gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant358.gmi captured on 2022-04-29 at 11:47:43. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCLVII

RESPOSTA QUE FÉU PLAERDEMAVIDA A LA DEMANDA DE TIRANT

–¡Ay, Tirant, com est coxo de la cama de misericòrdia, qui és major que la de justícia! Vés seguint los reys fugitius e vulles aconseguir aquells, perquè pugues tenir en tranquil·le pau tota la Barberia, e dexa a nosaltres viure benaventurat repòs. Mira, capità valentíssim, no vulles descomplaure a aquell qui per sola bondat, honor e dignitat te prospera e, del subiran cel, mira los peccadors e veu la tua malvestat que vols cometre per la poca fe ni caritat que has a les persones qui t’amen. E per assegurar-te de mi que no só dimoni ni tinch part alguna en ell, ni ell en mi, ans só creatura racional per nostre senyor Déu creada, la qual te desige servir, vull que aquests que ací presents són hogen de mi les tues errors per ço que d’ací avant no haja occasió de haver guerra entre nosaltres, per bé que sia imflada en tu sobirana dolor; ni vull haver vergonya de recitar los teus gloriosos actes. ¡O, com volria fossen plenes les orelles de les gents stranyes del parlar que faran per tot lo món! E lo teu cor sentirà la punta de la mia lengua verinosa, e lo teu costat serà nafrat ab la mia ira dolorosa.

¿E no est tu aquell príncep del linatge de Roqua Salada que entrist en batalla aquella plasent nit dins lo castell de Malvehí ab aquella sereníssima princessa, la bella Carmesina? E si del tot no só folla o no he perdut lo seny, par-me que he hoÿt dir volent sa altesa suplir als teus graciosos prechs e suplicacions volent ofendre a pare e a mare menyspreant la sua honestíssima castedat, consentí a tu, a hora menyscabada dins la sua cambra entrar e posar-te la corona de son pare, la qual és de l’Imperi Grech, en lo teu cap e pendre’t per universal senyor, ab consentiment de una trista donzella la qual li deÿen Plaerdemavida. De la una ni de l’altra tan poch sguart has agut envers elles com si jamés no les haguesses conegudes; la altesa de la qual, per tu oblidada stà més morta que viva dins lo monestir de Senta Clara, contínuament reclamant lo benaventurat nom de Tirant, en lo qual ella té tota sa sperança.

¡O, Tirant! ¡E com est restat despullat de tota bondat! Car no ignores com los turchs han subjugada tota la Grècia, que no·ls fall sinó la ciutat de Contestinoble, e pendre l’emperador e sa muller e la dolorosa princessa, muller tua que has promesa ab paraules de present. ¿Què faràs, desaventurat de cavaller? ¿Consentiràs ta muller vinga en poder de moros? Tu conquistaràs aquesta terra, poblada de males gents, e ells conquistaran a ta muller ab tot l’imperi. ¿E sabs tu què diu Titus Lívius? Que quatre coses deuen ésser guardades segons que desús és dit, ço és, los béns, la honor, la muller e la vida. Per la honor posar-hi la vida e los béns. Per los béns, com los volen tolre, posar-hi los béns, la muller e la vida. Per la vida posar-hi los béns. Per la muller, béns, vida e honor.

Guarda, desaventurat, en quin punt est que moros prenguen la despulla de la sua virginitat e tot l’Imperi Grech, lo qual s’espera ésser teu, no per tos mèrits, mas per la sua gran benignitat, la qual ha dexats tants reys e tants prínceps, los quals eren de major grau e dignitat que tu, qui est hun miserable cavaller, car perdent la capitania perts tot ton stat. Si bé vols fer, mostra aquella excel·lència que los teus bons antecessors han fet, dexant lo poch per lo molt, la singular honor per lo poch profit. Aquella honor amaven més los antichs que tots los béns del món. Gira tu les banderes de Àfrica envers orient e veuràs la tua benaventurança quanta és. E si savi est, offerràs davant los teus ulls de la tua consideració, la adversitat que pot venir, mudant la fortuna de alegria en tristor, e de delit en dolor, e de honor e glòria en confusió. E no fas res sinó per la sperança que tens en conquistar aquesta desaventurada terra per a possehir altri, car lo teu cor és tan alt que no·s contentaria de tan petit bocí. E si per ventura la fortuna en pendre aquesta ciutat te dóna victòria, ¿quina lahor tan gran te’n seguirà? Que seràs vencedor de gent vençuda. E si a mi fos atribuïda fe, diria de tot cert tu ésser lo més desconexent cavaller del món, e la tua molt cruel desconexença.

No és donzella deguna desijàs en tu delit, plaer ni consolació, ne ab tu volgués habitar, ans que de males nafres fosses en lo cor nafrat e la ira de pare e de mare sobre tu vingués ab la de pharaó ensemps e, més avant, desijaríem que en fàstig de dones e de donzelles vinguesses e deguna parlar no·t volgués, e aprés ta mort paraýs no poguesses aconseguir. Vés, trau de captivitat a tants parents com en la presó tan adolorits stan; delliura ton sogre e la mísera de Carmesina en la dolor e fam e misèria en què stan posats.

Com Tirant véu axí parlar la donzella, mogut de zel de amor, lançà hun desmoderat sospir, qui fon exit del retret del seu cor ab tanta passió com fon en recort de sa senyora, que era la cosa que ell en aquest món més amava. Pres-li tan gran alteració que caygué en terra fora de tot sentiment ni recort. Com tots los que allí eren veren lur capità tan mal adobat, lur pensamet fon que hagués retut l’esperit a Déu e lo cors a la terra, ab los ulls tots entelats.

Lo rey Scariano no tingué a burla aquest fet. Destil·laren dels seus ulls vives làgremes e, ab veu squinçada, quasi no podent parlar, se pres a dir semblant reprensió.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior