💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant431.gmi captured on 2022-06-03 at 23:19:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Partint-se l’estol del camp del virtuĂłs Tirant per anar a la insigne ciutat de Contestinoble, lo vent e lo temps los fon tan favorable que, en lo mateix dia, dues hores ans que Febo haguĂ©s complit son viatge, fon atĂ©s davant la ciutat benaventurada. E fahent grandĂssima alegria —segons se acostuma e solen fer los qui ab triĂĽmphant victòria donen socors als qui sĂłn posats en grandĂssima necessitat—, lançant bombardes e sonant trompetes, clarons e anafils, ab multiplicades veus saludaren la insigne ciutat.
Los nobles ciutadans e la popular gent, sentint veus de tanta alegria, corrien a la muralla per veure en lo port entrar lo tan desijat socors, qui entrava ab les banderes altes de la magestat imperial e del valerós capità Tirant. No fon menor alegria dins la ciutat, tocant totes les campanes e donant laor e glòria a la divinal providència com li era stat plasent de socórrer los afligits, car totes les fustes venien carregades de moltes vitualles.
Lo antich emperador cavalcà devers la mar e fon avisada la magestat sua com en les fustes venia la reyna de Feç, e ell prestament ho tramés a dir a la princessa e a la emperadriu. E la princessa, lo més prest que pogué cavalcà ab Ypòlit e ab molts altres cavallers e gentilshòmens, ab totes les dames de la cort sua. Anà hon era l’emperador. Manà la excelsa senyora a Ypòlit que dins la nau entràs hon era la tan desijada reyna per fer-la exir en terra.
Entrant Ypòlit en la nau, trobĂ la Ănclita reyna molt ben abillada, qui·l rebĂ© ab amor afable, fahent-se la hu a l’altre molta honor per la molta amor e amistat que en lo passat temps tenguda havien. DemanĂ -li la reyna de sa senyora, la princessa. Ypòlit li respòs com en la vora de la mar lexada la havia, sperant la sua desijada vista. Fon posada en orde una barca de draps de brocat, hon devallĂ la Ănclita reyna e Ypòlit e dos galants ben abillats. Ab los rems batent l’aygua, en poch spay foren en terra, molt ben acompanyats de noble cavalleria e de gentils dames.
Com la princessa véu a Plaerdemavida, criada sua, venir ab tan gran triümpho com a reyna, per fer-li major honor, descavalcà ; la reyna lançant-se als seus peus per voler-los-hi besar. E la excelssa senyora no u permés, mas besà -la en la boca moltes vegades en senyal d’estrema amor. Aprés, la reyna li besà la mà , e levant la princessa la reyna de terra, per la mà la pres e portà -la hon era l’emperador. La reyna li besà lo peu e la mà , e l’emperador ab gran afabilitat rebé la reyna, fent-li molta honor, e a l’almirall e als altres cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. E partint-se tots del port, feren la via de l’imperial palau, hon trobaren la emperadriu, qui rebé la reyna ab graciosa e benigne cara e a tots los qui de sa companyia eren, la reyna besant-li peus e mans com a vassalla e criada sua, e fon per ella molt festejada.
Lo antich emperador a Ypòlit manĂ les fustes descarregades fossen, perquè pus prest tornassen al camp. E Ypòlit dix que sa magestat seria servida, com ja hi haguessen començat. E tornant al port lo virtuĂłs Ypòlit ab moltes barques que fĂ©u pendre de la terra e aquelles de les naus, de continu descarregaren tota la nit, que al matĂ, ans que lo sol se demostrĂ s, totes les fustes descarregades foren, e recullit tot lo blat dins la ciutat, per botigues, e molts vins e olis, carns salades, mels e legums e totes aquelles coses que a ciutat assetjada se pertanyen.
Al matĂ, l’emperador tramĂ©s a convidar a l’almirall que·s vinguĂ©s a dinar ab ell, ab tots los nobles e cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. L’almirall fon molt content. E ixqueren tots ab l’almirall molt ben abillats e ab grosses cadenes d’or e ab robes de brocat e de chaperia.
La festa singular que l’emperador féu a l’almirall e als seus, fon cosa de admiració, que, atés la lur necessitat, foren molt ben servits de molta volateria en abundà ncia singular e d’especials vins qui la festa feÿen magnificar. E ab delitós repòs passaren tot aquell dia festejant les dames de la emperadriu e de la princessa, ab moltes dances e jochs qui ennoblien la festa.
Venint la nit, l’almirall demanà licència a l’emperador per recullir-se en les fustes, dient a sa magestat com de matà sa voluntat era de partir e posar-se ab l’estol davant lo camp dels moros per donar-los més fatiga. L’emperador li dix:
–Almirall, no és cosa en lo món de què·m pugau més servir.
E donà -li licència. E l’almirall li besà la mà e lo peu, e tots los altres cavallers e gentilshòmens. E feta lur reverència, anaren a pendre comiat de la emperadriu e de la virtuosa princessa, e de la reyna e de totes les dames. E fent la via de la mar, se reculliren en les fustes.
E en la nit, a la primera guayta, tot l’estol partà davant la noble ciutat e feren la via del camp dels moros. E com foren arribats davant lo camp dels moros, despararen al colp moltes bombardes devers lo camp, que tots los moros feren arremorar e cuytaren a les armes pensant que·ls volien combatre. E axà staven los moros atribulats e ab gran recel.