gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant265.gmi captured on 2022-04-29 at 11:43:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCLXIIII

COM LA EMPERADRIU ORDENÀ LA VIDA DE YPÒLIT

–No és lícit a la tua cavalleria que per mijà algú sies vist star ab negú altre. Si de mi no tens seguretat, asegura’t de mi, car yo adore la tua persona com a déu de qui spere infinida glòria, e só molt contenta en despendre largament tots mos béns en tu, en lo temps de ma enamorada vida, car la tua bondat e virtut en si strema vida aporta. E per ço vull hordenar de ton delitós viure ab CCC menjadors hordinàriament en ta posada, e façen de tu com de senyor, car los béns que la fortuna nos atorga yo·n tinch prou per a tu e per a mi.

Ypòlit donà del genoll en la dura terra, e féu-li infinides gràcies e suplicà-la fos de sa mercé que axí improvisament no·l fes partir de la companyia de Tirant, per dar silenci a la gent, però passats alguns dies el<l>139 faria tot lo que la magestat sua li manàs.

La donzella obrí la caixa e pres un gran sach de ducats que ab fatiga Ypòlit los podia portar, que la emperadriu havia manat que li fossen dats. E Ypòlit ab gran dificultat los volgué pendre. Aprés la donzella tragué de la caixa M e CCCC grans de perles molt grosses e de singular lustre, e pregà’l que, per l’amor sua, se’n brodàs unes calsses de raÿms e los grans fossen de perles, puix per causa dels raÿms la pau era stada feta.

E venint la nit, que lo emperador e tots los del palau sopaven, Ypòlit isqué del palau. E no anà a la posada de Tirant, sinó de un mercader que·s nomenava misser Bartholomeu Espichnardi, e féu-se aquí portar drap de brocat vert e féu-se fer una roba d’estat forrada de marts gebellins, e féu-se brodar les calsses que la donzella l’avia pregat.

Com agué ordenades totes ses coses, partí secretament de la ciutat e anà-se’n a Belstar en escusa de veure los seus cavalls. E donà a sentir a Tirant com ell era allí, e que eren passats X dies que no·s sentia ben dispost per venir a la cort. E lo misatger que y tramés féu tan discreta relació que Tirant e tots los altres hi donaren fe.

Com Ypòlit sabé que les sues robes eren acabades, partí de Belstar e portà-se’n un cavall molt lauger. Com fon en la ciutat vestí’s la roba de brocat e calsà’s les calses brodades, qui eren molt vistoses e de bona gràcia obrades, que·s mostraven los pàmpols e los raÿms.

E la emperadriu e la princessa eren en la posada de Tirant. Com Ypòlit entrà dins lo pati e véu totes les dames per les finestres, ferí lo cavall dels sperons e contornà’l allí moltes voltes. Com fon descavalcat, pujà alt en les cambres e féu reverència a la emperadriu e a totes les dames, e no s’oblidà a son mestre Tirant. E demanà-li del seu mal e ell li respòs que·s sentia molt bé, que dos dies havia que era anat a la sglésia per hoyr missa.

No és cosa de poder recitar la gran contentació que la emperadriu tingué de la vista de Ypòlit, e dix-li:

–Lo meu fill, yo desige saber la disposició de ta vida, e si eres ab aquell fill meu primogènit aquell matí que yo stava en lo repòs del meu plasent dormir.

E dient aquestes paraules, no pogué detenir que dels seus ulls no destil·lassen vives làgrimes. E Tirant ab los altres acostaren-s’i per aconortar-la. E en aquest cars entrà lo emperador per la cambra ab molts cavallers e, com la véu de tal disposició, li dix:

–Digau, senyora, ¿aquest és lo conort tan afable que vós donau al nostre capità? Dóna’m de parer que seria major rahó que de altre deport lo festejàsseu que no de làgrimes.

–Senyor —respòs la emperadriu—, la intrínseca dolor enemiga de la mia corporal vida, contínuament atribula la mia lacerada pensa e lo meu cor incessantment plora gotes de sanch. Car ara que he vist a Ypòlit m’és redoblada la dolor, havent recort de aquell plasent matí que la magestat vostra vench ab los metges que*m tolgués aquella glòria que yo en aquell cars contemplava. Ab tal dolçor desijara finir ma vida, car no ha en lo món millor mort que morir en los braços de aquella persona que hom ama e vol bé. E puix aquell que tant he amat no puch haver... —pres per la mà a Ypòlit, e dix: —aquest serà en loch de aquell, e prench a tu per fill e tu pren a mi per mare. E no és cosa en lo món neguna que a mi sia possible de fer que yo no la faça. Per amor de aquell qui sobre tots en strem yo amava, vull amar a tu, puix ne est merexedor.

Tots se pensaven que u digués del mort fill, e ella deÿa-u de Ypòlit. E aprés ella hagué recitat tot lo somni, segons damunt largament és stat referit, lo emperador se n’anà ab totes les dames e la emperadriu no comportà que negú la portàs de braç sinó Ypòlit.

Ara lexem star les festes que ella contínuament feÿa a Ypòlit —e molts donatius que li feÿa en presència de l’emperador e de molts altres, e no·s volia dinar ni sopar que ell no li stigués de prop—, e tornem a Tirant què fa de ses amors, car contínuament ell no perdia hora ni punt en solicitar de paraula, com ne tenia disposició, e d’altra part ab letres que li trametia, e Plaerdemavida qui no s’oblidava.

Com Tirant stigué bé de la cama, anava sovint al palau sens ajuda de negú, sinó que los metges no li donaven tanta licència com ell volguera. E lo emperador sovint los demanava dins quants dies lo darien per guarit, que la cama fos ben reforçada per poder partir. E ells li deÿen que molt prest seria en bona disposició per cavalcar. Sabent Tirant quant era solícit lo emperador de la sua partida, stava ab gran congoxa com no podia son cor complir o, almenys, restàs en algun apuntament ab la princessa.

La strema passió que la Viuda Reposada portava ab si fins en aquella hora no se era manifestada, car com per paraules dites per lo emperador ella sentís que la partida de Tirant devia ésser molt presta, pensà si ab les sues paliades paraules poria induir a Tirant de anar-se’n ab ell al camp en scusa de servir-lo. E si açò no podia obtenir, ab lo seu enteniment diabòlich que tenia, delliberà de sembrar en la cort de una molt bona lavor qui·s nomena zizània, mesclada ab mala voluntat perquè millor splet ne pogués exir. Anà-se’n a la princessa, e dix-li:

–¿No sabeu, senyora, com Tirant me ha dit, com exien de missa, que volia molt parlar ab mi per gran útil e profit meu? E yo li responguí que seria molt contenta si la magestat vostra me’n dava licència. E que yo y pensaria e, si·s podia fer, ho faria de bona voluntat. E dóna’m de parer que açò no és pus sinó que ell veu la sua partida molt presta e volria sperimentar si poria cometre alguna infidelitat ab vostra altesa, levant aquest comte, que si la encerta, bé stà, e si la erra, axí com féu l’altre dia, partir-se n’ha e, passat lo riu, no tendrà recort de vós, car axí m’o dix l’altre dia, que tal era la sua condició. Ab grans rialles que m’o deÿa, com si de la sua boca ixqués alguna gran virtut que hagués feta, que ell a mi totes coses me diu, vulla’s sien de bé o de mal. E tal home com aquest no us deu plaure per bellea ni menys per bones costumes, car les sues mans a tota tració són dispostes. Si no, ateneu a l’atreviment que l’altre dia féu. E Déu lo’n premià segons sos mèrits. E diu més, que per amor de dones no deu home pendre armes ni deu lexar l’exercici de aquell<e>s140 per bella donzella que·n lo món sia. Ell parla com a prom, mas no com a cavaller enamorat, car los gloriosos fets de les armes dignes són de renom e fama, car tots són stats fets, o la major part, per dones.

–Donchs, façam axí —dix la princessa—. Parlau ab ell e vejam si té alguna tració al cor. E vós me donau bon consell, que yo·m dech ara guardar molt d’ell.

–Emperò, senyora —dix la Viuda—, és de necessitat, perquè yo·l puga descobrir a tot mon plaer, no ixcau de aquesta cambra fins que yo torne.

La Viuda ixqué en la sala, pres hun patge e dix-li:

–Digues a Tirant que la senyora princessa stà ací en la cambra de parament e té gran desig de parlar ab ell. Si volrà venir, serà a son plaer, o li faça perdre la sperança que té.

Lo patge prestament lo y anà a dir. Com Tirant sabé que sa senyora lo trametia a cridar que per son delit degués venir, no sperà negú que ab ell anàs. E la Viuda, que tenia bona guarda quant vendria, com lo véu en la cambra de parament, féu demostració que en aquell punt exia de la cambra de la princesa, e acostà’s a ell e féu-li gran reverència e honor, e dix-li:

–L’esperit maligne de la emperadriu en aquest cars se n’ha portada la princessa dins en la cambra. Estàvem ací parlant de moltes coses, yo diguí-li fos de sa mercé trametés per vós, car axí com Jesucrist il·luminà los apòstols, axí il·luminau vós a totes quantes són com entrau per aquest palau e, la hora que vós ne partiu, totes restam tristes e adolorides. E ja Déu no·m done alegria del que li demane, que com vos veig la mia ànima, per trista que sia, ne reb molt gran consolació en veure la vostra plasent vista, e en aquell punt se partex de mi qualsevulla manera de enuig e tristor que tinga. E si no us dich veritat, en lo pas de la mia fi no puga regonéxer Déu. E per quant ma senyora me ha manat que yo vingués ací per tenir-vos companyia fins a tant que la emperadriu se’n sia anada, e par-me que bé·ns porem seure fins que sa altesa vinga, per ço com no volria que la vostra cama, per causa mia, se agreujàs de res.

Asegueren-se en l’estrado e Tirant féu principi a paraules de semblant stil.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior