançià cavaller e de continent ordenaren que li fossen tramesos CCCC pans calents, axà com exirien del forn, vi e confits de mel e de çucre, III parells de pagos, gallines e capons, mel, oli e de totes les coses que havien portades.
Com lo soldà véu tal present, dix als seus:
–Cremat sia tal present e lo traÿdor qui·l tramet Açò serà causa de fer-me perdre ma honor e tot lo estat que tinch.
Emperò ell lo rebé ab cara affable e féu grà cies al mestre del que tramés li havia. Com cobraren la resposta era ja hora de dinar e lo mestre que prenia son comiat del rey e dels altres. Dix lo rey:
–Senyor mestre, vós fos convidat ahir del meu singular amich Tirant, per què us prech vos dineu hui ab mi convit de camp, segons hòmens qui no stan en libertat de poder haver les coses pertanyents a tal senyor com vós.
Lo mestre fon content de acceptar lo convit e aturà ’s a dinar. E entre ells passaren moltes cortesies e dinaren-se ab molt gran plaer, e tots los qui ab lo mestre eren venguts menjaren en la gran sala perquè no volien que vessen lo rey. Com foren dinats, Tirant dix a Phelip que convidàs lo mestre per a l’endemà e lo mestre ho acceptà de bon grat.
Lo mestre e Tirant de la posada partiren anant regoneixent la ciutat, perquè Tirant volgué veure e saber per hon escaramuçaven ab los moros. E com ho agué tot vist paregué-li prou bon loch per entrar e exir.
Com lo mestre véu que era hora, partÒs de Tirant e recollÒs al castell, e Tirant tornà a la posada del rey. E aprés que agueren sopat, posaren-se en orde per anar a fer la guayta e per veure lo mariner si faria lo que havia dit.
Com fon quasi la mija nit e fehia molt gran scuredat, lo mariner tingué ses coses prestes per cremar la nau del capità . E féu-ho en semblant forma.