gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant229.gmi captured on 2022-04-29 at 11:42:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXVIII

RAHONAMENT QUE FA LA DUQUESSA DE MACEDÒNIA A LA PRINCESSA

–Si noblea de linatge e nom de generosa mouen a vostra altesa, la fe per vós a mi promesa ixqua avant e vinga en efecte, car cosa manifesta porta testimoni de veritat, e cosa amagada, axí com la Viuda fa, mostra malvestat e fellonia. E son vassall no pot tolre ni difraudar res a son senyor; e per ço u dich com la Viuda és ma vassalla e deuria’s guardar de enujar-me, car yo desige la sua mort per ço com los seus actes, dignes de gran punició, són-ne merexedors.

–Duquessa mia —dix la princessa—, yo us ame en strem grau e faré per vós tant com rahonablement per una germana se pot ne deu fer, y encara molt més avant. E deixau star la Viuda que, encara que sia vassalla vostra, no y té culpa en res; e us demane en gràcia que no cureu d’ella, car yo no poria tant fer per vós com meritau. E altra cosa no·m posa en mal pensament sinó lo meu cor, qui té molts dubtes, per ço com és cors mortal, perquè tinch dubte que la mia desaventura no·m done passions de donzella mortal. Per què us prech que no·m vullau tolre lo que dar no·m poríeu, car vós li podeu dar robes, joyes, per vostra gentilea, e diners per a despesa. E per ço, germana mia, vós, qui sou tota plena de paciència, no cureu de mon parlar e deixau star aquexes cortesies per al Dijous de la Cena.

Dix la duquessa:

–Senyora, responeu-me en lo fet de Tirant que us he dit. ¿Voleu que vinga aquesta nit y serà aquella que ell spera ab tan gran desig? ¡No·m diguésseu de no, per tan cara com teniu la vida!

–Yo seré ben contenta —dix la princessa— que vinga en la nit, car ací·l speraré e dançarem. E si res me volrà dir, yo·l scoltaré de bona voluntat.

–¡Ay, na beneyta —dix la duquessa—, y com sou tota plena de lealtea! En hun cors humà no és posat tan gran saber com és lo de vostra altesa. ¿Ara·m voleu mudar lo joch? Guardau, senyora, qui moltes ne erra y n’esdevé una, no pot dir totes sien errades. Yo no us dich sinó si voleu que us vinga a veure aquell virtuós de Tirant, lo qual, sens ell, bé ni honor no us pot venir, axí com féu aquella plasent nit del castell de Malvehí. ¡Vejam ara si m’entendreu!

–Tot lo meu pensament fon, com me parlàs de Tirant —dix la princessa—, no fos altra cosa sinó voler-me dir tot son mal, lo qual yo tinch tots dies davant los meus ulls adormits de dolor e de pensament. Bé és trista aquella donzella qui ab plors en va fatiga la sua persona. E podeu bé dir a Tirant que yo·l suplich, com a cavaller digne de fe e de virtut, se vulla deixar de temptar la mia ànima, la qual de huns dies ençà plora gotes de sanch. Mas que, aprés de la sua venguda, yo seré aquella que consentiré a major part que ell no pensa.

–¡O, senyora! —dix la duquessa—. Negú no deu plorar sinó sos peccats, e deu perdre treballs e oblidar aquells. E si ell fos mort en vista de vostres ulls, pus prest ho haguéreu oblidat. E si la celsitut vostra ab Tirant vol contendre, tornau davall los seus braços ab aquella mateixa temor que stàveu aquella nit de Malvehí, ab les prometenses e jures que la magestat vostra li féu, e de allí poreu dir e rahonar tots los vostres singulars actes que fets haveu. A l’home que és mort, no li cal fer longa sperança —dix la duquessa—, e de tota virtut e de gran gentilea, semblant donzella com vós, hornada de corona imperial, no és en tota la crestiandat ni menys en la pagania. E puix no fall bellea, no us deu fallir virtut de promesa fe.

–¿Voleu que us diga, germana e senyora mia? —dix la princessa—. La fama e la honor vull guardar tant com la vida me acompanyarà. E tostemps en aquest propòsit me trobareu, car la donzella honestat deu amar sobre totes coses, e axí u faré yo si serà plasent a Déu.

La duquessa se’n partí ab molt gran enug e, com véu Tirant, recità-li tot lo mal prepòsit de la senyora. Tirant multiplicà en sa dolor en major grau que no solia.

E com l’emperador hagué sopat, sabent que Tirant era en la cambra del duch, tramés per ell. E dix a la princessa:

–Trameteu per los ministrés, per ço que los cavallers se alegren, puix la partida és tan presta.

—No —dix la princessa—. Senyor, més tinch gana de jaure que de dançar.

E prestament pres comiat de son pare e retragué’s dins la sua cambra per ço que no hagués a parlar ab Tirant. La Viuda Reposada, qui semblants paraules li hoí dir, fon molt contenta del que fet havia. Plaerdemavida anà a la cambra de la duquessa e dix a Tirant:

–Capità senyor, en aquesta senyora no tingau sperança neguna tant com la Viuda li stiga de prop. Ja·s són ara retretes dins la sua cambra parlant de vostres afers, e jamés haureu res en ella si no feu lo que yo us dich: demà fa lo bany, e yo us y daré tal endreça que al vespre vos posaré en lo seu lit e trobareu-la tota nua, majorment ara que yo dorm ab ella en lo seu lit. Feu lo que yo us dich, que yo sé que jamés dirà res, car en aquell loch que dormia la duquessa, en absència sua yo succehesch. E en aquell cars, dexau fer a mi.

–Donzella —dix Tirant—, infinides gràcies sens les primeres fas a la vostra molta gentilea del que·m dieu, e vull que sapiau tant de mi que per cosa en lo món yo no posaria força en dona ni donzella si sabia que degués ésser en ira e avorrició de totes, encara que·n sabés perdre la corona de l’Imperi Grech ni Romà, ni la mundana monarchia. ¿Qui pot pensar yo fes tal força contra voluntat de tal donzella, la qual ame més que a la mia pròpia ànima? E com yo la ves plorar ni congoxar en semblant cars, volria dar l’ànima a l’enemich ans que li fes una centilla de enug ni dan. Com só en les forts batalles e tinch un mortal enemich en terra per tolre-li la vida, e·m demana mercé, li perdone. E açò fas per sola pietat que me’n ve, e sé que és enemich i no té poder de perdonar a mi, e deixar-l’é. ¿Quant més a ma senyora faré yo l’últim dan qui a elles més plau guardar? Dich-vos que per res no u faria, de enujar sa magestat. E posat cars ho volgués fer, l’ànimo no m’o consentiria. Més stime star e passar tota ma vida dolorejant ab la noble sperança que tinch en fer-li honors e servirs, armat o desarmat, a peu e a cavall, de nit e de dia, stant en contínues suplicacions, agenollat davant l’altesa sua, que vulla haver mercé de mi. Car no vull que per vanaglòria e per mon delit yo sia cridat traÿdor, car natura y honor me fan haver pietat. ¡E com stà poch en segur qui altri desereta a tort! E tota hora que los servidors cometen algun leig cars contra lurs senyors, cahen en gran infàmia intol·lerable e són dignes de gran punició; e per ço yo vull passar aquesta pena e treball en suplicar-la, com yo crega certament que ella és stada creada en paradís, segons mostra que la sua agraciada persona par més angèlica que humana.

E féu fi en son parlar. Plaerdemavida, mostrant ésser malcontenta de Tirant, féu principi a hun tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior