gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant269.gmi captured on 2022-04-29 at 11:43:50. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCLXVIII

REPLICA LA VIUDA AL PARLAR DE TIRANT

–No he temptat de egualar les leys divines ab les humanes, e ab gran fatiga podia regir la mia lengua per yo ésser ignorant del que ignorar devia, ço és, per saber clarament lo fet, vós si teníeu pes e mesura en vostra benvolença. E si u feu, guanyareu premi ab mèrit de pròpia virtut. Mas tot lo que yo us he dit, no és stat pus sinó provar-vos de paciència. E perquè conegau, senyor Tirant, quant vos desige servir, que ab la mia indústria vos faça venir a notícia de totes les coses que ignorau, e que en los fets de la princessa no siau decebut en vostra opinió, com ella se sia despullada de tota pietat e de la honor sua, de son pare e de sa mare, no guardant dret ni envers.

»Sabent ella hun cavaller axí valentíssim e virtuós com vós sou, e molts altres qui d’ella són enamorats, poguera sos apetits honestament complir, mas lo peccat per ella comés —e comet cascun dia—, los cels, la terra, la mar e les arenes se n’abominen. ¿E com la benignitat de nostre Senyor permet e no ponex prestament hun tan nefandíssim crim de adulteri? Que si vós ho sabíeu com yo sé, li scupiríeu en la cara. Aprés, a totes quantes dones són en lo món, per causa d’ella. Mas, ¿per què vull ab tan supèrflues paraules encarir crim de tan gran legea, la qual, planament rahonada, feredat de tan spantable crim e admiració porta ab si, que és impossible los que u hoyran sens gran alteració dormir ni menjar reposadament no poran? E aprés que·n son servey molt temps de mon adolorit viure despés tenia, mos cansats pensaments de dol se són vestits, e per ço ma dolor no consent que eternament ho cobre. Una error és, la qual moltes voltes és cuberta ab dissimulació de honestes paraules, e les males alegren-se de son peccat.

»És ver que y ha moltes maneres de pecats: huns són venials, altres són mortals; però aquest és axí gran que ja la mia lengua, cansada de molt parlar, no·m dóna sforç de poder-ho recitar. Cert és la ley mana que les dones serven honestat e, si no u fan, que reben punició, e majorment les casades; e si lo peccat se comet, que almenys no sia ab home fora de la ley, car lo peccat que·s comet contra la ley és molt abominable a Déu e és més leig a les donzelles. Emperò si la princessa volrà dir ella ésser stada decebuda per ignorància sots color de bé e diga que no té culpa e no sia senyora de si, tal rahó no ha loch, car les coses qui són de pública infàmia de desonestat negú no les ignora. E per ço són donades a les donzelles virtuoses dobles honors, e penes en lo contrari, del que fan, car lo principi de la virtut en nosaltres luu e los vicis prestament són públichs a totes gents. Per ço, si vós me volreu creure, apartau-vos d’ella lo més prest que poreu, que serà molt loable cosa per a vós, com ella se sia enbolicada ab lo Lauseta que·s nomena, sclau negre, comprat e venut, moro per sa natura, ortolà que l’ort acostuma de procurar.

»E tot lo que yo us he recitat, no pense la senyoria vostra que sien faules, car, si me’n deveu haver grat e u teniu secret, ab los vostres hulls corporals vos ho faré veure. Oblidant-se lo nou àbit de virtut, deixant la companyia de reys, duchs e grans senyors, e lonch temps ha que·m fa viure ab aquesta tan strema pena. Però, açò no és cosa que la mia lengua degués recitar, sinó que la gran desonestat que comet me força dir-ho, car per molt que li’n diga, star no se’n vol. E l’altre dia se senyia sobre viu. ¿E què us diré d’esta ventura? Ja la sua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent e la nit li paria hun any, e jatsia ella dolor sentís, e lo meu cor lamentava, la color era absentada de la sua cara, magrea havia debilitats los seus menbres. ¡Quantes e de quines erbes só anada a cullir e ab ardida mà les hi é posades per destroyr lo prenyat del seu ventre, de molta infàmia digne! ¡Ay, trista, que lo mesquí és punit per lo meu peccat! E lo seu cors no soterrat, sinó per lo riu avall, ha fet son viatge. ¿Què podia yo altra cosa fer que millor fos perquè tal nét no pervengués davant la vista de l’emperador son avi? Ella pren lo delit, si dir-se pot, e yo porte la culpa.

»E per ço cové a mi que us ho diga, perquè no us vullau del tot perdre ne us vullau ofegar en tèrbola bassa de oli pudent. Les altres coses çelaré per no ésser prolixa, e volria vós, qui teniu lo ceptre de la justícia, li donàsseu condigna pena per apartar-la de tan gran defalt. E yo moltes voltes li dich: «Filla mia, ara és temps de resestir a tan gran mal. Lansa de tu tota manera de viltat e amor corrupta, e segura restaràs e vencedora. E pots veure, ma filla, si l’altea del parentat teu e la fama de la virtut tua, e la flor de la bellea e la honor del món present, e totes les altres coses que a donzella de tanta dignitat pertanyen, te deuen ésser cares, e sobretot la gràcia de hun tal enamorat qui·t desija més servir e amar com a muller que a totes les dones del món. ¿E per aquest negre perdre’l desiges? Car plaure no·t deu, e pens que de ací avant no·t plaurà si sàvia est, majorment si ab tu mateixa te conselles. Donchs, oblida los falsos delits permesos a la sutze sperança, lansa-los fora de tu.» Dich-vos, senyor Tirant, no y val res per molt que li diga. Sol miracle de Déu seria ella se’n pogués star. E ja de aquesta hora avant negun pensament de bé porà haver loch en ella.

No tardà Tirant, ab tota la malencolia que tenia, en fer principi a hun tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior