gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant409.gmi captured on 2022-04-29 at 11:49:55. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCVIII

COM TIRANT PARTÍ AB TOT LO SEU STOL DE LA CIUTAT DE CONTESTINA

De continent que lo rey Scariano partit fon de Contestina, Tirant féu recullir tots los cavalls, arnesos e vitualles e tota la gent e les trenta naus foren ateses que havien carregat de forment, e féu-les fornir de molta gent. E com tots foren recullits, se recullí Tirant e lo rey de Feç, e la reyna Plaerdemavida e tots los cavallers qui eren en terra ab Tirant. Com tot fon fet, Tirant manà fer vela e que fessen la via de Sicília, e navegaren ab pròsper vent tant fins que foren en la illa de Sicília.

Com lo bergantí qui era vengut del port de Valona véu l’estol de Tirant, ixqué del port e cuytà devers aquella part e demanà la nau del capità. E fon-li mostrada. E com lo bergantí fon junt a la nau, lo patró pujà alt en la nau de Tirant e dix-li com les sis naus eren al port de Valona, que no eren pogudes passar per l’estol del soldà, qui era sobre Contestinoble, e siti que tenien sobre la ciutat. De açò hagué Tirant molt gran enuig e féu la via del port de Palerm. E veu’s aquí les fustes del rey de Sicília qui començaren a fer gran festa de trompetes e de bombardes, e les de Tirant per lo semblant. E feren tan gran remor, que paria que lo món deguessen abisar.

E tan prest com l’estol de Tirant fon dins lo port, que hagueren surgit, lo rey de Sicília entrà dins la nau de Tirant, e aquí se abraçaren e·s besaren e·s feren molt gran festa la hu a l’altre. E axí mateix lo rey de Sicília féu molt gran honor a tots los barons e cavallers que eren en la nau de Tirant. E besà e abraçà al rey de Feç e tots ensemps ixqueren en terra. E Tirant manà que negú de totes les fustes no ixqués en terra, car l’endemà ell volia partir. Era hora de tèrcia com foren dins lo port. Lo rey de Sicília hagué feta venir la reyna a la vora de la mar, la qual féu molt grandíssima festa a Tirant e al rey de Feç e a la reyna, majorment com sabé que era criada de tan virtuosa senyora com era la princessa. E axí, tots ensemps, se n’anaren al palau ab gran multitut de dones e donzelles e de poble qui·ls seguien.

Com foren en lo palau, lo gran dinar fon aparellat. Lo rey pres a Tirant per la una mà e al rey de Feç per l’altra, e la reyna de Sicília a la reyna de Feç, e axí anaren a una gran sala, la qual era molt bé emparamentada de draps d’or e de seda e, per terra, de molt bella tapiceria. E al cap de la sala havia hun bell tinell tot ple de vexella d’or e d’argent, car aquest rey Phelip de Sicília era home un poch avar e havia ajustat molt tresor ab la molta diligència que tenia en fer-se molt rich.

Com foren en la sala lo rey de Sicília volgué fer seure primer en la taula a Tirant, emperò ell no u permés, mas feren seure primer al rey de Feç, aprés al rey de Sicília e Tirant davant lo rey de Sicília. E la reyna de Feç aprés del rey de Sicília e la reyna de Sicília aprés de la reyna de Feç. E ab gran magnitut de trompetes e de ministrés ells se dinaren ab gran plaer e ab gran abundància de totes maneres de viandes pertanyents a semblant convit.

Com foren levades les taules, Tirant e lo rey de Sicília se n’entraren en una cambra e la reyna de Sicília e lo rey de Feç e la reyna, muller sua, restaren en la sala ab gran multitut de dames e de cavallers e prengueren-se a dançar e fer molt gran gala. E Tirant e lo rey de Sicília començaren a parlar de lurs afers.

Tirant recità al rey de Sicília totes les desaventures que li eren seguides e com, aprés, Nostre Senyor lo havia molt prosperat e li havia dat de grans victòries, e com havia conquistada tota la Barberia. Aprés li recità l’estament en què l’emperador stava, per què era de gran necessitat que prestament lo socorreguessen.

Lo rey de Sicília li respòs:

–Jermà senyor, yo stich ja en orde de tot lo que he mester, ja recullits los cavalls e los arnesos e tota la més gent. No resta sinó recullir la cavalleria, que en dos hores seran recullits tots.

Respòs Tirant:

–Jermà senyor, suplich-vos que de continent façau anar la crida per la ciutat que tothom, sots pena de la vida, sien recullits a la oració, que vós voleu, partir sta nit.

E de continent lo rey de Sicília tramés hun cambrer seu e los trompetes anaren per la ciutat manant a tots los qui tenien de anar que·s recullissen. E prestament fon fet. Tirant e lo rey de Sicília tornaren a la reyna a la sala e aquí prengueren hun poch de plaer.

E la reyna de Sicília se apartà hun poch ab la reyna de Feç, fahent-li moltes carícies, e demanà-li molt de la princessa e de la sua bellea y de les sues condicions y de les amors de Tirant y de la princessa. E la reyna de Feç li dix moltes lahors de la princessa e que jamés no acabaria de dir les singularitats que en aquella senyora eren. De les amors se’n passà molt laugerament ab molt gentil manera e discreció. Aprés la començà a lagotejar, axí com aquella qui n’era maestra, dient-li que aprés sa senyora la princessa, que al món no tenia par, no havia vista ni coneguda dona de tan gentil saber ni de tanta bellea com era sa senyoria, e que stava molt enamorada d’ella e de la sua singular condició. E moltes altres rahons que li dix, en què la reyna de Sicília pres molt gran plaer.

Aprés que les festes e gales foren fetes, fon hora de sopar, e soparen ab gran plaer e consolació. Com foren levats de taula, Tirant pregà al rey de Sicília que·s recullissen dejorn e ell dix que era molt content. E prengueren comiat de la reyna de Sicília e de tots los qui restaven ab ella. Lo rey de Sicília comanà lo regiment del regne a hun cosín germà de la reyna qui era duch de Mecina, qui era cavaller bo e virtuós. E féu-lo visrey e comanà-li la reyna e tota la casa. E fet tot lo que a fer tenia, lo rey e Tirant ab tota la companyia se reculliren. E a la primera guayta tot l’estol, axí lo de Tirant com lo del rey de Sicília, feren vela e ixqueren del port. E nostre Senyor donà’ls tan bon temps que dins breu temps foren davant lo port de Valona, hon les VI naus eren, carregades de forment, les qual hagueren molt grandíssim plaer com veren l’estol de Tirant.

Com Tirant véu les naus, tramés-hi lo bergantí manant als patrons que fessen vela, que ixquessen del port e seguissen l’estol de Tirant. E prestament feren son manamant.

Ací·s lexa lo libre de recitar del stol de Tirant e torna a recitar del rey.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior