gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant006.gmi captured on 2022-06-03 at 23:01:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL SISÉ

LEMENTACIÓ QUE FÉU LO REY

–Si a Déu plasent pot ésser que yo, més que vivent miserable, sia envergonyit, ¡vingua la mort sobre mi, qui és lo darrer remey de tots los mals! Car a mi recrexen infinits sospirs, tants e tals, que si virtut no·m resistís, abreugeria los dies meus. ¡O de mi, desaventurat rey, que tot lo món mos dans a pietat mouen e tan pochs advocats en ma justa causa trobe! ¡O, Rey sobirà de glòria, si la passió e poch saber vivament les mies fatigues a dir no·m donen loch, supleix tu, Senyor, los defectes de la mia ignorància, puix tan ample e clar camí te mostra la mia justícia! E no vulles, Senyor, per la tua pietat e misericòrdia, que aquest teu poble cristià, encara que sia gran peccador, no permeta la tua clemència que sia affligit per la morisma, mas conserva’l e defén-lo e sia reduÿt al teu sanct servey perquè·t pugua servir e donar lahor e glòria. Car en tal punt stich com lo treballat mariner que, fallint-li aquell port a hon sperança de repòs presumia. Per ço recórrech a tu, sacratíssima Mare de aquell Déu Jesús, que vulles per la tua pietat e misericòrdia soccórrer e ajudar, e deliura’m de aquesta gran inpressió en la qual só posat, a fi que en lo meu regne sia glorificat lo sanct nom del teu gloriós Fill.

E stant lo afligit rey en aquestes lementacions, posà lo cap sobre lo lit, e donà-li de parer que ves entrar per la porta del retret una bellíssima donzella vestida de domàs blanch, ab un petit infant en los seus braços, e moltes altres donzelles venien aprés d’ella cantant totes lo Magnificat. Com fon acabat de dir, la senyora d’elles se acostà devers lo rey e posà-li la mà sobre lo cap, e dix-li semblants paraules:

–No duptes, rey, en res: hages bona confiança que lo Fill e la Mare te ajudaran en aquesta gran tribulació en què posat stàs. E lo primer home que veuràs ab longua barba, que·t demanarà per amor de Déu karitat, besa’l en la boqua en senyal de pau e pregua’l graciosament que dexe l’àbit que porta, e fes-lo capità de tota la gent.

Lo adolorit rey se despertà e no véu res. Stigué admirat del sompni que fet havia e pensà molt en aquell, recordant-li tot lo que vist havia. E isqué fora del retret e foren allí tots los majors cavallers, qui digueren al rey:

–Senyor, tots los moros se són atendats davant la ciutat.

Lo rey féu molt bon sforç en la millor manera que pogué e féu molt ben guardar aquella nit la ciutat.

Lo matí següent lo comte hermità era pujat en la alta muntanya per a cullir erbes per a sustentació de sa vida, e véu la gran morisma que corrien tota la terra. Desemparà la sua deserta habitació e recullí’s dins la ciutat, la qual trobà molt adolorida. Lo pobre de vell, que molts dies eren passats que no havia menjat sinó erbes, véu la ciutat molt atribulada, anà-sse’n al castell per demanar a la comtessa li plagués donar karitat. Com fonch dins lo castell véu lo rey qui exia de hoyr missa e, vehent-lo molt prop de si, agenollà’s, davant ell e supplicà’l que per reverència de Déu li volgués dar karitat. E lo rey, recordant-li lo sompni, ajudà’l a levar e besà’l en la boqua, e pres-lo per la mà e mès-lo dins en una cambra. E aseguts, lo rey féu principi a semblants paraules.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior