💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant325.gmi captured on 2022-04-29 at 11:46:17. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Poch se poguera creure que en hun cavaller de tanta noblea, ab compliment de totes virtuts, habitàs tanta crueldat de refusar requesta de tan gran amor, car si tenies conexença quant ma vida perilla, per art de gentilesa deuries ésser prompte en procurar-me lo remey. E de tal pensament stich temerosa de dir-te quant stich abandonada, com veig que no·t puch dir la menor part de la pena mia. En tals contrasts per sobres gran dolor la mia ànima stà turmentada, e ara t’és manifesta la causa de hon tant temps la mia gran amor te és stada cuberta, la qual, sol hun punt de egual temor no desacompanyada, jamés ha sofert la mia voluntat te pogués dir ab atreviment quanta és la senyoria que tens en mi. E conexent lo teu gran avisament, te fas cert, si a mes paraules negaràs crehença, no·t tardarà lo mèrit, que serà de ma presta mort. E axí los meus mals no hauran longa durada, aconseguint terme de infinida glòria, si de tu he acabat remey. E fent tu lo contrari, pendrà fi en mi, dexant-me de viure, ab sola ànsia que los meus mèrits ab los teus tant se concorden que, egualment mirant, en paraýs o en infern los dos prenguen posada.
E si·t parran les mies paraules ab si veritat no porten, pensa que no poca amor dir tals coses me obliga. Ab tot que, si d’espill no tens fretura, veuràs de tos béns per defalt de ben dir la més part ésser callada e hauràs a creure que, si com a Déu te adorava, nom de mala mora merexeria. Mas sol hun demèrit ma strema amor guasta, que los teus molts béns forçada a tanta amor me porten, havent per cert mèrits alguns no basten de ésser amada me facen merexedora. E a tan fallides sperances, seguint lo costum de les altres, deurien fer menys ma benvolença, puix altre delit amor ab si no porta sinó sperança de benaventurada fi. De què yo no·m desespere prenent per tal fi la tua inestimable vàlua, la qual deute me obliga dir-me tua tant com lo viure m’o consenta, adorant a tu, que altre Déu ma ley no·m mostra. ¿Com me dius yo só mora e tu crestià tal matrimoni ésser no poria? E yo dich lo remey: que bé·s pot fer, en tornar tu moro. E la mia demanda se complirà e en tal cars haurà loch. E si fer no u volràs, que vulles dir que la tua ley sia millor que la mia, de bon grat ho creuré e tostemps diré que axí es. E tota hora que tu volràs sperimentar, conexeràs quanta és la mia amor e fermetat.
Per què cavaller virtuós, obre los ulls e veja lo teu cor sentit lo que dich. Ho faré ab major voluntat que tu pensar no pories. E de la donzella que·m dius que ames, yo crech que és somni per scusar-te, sinó que mostres tenir poch grat de mi, e per ço denegues lo matrimoni. E encara que axí sia, no·m vull oblidar de regraciar-te la gran obligació que·t tinch, que com a bon cavaller e virtuós me fas proferta de ajudar e valer-me en la gran necessitat e congoxa en què só posada, encara que per art de cavalleria y sies obligat defendre les persones de<s>empar<a>des,160 yo no u prench per aquexa part, sinó que u accepte com de hun pare e senyor, per què·t veig tan magnànim e virtuós que no pots fer sinó lo que has acostumat, e de açò te’n bese les mans.
Tirant pensà hun poch en si e véu lo bon prepòsit de la reyna que tenia en fer-se crestiana. Alegrà-se’n molt e véu, ab los ulls de la pensa, camí per hon la sancta crestiandat poria ésser exalçada. Delliberà de mostrar molta amor a la reyna per què tingués voluntat de fer-se crestiana, no perjudicant en res la amor que tenia a la sua princessa. E ab cara afable, mostrant ésser molt content Tirant de la reyna, ab graciós gest li féu principi a tal rèplica.