gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant153.gmi captured on 2022-04-29 at 11:38:48. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLI

COM TIRANT DEMANÀ DE CONSELL ALS GRANS SENYORS DEL SEU CAMP

Com Tirant agué vista la letra e lo contengut en aquella, ajustà tots los cavallers del camp e preguà’ls que·l consellassen què faria, ne si faria resposta a la letra. E si fehia resposta, quina tema pendria, e si acceptaria la batailla o no. Parlà primer lo duch de Macedònia e dix:

–A mi par que li deveu respondre per lo rim mateix, car segons canta lo capellà, sí respon l’ascolà. Aquesta letra, comté II caps, lo primer és de la donzella, lo segon és del cars de tració. Venint al primer, aquest és enamorat de la filla del Gran Turch e diu-se que és bella donzella, e lo pare la y ha promesa dar per muller com la guerra serà finida. Vejau vós en vostra terra si amau donzella de gran stat, per ço com en sa letra diu donzella de gran linatge, no entràsseu en batailla si no teníeu tota la justícia de vostra part, com nostre Senyor mostra grans miracles en les batailles.

–Senyor —dix Tirant—, en nostra terra yo amava una viuda, però volien dir ésser donzella. E yo amava-la per matrimoni hi pens ella a mi, e donà’m aquesta camisa. E des que de sa senyoria partí, en quants fets d’armes me só trobat, tostemps la he portada. Respòs lo duch de Pera:

–Al parer meu no y basta tot lo que haveu dit. Aquesta és filla del Gran Ca e té VI reys sots si; ell és més que rey e no és tan gran com lo soldà, mas és senyor de moltes terres e regnes e lo Gran Carmany és son vasall. ¿E sabeu aquest Carmany quanta terra senyoreja? Més que no és tota la França e tota la Hispanya alta hi baixa. E per ço u dich, perquè só stat en la sua terra anant en Hierusalem. Aprés fuy mogut de devoció, aní a Sanct Jaume de Galícia e passí per tota la Hispanya. Per què só de parer, perquè vostra querela fos més justa, en vostre enteniment fantasiàseu de ésser enamorat de la princessa, nostra senyora. Lavors, vostra querela seria justa e bona, en aquesta part l’avançaríeu en dignitat hi en totes coses. E açò vos done yo de consell, car yo crech que aquesta senyora no ha par en lo món.

–No volria —dix Tirant— lo senyor emperador qualque sospita carregosa pensàs de mi.

Dix lo duch de Sinòpoli:

–¿Quin greuge porà pendre lo emperador <de>69 ço que es fa justament e sens engan de difamació? Yo sé bé que ell ho pendrà en plaer.

–Posat cars que la majestat sua hi prengués plaer —dix Tirant—, ¿com ho farem de la senyora princessa, si hi trobarà enuig per yo ésser stranger de poca condició, sens títol negú?

Respòs lo duch de Casàndria:

–No és dona ni donzella no s’o tingua a gran glòria que sia amada de grans e de pochs. Aquesta senyora és de tan gran sentiment que coneixeria lo bon zell per què·s fa: en si se’n glorejarà.

–¿Qui porà mudar aquell orde que Déu ha mès en les coses? —dix lo duch de Monsanct—. No és cosa nova un rey ésser enamorat de una sotil donzella; per contrari, una gran reyna de un pobre gentilom e desconéixer-ne pare e mare e los més de sa natura. Aquesta té gràcia ab honestat complida e no se enujerà de res que façau ne digau.

Dix lo marqués de Sanct Jordi:

–Capità, vós mostrau que ignorància és vostra guia. E sabut és entre los tals cavallers per amor han fet molts fets d’armes, per amor de donzelles qui resplandeixen en lo món de gloriosa fama. En aquesta habita dignitat e senyoria. Qui oblida lo passat oblida a si mateix.

Dix lo marqués de Ferrara:

–No ha res en lo món que sia més plasent a la dona que és lo amor de l’home. E per ço no li trauríeu lo peu del tapí que li poguésseu fer mal. E per ço porta ella en si excel·lència e virtut e pendrà plaer que u façau.

–Tots som fills de Adam e de Eva, dix lo marqués de Peixcara. És ver que fills són stats de aquells, que són venguts a damnació, altres a salvació. Però de ma crehença dich: si lo nostre capità és vencedor ab lo nom de la princessa, serà dels salvats; e posat cars li posàs les mans davall les faldes, no·n trauria sinó honor e amor, d’açò que va vestida.

Tirant féu pendre tots aquests vots e posar per scrit al secretari perquè fossen tramesos ab la letra ensemps a l’emperador, per ço que si res de mal dehia fos dada la culpa als altres e no a ell. Agut son consell, se n’anà a la sua tenda e féu resposta a la letra del rey de Egipte, la qual era del tenor següent.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior