gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant373.gmi captured on 2022-04-29 at 11:48:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCLXXII

RESPOSTA QUE FA PLAERDEMAVIDA AL SENYOR D’AGRAMUNT

–¡O, engan manifest de la fortuna! Les batalles que començà en França lo teu pare contra los crudelíssims anglesos, de què obtingué singular victòria, ha reservades a tu, fill seu, les quals te plàcia finir e determenar gloriosament ab la sola temor que les gents tenen de tu. Mas condició e natura és de les coses passades que les poden rependre e inculpar, no pas corregir ni mudar, e lo mal que volies fer en aquesta ciutat, si bé·t recorda, has ja remés e perdonat. Donchs, ¿què demanes? ¿Que aprés de tanta prosperitat de singular alegria sobrevengués ara tanta persecució? No·m par que sia obra de tal cavaller com les gents t’estimen, car major defalt serà aquest que no lo que primer cometist.

Mira què diu Aristòtil: que vincle de caritat e d’amor és molt singular, retent deguda honor a la magestat de l’hom e a la bonesa de les dones; per què posa scilenci en la ira tua. E tots quants són en aquesta ciutat te són amichs e servidors. Mira què dix lo rey David: aquell és malvat qui no ret guardó, e més malvat qui l’oblida, car bon amich és axí com l’especier encara que no us done de les spècies, vos dóna de la bona olor. Açò no munta res; puix liberalment perdonist, honestament e clara vull viure, si a ta senyoria serà plasent. No·m tolgues la honor, puix virtuosament he obrat, perquè puga fer quítia la mia consciència. Parle qui parlar vulla en contrari, puix la veritat parle per mi.

E per venir al que vull dir, ¿dius que has fet vot que tots los de la ciutat passen sots la tua spasa? Ab molta voluntat seran contents complaure’t per mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat, perquè sies quiti del teu miserable vot. E fer s’à en aquesta forma: que la magestat del senyor rey prenga la spasa per lo pom e lo egregi capità per la punta, e tots los de la ciutat passaran sots ella. En tal manera, serà lo vostre vot absolt a pena y a culpa. E yo daré la benedicció com cantaré missa.

En açò tots se prengueren a riure. E axí fon fet, que tots quants foren en la ciutat passaren dejús la spasa segons lo vot que ell fet havia. Com tots foren passats, Plaerdemavida pregà a la senyora de la ciutat que·s volgués batejar, segons li havia offert, e ella respòs que era contenta e que u faria de molt bona voluntat. E de continent li fon donat lo sant babtisme, lo qual rebé ab molt gran devoció. E aprés d’ella foren batejades mil e trecentes persones. Aprés foren convertits tots los de aquella província. E lo frare qui allí era vengut per traure catius, Tirant li hagué del papa que fos legat en la Barberia. Lavors, los crestians qui novament se eren batejats e los moros no li deÿen sinó pare dels crestians.

Tirant, ans que partís de allí, pregà a la senyora de la ciutat que·s volgués casar ab Melchisedech. Aquesta senyora com era mora se nomenava Justa, e en lo babtisme no volgué que li mudassen lo nom. Tirant pregà a Plaerdemavida que la conduís que atorgàs aquell matrimoni. E tant pregaren tots que ella fon contenta de fer lo matrimoni. Lavors Tirant ordenà que fossen fetes festes molt singulars, de aquelles que en semblant cars fer-se podien. Aquesta Justa, senyora de la ciutat, fon de perfectíssima vida, axí en obres com en paraules discretes, ab molta honestat e molt devota de la sacratíssima Mare de Déu. Aquesta, per sa devoció, edificà molts monestirs en la sua terra axí de hòmens com de dones; dona molt caritativa, ajudant als desemparats e cobria los despullats.

Aprés que les bodes ab gran festa foren solemnizades, Tirant e lo rey Scariano, ab tota la gent d’armes, se partiren de aquella ciutat e portaren-se’n a Plaerdemavida. E anaren per conquistar una província que y havia, qui era del germà del rey de Tremicén. Aprés que la hagueren conquistada, Tirant ne féu governador e capità a hun valentíssim cavaller qui·s nomenava lo Senyor de Antiocha, lo qual en la guerra havia feta grandíssima prova. E aquest era gran amich de Melchisedech, senyor de la ciutat dessús dita, e staven-se vehins a tres legües e visitaven-se sovint per la gran amicícia que havien tenguda en la guerra, e axí l’amicícia aumentà per ésser veÿns.

Tirant, per pendre plaer, parlava sovint ab Plaerdemavida. E hun dia entre los altres, parlant de la princessa e del stat de l’emperador, Plaerdemavida lo représ dient-li com no dexava la conquesta de la Barberia per socórrer a l’emperador e a sa filla. E Tirant li respòs que primer volia saber noves certes en quin punt stava l’imperi ans que ell se mogués. E pregà a Plaerdemavida que li volgués recitar tota la sua fortuna aprés que fon exida de la galera e la fi de la sua desaventura. Plaerdemavida, venint en recort dels treballs e dolors que sofertes havia, hagué compassió de si matexa e destil·laren dels seus ulls vives làgremes. E aprés hun poch spay, exugant-se les làgremes, de semblants paraules li féu present.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior