💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant351.gmi captured on 2022-06-03 at 23:16:37. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com per la inmensa pietat de nostre senyor Déu Plaerdemavida fos liberada del naufraig e fos portada en la ciutat de Túniç, en la casa de la filla del pexcador, segons desús és ja mencionat. Aprés dos anys passats, la filla del pexcador pres marit prop la ciutat aquella, estant allà per molts dies, tenint-la com a cativa. E ella, tostemps vivint ab molta honestat, obrava d’or e de seda axà com les donzelles de Grècia eren acostumades fer.
SeguĂ’s hun dia sa senyora, anant a la ciutat de MontĂ gata, dexĂ a Plaerdemavida per casa a guardar. Com fon en la ciutat, mostrĂ era venguda per algunes coses a comprar e anĂ a parlar ab la filla del rey e dix-li:
–Senyora, yo vinch acĂ per significar-te, com me hagen dit que ta senyoria tĂ© en prepòsit de pendre marit e treballes, axĂ com Ă©s acostumat, de fornir-te de camises brodades d’or e de seda e altres coses pertanyents a donzelles. Yo tinch una sclava jove e disposta, a la qual yo he mostrat, en lo temps de la sua puerĂcia, de brodar molt singularment de totes coses, lo que a dones jĂłvens se mereix. E vet acĂ mostra del que sab fer. E si per preu de C dobles tu la volrĂ s, yo serĂ© contenta de perdre lo criament que fet li he e lo que li he mostrat ab tant treball.
La reyna, molt desijosa de tal present, dix que era molt contenta de dar-li les cent dobles, puix havia vista mostra de les coses que obrar sabia. Dix la mora:
–Yo seré contenta per aquest preu liurar-la en ton poder ab tal condició: que per la molta amor que ella ha mesa en mi, que la senyoria tua diga que yo la t’é prestada per a dos mesos, car, si ella sentia yo la hagués venuda, de enuig e tristor se desesperaria.
Plaerdemavida fon mesa en son poder e posĂ molt gran amor en la reyna. SeguĂ’s que, poch temps aprĂ©s que la ciutat fon asetjada, los moros prengueren molts presoners crestians. E entre los altres prengueren hun home d’armes lo qual vogava en la galera de Tirant com se perdĂ©. E Plaerdemavida conexia’l molt bĂ© e dix-li:
–¿Est tu de aquells crestians qui eren en la galera qui donà a través en les mars de Túniç?
–Senyora —dix l’ome—, veritat Ă©s que yo m’i trobĂ. E la mia persona en aquell cars passĂ molta dolor e congoxa, que vinguĂ quasi mort a terra. AprĂ©s fuy servit de molta bella bastonada e fuy comprat e venut, ab molta passiĂł que en aquell temps passĂ.
–¿Què·m diràs —dix Plaerdemavida— de Tirant? ¿Hon mor�
–¡Santa Maria val! —dix lo presoner—. Ans és ben viu e trobar l’eu capità major. E fa tot son poder de conquistar aquesta terra.
E més, li dix del senyor d’Agramunt com era nafrat. Aprés ella li demanà :
–¿Què és de Plaerdemavida?
–Aquexa donzella —dix lo presoner— que vós demanau se creu que morà en la mar. E lo nostre capità ne ha fet molt estrem dol per ella.
Plaerdemavida, per les noves que li foren recitades, donà orde que tots los presoners fugiren. Com ella sabé que Tirant era viu y era tan prop, molts pensaments tingué de fugir; emperò pensà com Tirant, ab la sua singular cavalleria, havia tant conquistat de la Barberia, e les insignes e famoses victòries que sovint recitaven del capità dels crestians. Alegrà -se’n molt: lo que de primer ignorava, ans son pensament era que en la mar fos negat. E agenollà ’s en terra, e les mans juntes alçà devers lo cel e féu laors e grà cies a nostre senyor Déu de la gran prosperitat que dada havia a Tirant e a la novella crestiandat, que ab tan gran à nimo feÿen la guerra contra los enemichs de Jhesucrist. E tingué ferma sperança que prestament seria fora de captivitat, car totes les dolors que sostengudes havia fins en aquella jornada no stimava res, tanta era la consolació que tenia com veuria a Tirant.
E vengut lo dia que sa senyora anar devia a parlar ab los capitans, desfreçà ’s molt bĂ© en manera que negĂş no la poguera conĂ©xer. Com la senyora fon davant lo capitĂ , qui venia acompanyada de L donzelles, Tirant no la volguĂ© scoltar, sinĂł que la remĂ©s a son cosĂn germĂ lo senyor d’Agramunt. E si mala resposta havia donada als embaxadors, pijor la donĂ a la senyora. E elles, ab la sperança perduda, se’n tornaren plorant e fent molt grans lamentacions. E tota aquella nit, axĂ hòmens com dones, jamĂ©s cessaren de plĂ nyer e sospirar.
Per lo matà Plaerdemavida dix a la senyora e als honrats hòmens de la ciutat que, si li volien dar licència de exir defora, que ella parlaria ab lo capità e li diria tals coses que ell faria tot lo que ella volria. E tantes bones rahons los dix que ells foren contents que anà s, com tinguessen tota la sperança perduda, que no tenien d’espay sinó sol aquell dia. Plaerdemavida se abillà aquell dia com a mora molt honradament e alcofollà ’s molt bé los ulls perquè no fos coneguda, e pres XXX donzelles molt ben abillades que la acompanyassen. E a hora de migdia ixqueren de la ciutat e anaren al camp e veren a Tirant a la porta de la sua tenda. Com ell les véu que venien tramés-los a dir que anassen al senyor d’Agramunt, que ell no y podia res fer, com tot son poder li hagués ja donat, car ell los daria rahó de tot lo que demanaven. Respòs Plaerdemavida e dix:
–Digau al senyor capità que ell no·ns deu denegar la vista ni menys lo parlar, car si u feÿa seria dit capità impiadós e injust, com ell sia cavaller e nosaltres donzelles, e per l’orde de cavalleria li és forçat nos ajude e·ns done consell, favor e ajuda.
E de continent lo cambrer tornĂ la resposta al capitĂ e dix-li:
–Per la mia fe, senyor, en la companyia de aquelles mores ve una donzella molt graciosa qui parla molt bé l’algemia ab molta grà cia. E si la senyoria vostra me volia fer tamanya merçé que, per los serveys que us he fets, que com prengau la ciutat la façau fer crestiana e la’m doneu per muller.
–VĂ©s —dix lo capitĂ -e fes-les venir totes acĂ.
E com foren davant ell li feren molt gran reverència. E Plaerdemavida ab cara afable féu principi a semblant parlar.