gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant486.gmi captured on 2022-04-29 at 11:53:18. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLXXXV

COM L’EMPERADOR TRAMÉS LO CORS DE TIRANT E DE LA PRINCESSA EN BRETANYA

Partit que fon lo rey de Sicília, l’emperador pregà molt al rey de Feç e al vezcomte de Branches que volguessen portar lo cors de Tirant e de la princessa en Bretanya. E ells li digueren que per amor de sa magestat e de Tirant que u farien de bona voluntat. L’emperador manà a l’almirall que fes posar en orde XL galeres perquè anassen a lur honor. E prestament foren armades e posades en orde.

L’emperador havia feta fer una caxa de fusta, molt bella, tota cuberta de planches d’or totes smaltades e obrades de molt subtil delicadura, que bé paria sepultura de gran senyor. E féu-hi posar lo cors de Tirant e de la princessa, tots vestits de brocat fet de fil tirat d’or perquè jamés se pogués podrir, ab la cara descuberta, que paria que dormissen.

E féu recullir la caxa en una galera e féu-hi posar totes les armes de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes, per ço que fossen meses sobre la sepultura hon jauria Tirant, perquè·n fos memòria per a sempre. E donà l’emperador al rey de Feç docents mília ducats perquè fes fer en Bretanya la sepultura de Tirant e de la princessa segons lo lur molt meréxer.

Com totes les coses foren en orde, lo rey de Feç e la reyna, sa muller, prengueren comiat de l’emperador e de la emperadriu, del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tota la cort, e reculliren-se; e lo vezcomte de Branches ab ells. E feren vela e anaren tant e ab tan bon temps que, en breus dies, foren en Bretanya ab bon salvament.

E lo rey de Feç e la reyna e lo vezcomte de Branches, ab molts nobles e cavallers, ixqueren en terra en una ciutat qui·s nomena Nantes. E aquí, per lo duch de Bretanya e per la duquessa e per tots los del parentat foren molt bé rebuts e festejats.

E prengueren la caxa de Tirant e de la princessa e, ab gran professó de molts capellans, frares e monges, lo portaren a la sglésia major de la ciutat, e fon posada dins una tomba que quatre grans leons sostenien, la qual tomba era obrada de hun molt clar alabaust, e a l’entorn, per los strems de aquella, de letres gregues buydades de fin or, se legien tals paraules:

<div CLASS="ppoema"><I>Lo cavaller que·n armes fon lo fènix</I>

<I>y la que fon de totes la pus bella,</I>

<I>morts són ací, en esta chica tomba,</I>

<I>dels quals lo món resona viva fama:</I>

<I>Tirant lo Blanch y l’alta Carmesina.</I></div>

Eren los leons obrats e, no menys entretallada la tomba de diversos colors: or, adzur e altres esmalts, ab molta art e delicadura. A la part dreta de la tomba se mostraven dos àngels, e altres dos a la part sinestra, los quals tenien dos grans scuts, lo hu de les armes de Tirant e l’altre de les armes de la princessa. Aquests leons e tomba staven dins una capella de volta, los archs de la qual eren de porfis e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del cruer era d’or macís buydada, guarnida de moltes fines pedres e en aquella se veÿa hun altre àngel qui tenia en les mans la spasa de Tirant, tacada de sanch de tantes batalles.

Lo païment de aquesta volta era de marbres, e les parets, cubertes de carmesins brocats. Sols la tomba stava descuberta. E·n l’arch de part defora staven penjats los scuts de diversos cavallers vençuts en camp clos de batalla e, sobre l’arch trümphal, en grans y belles taules, eren pintats alguna part dels maravellosos actes e nobles victòries de Tirant. Mostraven-se allí steses les armes e guarnicions de la sua excel·lent persona, e la garrotera de belles perles, balaxos e safirs circuïda. Moltes banderes e penons en lo més alt de la sglésia penjaven de diverses ciutats e províncies victoriosament guanyades. Mas, entre totes, los penons e estandarts de les invencions triümphantment se desplegaven: Eren les devises de Tirant, flames o lengües d’or sobre carmesí, e flames de foch sobre camper d’or. E·n les flames d’or se cremaven tals letres: C.C.C., y en les flames de foch se cremaven aquestes: T.T.T., significant per açò que l’or del seu amor cremant se apurava en les flames de Carmesina, e noresmenys, stimava que la princessa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler. E sobre la tomba, ab letres d’or, staven sculpits aquests tres versos:

<div CLASS="ppoema"><I>Amor cruel, qui·ls ha units en vida</I>

<I>y ab greu dolor lo viure·ls ha fet perdre,</I>

<I>aprés la mort los tanque·n lo sepulcre.</I></div>

Capítol següent

Índex

Capítol anterior