gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant350.gmi captured on 2022-06-03 at 23:16:35. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCXLIX

PARLA LO REY DE TREMICÉN

–La cosa que a nosaltres dóna de parer que ab gran dificultat se puga atényer, és molt fàcil e laugera, e lo que a nosaltres se demostra quasi imposible de saber és clar e manifest, car donant la batalla subjugarem la ciutat hon hi stan los nostres cruels enemichs e, ab les nostres sangonoses, forts e cruels mans, darem primerament mort a aquell malvat rey e gran rebetle a Mafomet, lo rey Scariano, lo qual, oblidant-se la nostra secta bona, sancta e justa, ha presa la reprovada ley crestiana. E al seu gran capità, qui d’armes tant sab, sia dada sentència, la qual a tots vos plàcia loar-la com sia molt justa segons lo seu meréixer, ço és, que ab vergues de ferre sia tant e tan longament batut fins que ab la boqua bese la terra generosa de la nostra província.

Aprés se girà devers la ciutat e dix semblants paraules:

–¡O, ciutat tirantina, del teu bé restaràs deserta, car ara hauran fi tots los teus plaers! ¡E tu stàs inflada per supèrbia! ¡Considera bé los teus greus dans que en aquesta jornada aparellats t’estan!

Lavors tots, ab sforçat ànimo de cavalleria, anaren devers la ciutat e, ab gran força e ardiment, donaren la batalla fort cruel e aspra, e tan vigorosa que paria que ixquessen dels inferns. E Tirant, dubtant lo que seguir-se’n poguera, stava tostemps molt en punt e, vehent venir la gran morisma, ordenà ses batalles, e la ciutat que restàs ben fornida.

La reyna ab totes les altres dones pujaren a cavall e posaren-se en orde, axí com acostumat havien. La batalla començà, prenent lo rey Scariano la davantguarda. E ferí com a virtuós cavaller, no havent pietat de negú qui davant li vingués e, tantes armes féu, dexant tots los seus atràs e posant-se en la major pressa dels enemichs, en tant que ell se trobà a soles, e mataren-li lo cavall e caygué en terra, e pres-se a dir esta devota oració:

–¡O, humil verge, mare de Déu Jesús, lo qual portist en lo tabernacle de castedat! ¡Sens dolor ne màcula lo parís! A tu me recoman, qui est advocada dels peccadors, que vulles pregar lo teu gloriós Fill que·m tinga en la sua guarda e protecció, car yo l’ame e desige servir com a cathòlich crestià. ¡O, Déu clement e piadós, hages mercé de nosaltres, qui ab voluntat pura havem rebut lo sant babtisme, perquè·t pugam servir en aumentar la sancta fe cathòlica, car tu, senyor misericordiós, veus bé en quin perill stà aquesta pobra de crestiandat!

En açò, lo senyor d’Agramunt e Almedíxer, ab molts altres, combatien prop de allí hon lo rey era e veren acostar una squadra de gent ab una bandera blava hon hi havia pintat hun exam de abelles totes d’or, e tots feÿen gran sforç de matar lo rey Scariano. Com aquells veren tanta gent d’armes acostar hagueren dubte no fos lo capità. Senyalaren en aquella part e socorregueren-lo molt maravellosament. E si per ells no fos stat socorregut, mort era lo rey. E lo cavaller Almedíxer féu actes singulars aquell dia, que ab la lança a hun moro passà la cuyraça e mort lo mès per terra. E aprés ferí lo segon, lo terç, lo quart, lo cinqué, e féu d’ells lo que havia fet del primer.

E Tirant, qui combatia a l’altra part del camp, vench-li hun servidor del rey e, ab grans crits, li dix:

–¡O, capità senyor! ¿Per què no vas ajudar al teu singular amich, al rey Scariano, que de tot en tot los moros li volen tolre la vida?

E Tirant, sens pus hoyr, pres de la sua gent e tirà envers aquella part e trobà lo rey a peu, que no·l lexaven pujar a cavall. E Tirant ab los seus ferí en la major pressa de la gent e feren caure molta gent per terra, e trista era la mare qui son fill allí tenia.

Aplegà altra bandera vermella —d’àguiles era pintada—, ab sexanta mília hòmens d’armes. Lavors, lo capità féu exir tota la gent d’armes que ell havia ordenat, qui staven al portal de la ciutat ab manament que no ixquessen fins a tant que ell ho manàs. Admirable batalla fon aquesta e molt dolorosa. Lo rey de Tremicén vench a l’encontre de hun cavaller molt valentíssim e virtuós en tots sos fets e combaté’s ab aquest per bon spay. E lo rey de Pèrcia, qui·ls véu axí valentment combatre, cuytà per ajudar al rey de Tremicén. Lo combat fon tan infortunat que lo cavaller li mès la punta de la spasa per l’ull squerre. Aquest cavaller qui féu aquest colp se nomenava Melchisedech. E ab la gran dolor que lo rey tenia e turbació, caygué en terra.

Pres-se a dir:

–¡O, rey de Tremicén, tu qui pensaves senyorejar per supèrbia tot lo món! ¡No s’és seguit segons la tua voluntat, mas segons la voluntat de Déu! ¡E bé m’à costat la mia ignocència, o trist de mi! ¿E fon jamés príncep tan desaventurat com yo, qui·s ves tantes dolors venir ensemps, que he vist perdre pare e fill e germà, e dels meus cavallers una gran quantitat qui no és de nomenar? E só vengut en tan gran abatiment que só fora de tota sperança, que no trobe negú qui ajudar-me vulla.

Aquesta batalla fon tan cruel e sangonosa que durà del matí fins a la nit scura, e la fosca los féu departir. L’endemà per lo matí regonegueren lo camp e trobaren trenta-cinch mília e setanta-dos hòmens jaure en lo camp, los demés morts, per ço com hi hagué molts crestians qui no pogueren morir fins que foren confessats e·s recomanaren a nostre senyor Jesucrist, e los moros se recomanaren a Mafomet.

Admirable fon aquell dia la paciència de Tirant, que, en la major fuyta que los moros feÿen, manà als seus de pietat que no·ls seguissen, sinó que·ls lexassen tornar a les lurs desijades tendes.

Vehent los moros que cascun dia los lurs mals aumentaven e perdien molta gent, los reys tingueren consell e delliberaren que demanassen treves de trenta dies. E tramesa lur embaxada, a Tirant no li paregué que u deguessen atorgar, emperò lo rey Scariano ab lo senyor d’Agramunt, Almedíxer e Melchisedech, tots quatre fermaren les treves per ço com hi havia molta gent nafrada. Fermades les treves, anaven les dones per lo camp replegant los cossos morts dels crestians perquè·ls poguessen soterrar en magnífiques sepultures. Lo rey de Tremicén, qui açò véu de les tendes hon stava, dix:

–¿E què fan allí aquelles fembres entre la gran multitut dels hòmens? Car no deu ésser observada la costuma antiga, sinó que ab violència deuen ésser tractades sens pietat.

Delliberaren los moros una nit de partir ans de les treves e passaren envers les grans muntanyes de Feç per tal que allí·s poguessen mantenir contra los crestians. E replegaren tot lo lur camp e, a hora incogitada, quasi a la mija nit, ells tiraren son camí.

Lo dia següent bon matí, les guardes cuytadament vengueren a tocar a les portes de la ciutat, notificant al capità com los moros ab gran cuyta partien. Com Tirant ho sabé, féu prestament tota la gent armar. Com lo dia fon clar e les tenebres de la nit foren passades, los crestians cavalcaren e seguiren los moros. Los corredors qui primer anaven atengueren gran part del carruatge, hon foren morts alguns moros. Los fugitius reys trameteren missatgers al capità volgués fer smena dels moros que havien morts e de la roba que se n’havien portada, com ells tinguessen bona pau e treva fins terme de trenta dies. E si fer no u volien, reclamarien a Mafomet, aprés trametrien per totes les corts dels grans senyors, hon eren emperadors, reys, comtes e marquesos, e aquí publicarien la gran maldat e fe rompuda del rey Scariano e de Tirant lo Blanch, capità major dels crestians.

Com Tirant hagué hoÿda l’ambaxada, pensà en la promesa fe que fet havien. Per no posar la honor sua en disputa, era molt content de servar les dites treves, per bé que s’i poguessen fer rahons de una part e d’altra, per ço com ells, cautelosament e hora incogitada se eren partits del camp, les treves no devien haver loch. Tirant volgué fer smena de tot lo qui·ls era stat levat, e més, féu smena dels hòmens morts, car, de cascun de quants aquella jornada morts havien, fossen posats en libertat deu moros catius. Lavors los moros foren molt contents de Tirant, dient que era lo millor crestià e més justificat e verdader que en tot lo món se trobàs, com ell fes obres de pietat, car les coses de mal principi tart o nunca poden finir bé.

De continent los moros se partiren e travessaren totes les aspres muntanyes. Com Tirant véu que havien passats los ports, ell se mès a conquistar tots aquells regnes e terres qui deçà los ports eren. Aprés, passats grans dies, parlà lo senyor d’Agramunt al capità e dix-li:

–Senyor, a mi par que seria expedient, per donar fi prestament en aquesta conquesta, que yo passàs dellà los ports per conquistar moltes viles, castells e ciutats que y ha. Aprés que la senyoria vostra haja subjugats aquests regnes, passaríeu en aquella terra, e ab poch treball poríeu senyorejar tota la Barberia.

A Tirant li fon plasent lo que·l senyor d’Agramunt li havia dit e comunicà-u ab lo rey Scariano, e foren d’acort que prestament partir degués. E partí ab X mília cavalls molt bé en orde, e XVIII mília hòmens a peu. E com hagué passats los ports sabé com los reys se eren departits e cascú se n’era tornat en sa terra. Lo senyor d’Agramunt, com véu que tan poca gent d’armes havia en aquella terra, mès-se a conquistar aquella e subjugà moltes ciutats, viles e castells, los huns per força, los altres per grat. Poderós e de gran ànimo era aquest cavaller, e los crestians qui ab ell eren havien pres molt gran ànimo e ferocitat per ço que fos més gloriosa la fama d’ells quant vendria a notícia de Tirant e en aument de glòria de lur fidelíssim capità.

E anant axí conquistant, pervengueren prop de una ciutat qui·s nomenava Montàgata, la qual era de la filla del rey de Belamerín —e aquest rey era mort en lo principi de la guerra, e l’esposat d’ella. E com los de la ciutat saberen tenir los crestians tan prop, tingueren lur consell. E lo que delliberaren fon que trameteren les claus al senyor d’Agramunt, de la ciutat. E aquell ab molt gran benignitat les pres e atorgà’ls tot quant saberen demanar. E com foren prop de la ciutat, los qui la regien penediren-se e delliberaren ans morir que donar-se.

Vehent-se axí burlat lo senyor d’Agramunt, posà lo siti a cascuna part de la ciutat. Hun dia delliberà de donar lo combat. E fon tan brau e tan aspre que més no poguera ésser. E acostant-se lo senyor d’Agramunt envers la muralla, tiraren-li ab una ballesta de passa e feriren-lo en la boqua, que li ixqué lo passador a l’altra part. Com la gent sua lo veren tan lejament nafrat e jaure en terra, tots se pensaren que mort lo haguessen. Posaren-lo en hun pavés e portaren-lo a la sua tenda, e per aquell dia lexaren-se de combatre. Lavors, los senyor d’Agramunt votà a Déu e als sancts apòstols que, per l’engan que fet li havien e per la molta dolor que sentia de la nafra, de no partir-se jamés de allí fins a tant la ciutat fos presa e tots passassen, hòmens com dones, grans e pochs, vells e jóvens, per la sua spasa. E prestament tramés a Tirant a suplicar que de continent li trametés la sua artelleria major.

E Tirant, sabuda tal nova, que son cosín germà era tan malament nafrat, féu partir tota la artelleria. Y ell ab tota la gent, per ses jornades, arribà en aquella ciutat. E ans que descavalcàs, manà que donassen lo combat a la ciutat. E fon tan fort e tan aspre que prengueren una gran torre, qui era mesquita, la qual stava molt pegada ab la muralla de la ciutat.

La nit sobrevench e Tirant manà tota la gent cessàs per aquella nit. E per lo matí los moros ordenaren que fos tramés a dir al capità, de part de la senyora e de tot lo poble, per los més honrats hòmens de la ciutat, com ells se darien ab condició los lexassen viure en sa ley, e li darien tots anys trenta mília corones d’or e tots los presoners que ells tenien. E Tirant respòs que per lo defalt que ells havien fet a son cosín germà, anassen a ell, e lo que ell faria hauria per fet.

Com los moros foren davant lo senyor d’Agramunt, per moltes suplicacions que li fessen, jamés consentir volgué en res. Lavors lo poble delliberà de trametre-y la senyora ab moltes donzelles per veure si porien res acabar ab ell, car prechs de donzelles moltes vegades han loch.

Ací fa lo libre hun incident per narrar los fets de Plaerdemavida.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior