💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant064.gmi captured on 2022-04-29 at 11:34:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, cavaller, jove virtuĂłs e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que la merçé vostra a mi demana, yo·l vos darĂ© e yo·l salvarĂ© davant la magestat del senyor rey e los jutges del camp. VĂłs, Tirant lo Blanch, podeu bĂ© combatre aquest cavaller sen<s>23 reproche negĂş ne blasme negĂş de rey, jutges, ne de cavallers, per quant ell Ă©s requeridor e vĂłs defenedor, ell Ă©s principiador del mal e tostemps sereu excusat. E yo prench tot lo cĂ rrech sobre mi; si negĂş vol dir res de vĂłs, jo us salverĂ© la vostra honor davant tots los bons cavallers. ÂżSabeu quant seria lo dan e culpa vostra? Si vĂłs fĂłsseu stat requeridor —e lo senyor rey, qui us ha dat primer que a negĂş l’orde de cavalleria, e mudar prĂ tiques e leys en sa cort—. No poseu dupte negĂş, vĂłs cahĂeu en cars de blasme entre los bons cavallers. E per ço feu com a bon cavaller, e mostrau tostemps a les gents Ă nimo sforçat de cavaller. E si scriptura de la mia mĂ vĂłs volreu, yo la us darĂ©, del consell que us he dat. Anau prestament a la batailla e no us faça temor la mort.
–Molt stich aconsolat de bé a fer —dix Tirant— del consell que dat m’aveu, per ço com me dieu que no puch ésser représ per lo senyor rey, dels jutges ni dels cavallers. Ara vull-vos molt preguar, Hierusalem, per lo offici que teniu, d’ésser jutge de nostra batailla, del senyor de les Viles-Ermes e de mi. E tot passe per la vostra mà per ço que façau ver testimoni de tot lo que passarà entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran.
Dix Hierusalem:
–Yo de concordar-vos seré molt content. Emperò yo no poria ésser jutge de vosaltres segons requir lo offici nostre. E dir-vos he per què: car negun cavaller, rey d’armes, eraut o porsavant que done consell no pot ésser jutge, car gentilea poria ésser difraudada. Ni mon senyor lo rey de Anglaterra si és jutge de una batailla, per ésser senyor de tots, en son conseill no deu dir paraules favorables de negú. E si u feÿa poria ésser dit injust jutge e tal batailla no deuria haver loch. Posat cars lo hu fos vençut, davant lo emperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal batailla. Emperò, perquè no perdau vós o ell lo premi de la batailla, jo us auré jutge competent, en res a vós hi a ell sospitós. És de nostre offici, rey d’armes creat, qui·s nomena Clarós de Clarença, home molt entés en les armes.
–Bé·ll conech —dix Tirant— e bĂ© sĂł content que ell ho sia, si al senyor de les Viles-Ermes plau, perquè Ă©s bon rey d’armes e darĂ la honor ha aquell qui la sabrĂ guanyar. E vull que siau avisat de tot, ço Ă©s, com ell m’à tramĂ©s aquesta letra per un petit patge e, si yo li trametia la resposta per un altre semblant, laugerament se poria saber e la batailla no vendria a la fi que ell e yo desijam, per què façam axĂ: que tornem al meu aleujament e yo dar-vos he una carta blanca, signada de mĂ mia e sagellada de les mies armes, e vĂłs concordau la batailla a tot avantage seu e dan meu. E per quant ell Ă©s requiridor e yo sĂł request he·m dĂłna lo devisar de les armes axĂ com diu en sa letra, yo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li serĂ , que no farĂ© sinĂł lo que direu e ordenareu. E com mĂ©s cruels les devisarĂ , vĂłs les confermareu per part mia e tant me serĂ major glòria.
Tirant se’n tornà ab lo rey d’armes al seu aleujament e féu de continent la carta blanca, ço és, signada de sa mà . E sagellà -la ab les sues armes e donà -la a Hierusalem, rey d’armes. E donà -li una roba d’estat que era de brocat e forrada de marts gebelins, pregà ’l que la prengués e que la portàs per la amor sua.
Lo rey d’armes se partà per dar compliment a la batailla e cerquà tots los stats del rey e de la reyna. Com véu que no·l podia trobar, entrà dins la ciutat e trobà ’l dins un monestir de frares, que·s confessava. Com agué confessat, Hierusalem lo apartà e dix-li que anassen a parlar fora de la sglésia, car en tals lochs no és donat parlar de coses criminals.
Prestament ixqueren de la sglésia e de loch sagrat, e Hierusalem féu principi a tal parlar:
–Senyor de les Viles-Ermes, yo, per mon offici, seria molt aconsolat que pogués posar pau e bona confederació entre vós e Tirant lo Blanch. E si concordar no us voleu, veu’s açà la vostra letra e la resposta de aquella en paper blanch sagellat ab sagell de ses armes e signat de la sua mà , requirint-me per mon offici yo vingués a vós per concordar la batailla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les armes axà offensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra letra conté pus larguament, diu e vol no perjudicant res de son dret com a defenedor, vos dóna poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab què sien eguals e sens falsa maestria. E la batailla sia esta nit, si ésser porà .
–Molt só content —dix lo senyor de les Viles-Ermes— de la gentil prà tiqua de Tirant. No·s deu sperar altra cosa d’ell sinó tota virtut. Yo accepte lo poder per vós a mi donat per part sua que devise les armes e la batailla. E serà en la següent forma.