gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant305.gmi captured on 2022-04-29 at 11:45:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCIIII

RESPOSTA QUE FÉU TIRANT AL CAPDILLO

–La molta virtut que de vós tinch coneguda, senyor Capdillo, és per ço com me haveu liberat de presó sens mos mèrits precedents, mas per la molta valor de la senyoria vostra. E mostrau lo vostre valerós ànimo de cavaller, no mudant lo vostre valerós prepòsit, en no tembre los perills de la guerra per bé que la fortuna vos sia stada adversa. E per ço com la mia adversitat és stada molt gran, tinch compassió de la vostra, regraciant a la senyoria vostra com me haveu axí aconsolat, car, puix me veig en libertat, tots los passats mals tinch per oblidats, confiant de la misericòrdia de aquell bon Senyor qui m’à creat que jamés me fallirà. E prech-vos, senyor, que no us vullau tant desconsolar, car faríeu perdre la noble sperança als vostres súbdits e a tots aquells qui iran sots la vostra bandera. Car obra és de cavallers una volta ésser vençuts e altra vencedors. Mas deu pensar la senyoria vostra les virtuts que possehiu, que no presomesca la vostra prosperitat alguna cosa de mal a fer de mi, car altra cosa no vull de vostra senyoria, ni demane, sinó la vida, per bé que no la desige sinó a fi que tinch sperança de traure la senyoria vostra de congoxa. E de açò la mia ànima restaria aconsolada, car béns de fortuna no·n desig, puix són transitoris e sens neguna fermetat. E per ço senyor, per la molta amor que us porte, per no ésser ingrat, rebut per la mercé vostra, no us celaré la mia fortuna, com yo en Spanya he longament usat lo noble exercici de les armes, e sabré consellar e ajudar tant com algun altre, e seré dels primers en lo perill de les armes. E de açò vos demane perdó, perquè·m só tant loat, emperò les obres ne faran testimoni. E si aqueix rey té asetjat a vostre rey e senyor, no·n deveu ésser admirat, car costuma és de reys. E si temeu que les bombardes no derroquen lo castell, si conexeu que·n dega fer plaer a la senyoria vostra, yo les rompré totes quantes n’i haurà.

E lo Capdillo fon molt aconsolat de tot lo que Tirant havia dit. E féu-lo posar en orde per partir e pregà molt a Tirant se’n portàs les coses necessàries per rompre les bombardes. Respòs Tirant e dix:

–Senyor, certa cosa és que l’ome pobre, segons dien los passats, per fer o obrar alguna virtut han de necessitat mester algun tant abundància de béns, car en la benaventurança polítiqua l’om del tot pobre no pot ésser dit benaventurat, car difícil és al molt mester pogués obrar neguna cosa virtuosa, per bé que diu Salamó que la pobretat és infinida riquea e bé no conegut, car tant basta a la pobretat com natura ha mester ni requir.

Lavors lo Capdillo li féu dar lo millor cavall que ell tenia e armes e prou diners.

E Tirant comprà una fel de balena, la qual era molt vella, e pres argent viu e salnitre e vidriol romà, ab altres materials, e féu de tot ungüent. E posà’l en una capsa e donà’l a son senyor, qui en aquell cars era. E partiren del castell tan secretament com pogueren, passaren la ribera e en la nit se reculliren en l’altre castell. E de aquest castell fins a l’altre hon lo rey era distava hun quart de legua. Com Tirant hagué reguardejada la terra, véu en la ribera hun pont de pedra, e enmig de la gran orta eren aleujats tots los enemichs, axí que no era negú gosàs passar lo pont e, si u feÿa, no donàs en poder de enemichs. Tirant dix lavors al Capdillo que li donàs hun moro no conegut de qui ell pogués fiar e que li fes donar CC moltons. E prestament li foren dats. E Tirant vestí’s un capucho de pastor mostrant ésser moço de aquell altre.

E lo rey Escariano, sabent que no era negú qui noure li pogués de sos contraris, acompanyat de gran multitut de gent d’armes —e era stat vencedor de la batalla, <e>153 no stimava res als enemichs—, feÿa tirar contínuament trenta-set bombardes, entre grans e poques, e açò tres voltes lo dia; e ja havien derrocat més de la mitat del castell. E havia feta fer crida que tots los qui portarien vitualles al camp fossen guiats anant, venint e stant.

Lo moro e Tirant pujaren bé una legua sobre lo pont ab lo bestiar e vengueren dretament al camp. E demanaven de cascun moltó més que no valia, per ço com hi havia molts compradors. E perquè lo bestiar no·s venés tan prest demanaven-ne gran preu, e stigueren allí III dies, e portaren lo bestiar prop de les bombardes. E Tirant, en scusa de mirar, acostà-s’i, untà’s la mà ab l’engüent que fet havia e posà’n per totes les bombardes. E l’engüent era compost de tals materials que, neguna natura de metall que·n sia tocat, torna ferrigible sol que y stiga per spay de tres hores, que al desparar que la bombarda o ballesta fa, per força s’à de rompre.

L’endemà, com despararen per tirar al castell, totes se romperen, que no n’i restà neguna sancera. Lo rey Escariano ho tingué a gran admiració que les sues bombardes se fossen axí rompudes e tingué-u a fort mal senyal. E Tirant ab lo moro tornaren-se’n al castell hon era lo Capdillo.

E hordenà Tirant que fos rompuda una arquada del pont e feren-hi hun pont de fusta levadís, ab cadenes de ferro per alsar-lo e avallar. Aprés que açò fon fet, prestament dellà lo pont féu ficar de grosses bigues e feren allí hun palench. Com lo palench fon fet, Tirant, ben armat, pujà en hun bon ginet e, ab una bona lança en la mà, anà dret al camp dels enemichs. E trobà V moros que staven al sol. Tirant remeté devers ells, —los moros descuydats pensant com tot sol venia fos home del camp—, e Tirant ab la lança los matà tots V. Los crits foren grans e lo camp se aremorà: armaren-se tots e pujaren a cavall. Tirant no curà sinó de matar tants com li’n vengueren davant. Com ell véu que la gent era armada e a cavall, e venien devers ell, retragué’s devers lo palench contínuament fent armes. Com fon al palench, prestament descavalcà. E los moros aplegaren al palench e los del castell devallaren per ajudar a Tirant. E allí fon una bella scaramuça e y morí molta gent. Tant carregà la gent del camp que, per força, Tirant se hagué a retraure, e alçaren lo pont per dubte dels moros. Lavors los moros romperen lo palench, e en la nit Tirant lo féu tornar a refer. Al matí los moros tornaren e trobaren-lo refet.

E axí, cascun dia, a totes hores staven fent armes, e moria-y molta gent, axí de una part com de altra, en tant que cascun dia no feÿen altra cosa. E seguia’s moltes vegades que tot lo camp s’i ajustava. E dins lo castell tenien dues bombardes e Tirant les féu portar al cap del pont e de allí feÿa tirar al camp, e moltes voltes los feÿen gran dan. E Tirant, a totes hores armat, stava al palench, e tots los moros ab ell fent tostemps armes.

Hun dia, Tirant dix al Capdillo:

–Senyor, ¿pendríeu plaer yo tragués al rey, vostre senyor, del castell e·l vos portàs ací o en alguna altra força hon stigués en loch més segur?

Respòs lo Capdillo:

–Si tu a mi feÿes aquex tan gran servir e ma nora ab son sposat, que yo·ls tingués a ma volentat, de tots mos béns te faria senyor. E posat cars que t’oblidàs lo rey, no m’i daria molt.

Ara dix Tirant:

–Senyor, feu-me aparellar II ginets ab hun patge que sia conegut e feu-los posar sots aquell pi, ab hun altre que·ls guie a mija legua de ací.

E de continent fon fet. Com lo dia fon vengut clar e net, Tirant pujà a cavall e féu armar cent hòmens e féu-los passar lo palench, e féu tirar a gran pressa aquelles dos bombardes que tenia. Com los del camp veren als cent hòmens que lo palench havien passat, hagueren temor que no entrassen dins per matar-los gent, axí com Tirant altres voltes havia fet. Tots se armaren e anaren devers ells e foren fetes aquí moltes armes, nafrant e matant molta gent los huns als altres. Fon-los forçat de retraure’s fins al palench, car los enemichs se concordaren tots que donassen lo combat tan fort que, ab los altres ensemps, entrasen dins lo pont e, si lo pont prenien, lo castell seria a lur mà. E quasi aquell dia poca gent restà en lo camp que no fos tota al palench. E com Tirant véu allí tota la gent ajustada, dix al Capdillo:

–Senyor, teniu vos ací cara ab aquests tant com poreu e yo iré lla hon dech anar. E ferí fort dels sperons e féu la via dellà hon era lo patge qui·l sperava. E com aplegà ab ell, ja portava molt cansat lo seu ginet. Descavalcà e donà’l al moro, e ell pres aquell qui era bo e fresch. Partiren ell y lo patge, passaren per la orta tan cubertament com pogueren, a les espatles del camp, que per negú no foren vists, e féu anar lo patge primer, per ço com los del castell no conexien encara a Tirant. E tant se acostaren que l’esposat conegué que aquell era son germà lo menor e defené que negú no tiràs de ballesta a ell ni a Tirant.

Com foren dins lo castell, trobà lo rey, que era exit en la sala per veure’l, e féu-li gran festa.

–Senyor —dix Tirant—, vós e vostra filla pujau de continent a cavall e veniu ab mi, que yo us posaré en loch segur.

Lo rey pres lo ginet del patge e cavalcà l’esposat en les anques del ginet. E Tirant pres la donzella e cavalcà-la en les anques del seu ginet. E ixqueren a gran pressa del castell, tostemps corrent fins que foren a una legua del camp. La nit los sobrevench; lavors se posaren a son pas e lo rey, que sabia molt bé tota aquella terra, anà-se’n dretament a la més fort ciutat que ell tenia, ço és, Tremicén.

E anant lo rey per lo camí, havent bon grat de la bella disposició de Tirant, tingué desig de saber quina fortuna lo havia allí portat, e féu principi a hun tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior