gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant345.gmi captured on 2022-06-03 at 23:16:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCXXXXIIII

COM DECLARÀ LO REY D’ÀFRICA SA INTENCIÓ

–Si de fe mon dir no fretura, hauràs a creure, rey de Túniç, com cent passions de nova manera tenen la mia ànima e lo cors turmentat, e no ignore lo perill de la mort. Mas per lo teu clar entendre deman a tots mercé que les mies rahons sien acullides axí com a persona qui ha perdut son germà en batalla e desige infinidament venjança, confiant en les mies pròpies mans de atényer aquella glòria, que los meus ulls, havent vista de aquell famós capità, que matar-lo puga. La deliberació de tan penada vida és voler-me socórrer: no ab pas temerós ne tart y vullau atényer E deus dexar de tots dubtes qui en ofensa de tots aquests reys sia, car de aquell dia ençà que yo·l perdí, dolor inestimable ha compreses totes mes forçes, que·m fa seguir la sua ensenya del meu amat germà. E lo plaer meu és no remetre res a la benaventurança de aquest món, mas a la fortuna, enemiga de mos delits, crehent lo que yo dich és lo millor, car morint és reviure en gloriosa fama.

E no dix pus, sinó que ferí lo cavall dels sperons e posà’s en la pressa de la gent ab gran fúria. E fon sort que s’encontrà ab lo marqués de Luçana e tan bravament l’encontrà que a ell y al cavall mès per terra; e de continent lo hagueren mort, sinó per lo senyor d’Agramunt, que prestament lo socorregué ab los altres. E lo qui portava la bandera dels crestians entrà més avant, envers aquella part, e feriren en la major pressa dels enemichs. Lavors poguéreu ben veure los pus bells fets d’armes que en una gran part del món sien stats fets ne vists E certament ells se mostraren, los moros, en aquell cars, molt admirables cavallers, e cridaven tostemps lo nom de Mafomet. E·n aquell cars molts cavalls véreu anar per lo camp sens senyor, e molts cavallers per terra, morts e nafrats.

La batalla durà fins passat lo migdia e dos hores aprés, car no·s podia conéxer quals havien lo pijor o lo millor. E sostenint-se axí la batalla, lo rey de Túniç portava a Mafomet sobre lo bacinet, tot d’or, e conech a Tirant en la sobrevesta que portava, ab steles per devisa, e dix als altres reys:

–¿Voleu que siam del camp vencedors? Cuytem devers aquell qui tant de armes fa e donem-li mort, e seran tots aquests crestians nostres catius.

E de continent feren la via sua. Ab arnesos molt luents e richs guarniments, tots los reys justats vengueren sobre Tirant e, com ell los se véu prop, ferí com a leó enrabiat enmig de tots. E encara no havia rompuda la lança e encontrà lo rey de la Tana per mig dels pits, ab tal força que l’arnés no li valgué res e lançà’l mort per terra. Aprés encontrà al rey de Túniç e passà-li lo braç e derrocà’l del cavall, e com ell se véu en terra dix:

–¡O, rey d’Àfriqua! ¡Prou me costa la tua follia, car yo veig que huy serà lo dia que perdrem la batalla e la vida ensemps, e aquells qui stan segurs a tots nos daran la mort!

Allí atés lo rey Scariano ab lo marqués e Almedíxer, qui animosament se combatien. E tant feren per lur virtut que, per força, se’n portaren dins la ciutat al rey de Túniç axí nafrat com stava. E Tirant dexà la lança a malgrat seu, car los enemichs la y levaren, volgués o no. E lavors mès mans a la petita acha que·n l’arçó de la cela portava e donà a hun moro enmig del cap de tall, que fins als pits lo fené. No crech jamés pus bell colp haguessen fet los magnànims cavallers passats, ço és, Èrcules ni Anxil·les, Tròyol, Èctor ni lo bon Paris, Samsó ni Judes Machabeu, Galvany, Lansolot ni Tristany, ni l’ardit Teseu.

Com los moros açò veren, tal colp donar, tots stigueren admirats e veren-se ab les lançes rompudes: tots se voltaren, e sonaren hun corn e tots los moros se dexaren de batallar. E retraent-se, pujaren-se’n en un mont. E los crestians los dexaren de bon grat anar, perquè tenien desig de repòs, però encara, ab tot lo cansament, los seguiren fins que foren pujats en lo mont. E açò feren per mostrar més clara la victòria. E certament Tirant, desijós de honor, lla hon veÿa lo major perill, allà·s metia, que no la lexava perdre.

Com los moros foren en lo mont, los crestians se’n tornaren dins la ciutat, e tot lo poble, axí hòmens com dones, deÿen a Tirant:

–Vixqua lo benaventurat cavaller Tirant E beneyt fon lo dia que ell naxqué e beneyta fon la hora que tu entrist en aquesta terra, e beneyt fon aquell dia que tu·ns donist lo sant babtisme E a Déu fos plasent que tu fosses senyor de tot lo poble morisch.

E ab grandíssima festa e alegria lo pujaren al castell. E trobà lo rey de Tuniç, que l’havien curat de les nafres que tenia, e véu entrar a la reyna e a totes les dones a cavall, ab les adzembles e jumentes, e ab les carabaces al cap e cubertes de lançols. Vench en punt lo rey de Túniç de voler-se desesperar, com sabé l’engan que Tirant fet los havia, e ab les mans se desféu totes les benes de les nafres e jamés consentí lo tornassen a curar, ans axí se lexà morir. Mas ans que morís, féu principi a semblant lamentació.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior