💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant472.gmi captured on 2022-04-29 at 11:52:42. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
AprĂ©s que lo prĂncep Tirant haguĂ© fet son testament, pregĂ molt al rey Scariano e al rey de SicĂlia, e al rey de Feç, que·l fessen portar a la ciutat de Contestinoble ans que passĂ s de aquesta vida, car la major dolor que tenia era com moria sens veure la princessa, e tenia crehença e devociĂł que la sua vista bastava en donar-li salut e vida.
E per tots fon deliberat de portar-lo-y, atesa la molta voluntat que li veÿen. E los metges ho loaren, per ço com lo tenien per mort e creÿen que per la molta consolació que hauria de la vista de la princessa, a qui ell en strem amava, natura podia obrar més que totes les medecines del món. E prestament lo posaren en unes andes e, a coll d’òmens, lo portaren molt reposadament. E fon acompanyat de tots los reys e grans senyors, solament ab cinch-cents hòmens d’armes. Tota l’altra gent restà en aquella ciutat.
Com l’emperador hagué rebuda per lo correu la letra del rey de Feç, fon posat en gran agonia e pensament e, lo més secret que pogué, tramés per los seus metges e per lo duch de Macedònia e per Ypòlit, e mostrà ’ls la letra del rey de Feç e pregà ’ls que prestament cavalcassen per anar-hi. Lo duch de Macedònia e Ypòlit, sens dir res a negú, ixqueren de l’imperial palau e feren lur camà ab los metges, car l’emperador tenia dubte que si la princessa ne tenia sentiment, que s’esmortiria e seria molt perillosa.
Com lo duch de Macedònia e Ypòlit, ab los metges, foren a mija jornada de Contestinoble, encontraren a Tirant en lo camà e descavalcaren, e les andes foren posades en terra. Lo duch de Macedònia se acostà a Tirant e dix-li:
–CosĂn germĂ senyor, com stĂ vostra senyoria?
Respòs Tirant:
–CosĂn germĂ , singular plaer tinch com vos he vist ans de la mia fi, car yo stich al derrer strem de la mia vida, e prech-vos que·m beseu vĂłs e Ypòlit, car aquest serĂ lo darrer comiat que de vosaltres pendrĂ©.
E lo duch e Ypòlit lo besaren ab moltes là gremes. Aprés los dix Tirant com los comanava la sua à nima e la princessa, muller sua, que aquella tinguessen més cara que la sua pròpia persona. Lo duch li respòs:
–Senyor cosĂn germĂ , Âżhun cavaller tan animĂłs com vostra senyoria s’esmaya tant fort? Confiau de la misericòrdia de nostre Senyor, que ell per la sua clemència e pietat vos ajudarĂ e us darĂ sanitat presta.
E stant en aquestes paraules, Tirant lançà hun gran crit, dient:
–Jesús, fill de David, hages mercé de mi: credo, proteste, confesse, penit-me, confie, misericòrdia reclame Verge Maria, Àngel Custodi, à ngel Miquel, emparau-me, defeneu-me Jesús, en les tues mans, Senyor, coman lo meu sperit.
E dites aquestes paraules, reté la noble à nima, restant lo seu bell cors en los braços del duch de Macedònia.
Los plors e los crits foren aquĂ molt grans per tots los que allĂ eren, que era una gran compassiĂł de hoir, per ço com per tots era amat lo prĂncep Tirant.
Com hagueren molt plorat e cridat, lo rey Scariano cridĂ al rey de SicĂlia e al rey de Feç, e al duch de Macedònia e a Ypòlit, e alguns altres, e, apartats a una part tingueren consell què era de fer. E foren tots de acort que lo rey Scariano, ab los altres de la companyia, acompanyassen lo cors de Tirant fins a la ciutat, e que no entrassen dins per ço com lo rey Scariano no se era vist ab l’emperador e no era temps ni loch, ab la tribulaciĂł, de veure’s. E mĂ©s, deliberaren de embalsemar lo cors de Tirant per ço com lo tenien de portar en Bretanya.
E partiren ab lo cors del loch hon Tirant era finat e feren la via de la ciutat de Contestinoble. Com hi foren arribats, fon ja gran hora de nit. Plegats al portal de la ciutat, lo rey Scariano pres comiat del rey de SicĂlia e del rey de Feç, e del duch de Macedònia e de Ypòlit. E ab la sua gent se’n tornĂ a la ciutat d’on era partit, fent molt grans lamentacions, car lo rey Scariano amava en strem a Tirant. E los altres posaren lo cors de Tirant dins la ciutat, en una casa hon per los metges fon enbalsemat.
AprĂ©s que l’hagueren embalsemat, vestiren-li hun gipĂł de brocat e una roba d’estat de brocat, forrada de marts gebelins e axĂ·l portaren a la sglĂ©sia major de la ciutat, ço Ă©s, de Senta Sofia. AquĂ li fon fet hun cadafal molt alt e gran, tot cubert de brocat, e sobre lo cadafal hun gran lit de parament molt noblement emparamentat de draps d’or ab son bell cortinatge del drap mateix, e aquĂ posaren lo cors de Tirant, sobre lo lit, gitat, ab spasa senyida.
E com l’emperador sabé que Tirant era mort, dolent-se de tan gran desaventura, squinçà ’s la imperial sobrevesta e, devallant de la imperial cadira, lamentant-se per la mort de Tirant, dix les següents paraules.