💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant242.gmi captured on 2022-04-29 at 11:42:41. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCXLI

COM PLAERDEMAVIDA RECITÀ A TIRANT TOT LO QUE S’ERA SEGUIT APRÉS DE LA SUA CAYGUDA

–Enujada l’adversa e iniqua fortuna del vostre bé e delit, aprés la vostra partida, ab multiplicades veus, foren los crits e tumult en lo palau, que fon forçat al vell emperador levar-se del lit; e ab furor inestimable, ab l’espasa en la mà volgué cercar totes les cambres, e deixant-se dir que, ara fos rata o home, de matar-ho sens mercé neguna. E ja la emperadriu, enujada de tant vetlar, tornà-se’n en la sua cambra per dormir. Com tota la gent d’armes de la guarda fos ja asosegada, vengué la enamorada Viuda davant la princessa, ab la pròpia passió e maldat que portava, la qual és parenta de la vella bruxa que no fa mal sinó a qui li fa bé —e, atenent a les coses que la mercé vostra li à fetes y donades, altrament se deguera éser regida que no ha fet—, e ab cara de fengida pietat li dix: «Senyora, yo he vist devallar a Tirant per una corda e al mig loch se rompé, e és caygut de tan alt que tot lo cors s’à romput.» E pres-se a cridar grans crits. Com la princessa hoý tal novitat, no pogué altra cosa dir sinó: «¡Jhesús, Jhesús!» tres voltes. E prestament li fallí l’esperit, que no sé hon se n’anà ni per quins afers, que passades tres hores stigué sens recort. E tots los metges foren venguts, que no la podien retornar. E en aquell cars pensà perdre tots los béns que natura atorgats li havia, e encara los de fortuna. E fon major lo tumult e los crits en lo palau de la segona congoxa que de la primera.

Aprés li recità totes les rahons que entre ella e la princessa eren passades.

–E lo gran desig que tenia<,> senyor, de veure-us, no us poria recitar, perquè a sa honor no prejudique. E tem vergonya; altrament ella fóra ací venguda. E tot son mal fitament stà compost de materials de sola sperança; e no sap compendre en si ne determenar, en la primera vista que de vós haurà, de mostrar-se dolre’s, o no, del vostre mal. E aquests dos contraris li combaten la sua pensa, car diu que si us mostra la cara afable tots dies hi volreu tornar, e, si fa lo contrari, que restareu malcontent de sa altesa.

No tardĂ  Tirant en fer semblant resposta.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior