gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant351.gmi captured on 2022-06-03 at 23:16:37. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCL

COM PLAERDEMAVIDA FON INFORMADA DE LA PROSPERITAT DE TIRANT

Com per la inmensa pietat de nostre senyor Déu Plaerdemavida fos liberada del naufraig e fos portada en la ciutat de Túniç, en la casa de la filla del pexcador, segons desús és ja mencionat. Aprés dos anys passats, la filla del pexcador pres marit prop la ciutat aquella, estant allí per molts dies, tenint-la com a cativa. E ella, tostemps vivint ab molta honestat, obrava d’or e de seda axí com les donzelles de Grècia eren acostumades fer.

Seguí’s hun dia sa senyora, anant a la ciutat de Montàgata, dexà a Plaerdemavida per casa a guardar. Com fon en la ciutat, mostrà era venguda per algunes coses a comprar e anà a parlar ab la filla del rey e dix-li:

–Senyora, yo vinch ací per significar-te, com me hagen dit que ta senyoria té en prepòsit de pendre marit e treballes, axí com és acostumat, de fornir-te de camises brodades d’or e de seda e altres coses pertanyents a donzelles. Yo tinch una sclava jove e disposta, a la qual yo he mostrat, en lo temps de la sua puerícia, de brodar molt singularment de totes coses, lo que a dones jóvens se mereix. E vet ací mostra del que sab fer. E si per preu de C dobles tu la volràs, yo seré contenta de perdre lo criament que fet li he e lo que li he mostrat ab tant treball.

La reyna, molt desijosa de tal present, dix que era molt contenta de dar-li les cent dobles, puix havia vista mostra de les coses que obrar sabia. Dix la mora:

–Yo seré contenta per aquest preu liurar-la en ton poder ab tal condició: que per la molta amor que ella ha mesa en mi, que la senyoria tua diga que yo la t’é prestada per a dos mesos, car, si ella sentia yo la hagués venuda, de enuig e tristor se desesperaria.

Plaerdemavida fon mesa en son poder e posà molt gran amor en la reyna. Seguí’s que, poch temps aprés que la ciutat fon asetjada, los moros prengueren molts presoners crestians. E entre los altres prengueren hun home d’armes lo qual vogava en la galera de Tirant com se perdé. E Plaerdemavida conexia’l molt bé e dix-li:

–¿Est tu de aquells crestians qui eren en la galera qui donà a través en les mars de Túniç?

–Senyora —dix l’ome—, veritat és que yo m’i trobí. E la mia persona en aquell cars passà molta dolor e congoxa, que vinguí quasi mort a terra. Aprés fuy servit de molta bella bastonada e fuy comprat e venut, ab molta passió que en aquell temps passí.

–¿Què·m diràs —dix Plaerdemavida— de Tirant? ¿Hon morí?

–¡Santa Maria val! —dix lo presoner—. Ans és ben viu e trobar l’eu capità major. E fa tot son poder de conquistar aquesta terra.

E més, li dix del senyor d’Agramunt com era nafrat. Aprés ella li demanà:

–¿Què és de Plaerdemavida?

–Aquexa donzella —dix lo presoner— que vós demanau se creu que morí en la mar. E lo nostre capità ne ha fet molt estrem dol per ella.

Plaerdemavida, per les noves que li foren recitades, donà orde que tots los presoners fugiren. Com ella sabé que Tirant era viu y era tan prop, molts pensaments tingué de fugir; emperò pensà com Tirant, ab la sua singular cavalleria, havia tant conquistat de la Barberia, e les insignes e famoses victòries que sovint recitaven del capità dels crestians. Alegrà-se’n molt: lo que de primer ignorava, ans son pensament era que en la mar fos negat. E agenollà’s en terra, e les mans juntes alçà devers lo cel e féu laors e gràcies a nostre senyor Déu de la gran prosperitat que dada havia a Tirant e a la novella crestiandat, que ab tan gran ànimo feÿen la guerra contra los enemichs de Jhesucrist. E tingué ferma sperança que prestament seria fora de captivitat, car totes les dolors que sostengudes havia fins en aquella jornada no stimava res, tanta era la consolació que tenia com veuria a Tirant.

E vengut lo dia que sa senyora anar devia a parlar ab los capitans, desfreçà’s molt bé en manera que negú no la poguera conéxer. Com la senyora fon davant lo capità, qui venia acompanyada de L donzelles, Tirant no la volgué scoltar, sinó que la remés a son cosín germà lo senyor d’Agramunt. E si mala resposta havia donada als embaxadors, pijor la donà a la senyora. E elles, ab la sperança perduda, se’n tornaren plorant e fent molt grans lamentacions. E tota aquella nit, axí hòmens com dones, jamés cessaren de plànyer e sospirar.

Per lo matí Plaerdemavida dix a la senyora e als honrats hòmens de la ciutat que, si li volien dar licència de exir defora, que ella parlaria ab lo capità e li diria tals coses que ell faria tot lo que ella volria. E tantes bones rahons los dix que ells foren contents que anàs, com tinguessen tota la sperança perduda, que no tenien d’espay sinó sol aquell dia. Plaerdemavida se abillà aquell dia com a mora molt honradament e alcofollà’s molt bé los ulls perquè no fos coneguda, e pres XXX donzelles molt ben abillades que la acompanyassen. E a hora de migdia ixqueren de la ciutat e anaren al camp e veren a Tirant a la porta de la sua tenda. Com ell les véu que venien tramés-los a dir que anassen al senyor d’Agramunt, que ell no y podia res fer, com tot son poder li hagués ja donat, car ell los daria rahó de tot lo que demanaven. Respòs Plaerdemavida e dix:

–Digau al senyor capità que ell no·ns deu denegar la vista ni menys lo parlar, car si u feÿa seria dit capità impiadós e injust, com ell sia cavaller e nosaltres donzelles, e per l’orde de cavalleria li és forçat nos ajude e·ns done consell, favor e ajuda.

E de continent lo cambrer tornà la resposta al capità e dix-li:

–Per la mia fe, senyor, en la companyia de aquelles mores ve una donzella molt graciosa qui parla molt bé l’algemia ab molta gràcia. E si la senyoria vostra me volia fer tamanya merçé que, per los serveys que us he fets, que com prengau la ciutat la façau fer crestiana e la’m doneu per muller.

–Vés —dix lo capità-e fes-les venir totes ací.

E com foren davant ell li feren molt gran reverència. E Plaerdemavida ab cara afable féu principi a semblant parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior