gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant283.gmi captured on 2022-06-03 at 23:13:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCLXXXII

COM PLAERDEMAVIDA ENVESTÍ A TIRANT DE RAHONS

–Lo premi de tants treballs que demanats, senyor, haveu infinides voltes, per rahó deveu haver perduts o presos en compte de rebuda, per causa de vostra negligència e poca execució, car no deveu ésser més premiat, puix sou stat content del que teniu. O haveu dexat perdre per culpa vostra, e tant com en mi serà, jamés pus vos hi veureu. E per hun tan leig cars per a cavaller, no vull més en res participar en vostres amors, car no haveu mester a mi, sinó a la Viuda Reposada, que us farà lo que merexeu. Car yo no deuria fer jamés res per vós, car sou lo més descominal cavaller e repropi d’amor que jamés naxqués en lo món, e açò no podeu negar. E si yo fos cavaller vos ho combatria, car haveu tenguda en lo lit abraçada huna donzella, la més bella, la més agraciada e de major dignitat que sia en tot lo món, que per prechs ni per làgrimes no la devíeu dexar. E si verge s’i gità, verge la’n viu exir, a gran vergonya e confusió vostra. E de tota ma vida me dolrà lo gran defalt que haveu fet, que no sé dona ni donzella en lo món que tal cars sabés de vós que us stimàs res ni volgués vostra amistat, ans vos tendran totes per hom de mal recapte. De açò no us ne vull més parlar, com sia cosa demesiada, sinó solament que us dich que, com lo emperador se volrà seure a dinar, serà mester que vós hi siau. E yo vinch ara de la vostra posada e veu’s ací la clau de la vostra cambra que m’he feta donar, e suplich-vos que prestament hi aneu, que yo me he portat les claus perquè negú no pogués legir lo que allí trobareu scrit.

Tirant pres les claus. E volgué satisfer en lo parlar de Plaerdemavida e no pogué, per ço com lo emperador lo demanava a gran pressa. Fon-li forçat de anar e, com li fon davant, lo emperador li manà que ell tot sol se asigués en la taula. E lo emperador, la emperadriu e la princessa e totes les donzelles, lo servien en la taula, e no era cavaller ni dona s’i gosàs acostar per servir-lo, mas tots staven aseguts scoltant què diria hun ansià cavaller, nodrit e sperimentat en armes, molt eloqüent e gran legiste, lo cual començà a recitar totes les cavalleries que Tirant en son temps fetes havia. E axí hòmens com dones no tenien voluntat de menjar, hoint les grans honors que Tirant fins en aquella jornada percassat se havia. Com Tirant se fon acabat de dinar, lo cavaller cessà lo legir, que tres hores passades durà.

Aprés que Tirant fon dinat, se dinà l’emperador ab tots los altres, cascú asegut per orde segons lo grau qui era. Com tots se foren dinats anaren al gran mercat, lo qual trobaren molt bé emparamentat de molts singulars draps de raç. E aquí corregueren brúfols, qui eren molt braus, e fon molt singular festa de veure. Axí despengueren tot aquell dia en festes y en alegria.

Com fon venguda la nit, lo sopar fon molt abundós e de la similitut del dinar. Aprés, les dançes duraren tant, ab farces e entramesos, segons en tal festa se requerien manifestar, ço és, com Tirant entrava en les batalles.

Aquestes festes duraren tota la nit quasi, que lo emperador partir no se’n volgué fins en l’alba. E la princessa, per parlar e veure a Tirant, no s’enujava d’estar en les festes. E Tirant gosava molt poch dir a la princessa, per dubte de l’emperador, que·ls stava molt prop, mas ab baixa veu li dix:

–Certament, senyora, de major grat e stima era a mi la nit passada que no aquesta.

E prestament Plaerdemavida respòs:

–Molt me alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres.

Lavors, vehent lo emperador que lo dia era vengut, levà’s e volgué que tots ab ell ensemps acompanyasen al capità fins a la sua posada. E Tirant li regraciava la molta honor que li feÿa e volia tornar acompanyar a l’emperador, mas lo valerós senyor no u consentí.

Com Tirant fon en la sua cambra pensà que Plaerdemavida, ab la descontentació que tenia d’ell, no li hagués feta alguna letra. E com entrà per la cambra, véu en terra una càrrega d’or: stigué admirat de la gran virtut de la princessa e stimà més la bona voluntat que lo present. Féu venir a Ypòlit e manà-li que u stojàs.

Venint hora de missa, tota la bona gent foren en orde per complir les festes ja principiades, e Tirant no tingué manera de poder parlar ab la princessa per fer-li gràcies del que tramés li havia fins que·l dinar fon passat.

E si en la hun dia se féu gran festa, molt major en lo dinar: seria massa larch de recitar. Però aprés del dinar digueren a l’emperador que per lo poch dormir que en la nit passada fet havia que anàs a reposar sa magestat e, a la hora deguda de festejar, tothom tornàs allí. E axí fon fet. E tornant les dames al palau, Tirant se acostà a la orella a la princessa e dix-li:

–Ja no tinch sperit ab què puga parlar ni lengua en poder pronunciar paraules de tanta amor, ni obres de tanta honor que la magestat vostra cascun dia me fa, que no m’i basten gràcies a referir.

E ella li féu prestament semblant resposta, per bé que no gosava molt parlar per sguart de la emperadriu, que li anava prop. Solament li dix:

–Tu est senyor de mi, que tens tota ma libertat en ton poder. Veges què manes de mi fer, ¿guerra o pau? E si a tu no ajude, qui est mon senyor, ¿a qui ajudarem? Açò és poch, a present, lo que yo fas, en sguart del que tinch delliberat de fer; però si més ne vols, les portes del tresor són ubertes per a tu e tancades per a tot altre.

E Tirant, referint-li més gràcies, aplegaren a la porta de la cambra de l’emperador, qui se n’entrà dins ab totes les dames. Solament restà la Viuda Reposada, qui·s posà al cap de la scala per sperar a Tirant. Ab la femenil malícia tenia aparellat tot lo mester per a cometre crim que jamés tal no fon pensat. Com véu a Tirant, ab cara molt afable e ab gest graciós perquè·l pogués enamorar, li presentà paraules de semblant stil acompanyades.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior