gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant215.gmi captured on 2022-04-29 at 11:41:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXIIII

PARLA PLAERDEMAVIDA

–Capità senyor, ¡com sou nafrat de la virtut de paciència! ¿E no sab la senyoria vostra que aprés de peccar se segueix penedir? Vós sou vengut en les cambres de ma senyora, qui són sepultura per a vós, puix no trobau misericòrdia. Yo us suplich, per mercé: no sia de perdre la sperança, car Roma no·s pogué fer en hun dia. E per hun no res que ma senyora vos ha dit, ¿stau ja smayat? En les forts batalles sou vós hun animós leó e tostemps sou vencedor, ¿e temeu una senyora sola que, ab sforç e ajuda nostra, vos darem d’ella vencedor? ¿A la gent d’armes dau gran sforç e a nosaltres toleu lo poder? Mas yo veig que temor e pietat contrasten als cruels ardiments: par-me que Déu vos paga segons vostres mèrits. ¿Sou en recort de aquella plasent nit del castell de Malvehí, que yo somiava, e lo que vós díeu; ab quanta misericòrdia en aquell cars obràs? E per ço se diu en la nostra terra hun exemple vullgar: «qui és piadós e puix se penit, no deu ésser piadós dit». Ja no vull més dir de aquesta rahó, sinó que totes vos ajudarem perquè la senyoria vostra sia contenta. E lo darrer remey yo lo y sé quin és: que s’i té a mesclar una poca de força, car la temor, qui ve de poch saber, fos apartada de si. Car cosa és leja a les donzelles, com són requestes de amor, no hagen a dir aquell spantable mot: bé·m plau. ¡O, com me par mal mot per a donzella! E per ço yo us promet, a fe de gentil dona e per la cosa que més ame en aquest món, encara que yo·n sàpia la creu al coll portar, en dar-hi tota aquella endreça que yo poré. En aquell cars yo seré dita justa remuneració menor que·l treball, per què, senyor, faça la mercé vostra que yo sia conservada en la amor del meu Ypòlit. Mas gran dubte·m fa que, com yo comence a veure los seus rebordonits passos hon volrien anar, no·m contenta molt son fet. E per ço me tem yo del sdevenidor perill, car conech que ell serà bon sgrimidor, que no cura de tirar a les cames, mas tira al cap. Més sab que yo no li he mostrat.

Tirant se alegrà hun poch ab les burles de Plaerdemavida, e levà’s en peus e dix-li:

–Donzella, segons me par, vós no amau en cubert a Ypòlit, ans voleu que tots ho sàpien qui saber-ho volran.

–¿Què·m fa a mi —dix Plaerdemavida— que tot lo món ho sàpia, puix Déu me ha dat lo bon grat ab la sperança ensemps? E per ço vosaltres, hòmens, moltes voltes sou desconexents, que volríeu cobrir la culpa vostra ab dissimulació de honest parlar, pensant que som donzelles e no tendrem atreviment de dir-ho. E teniu de propietat que en lo principi sou bons e en la fi sou mals, axí com és la mar qui, entrant-hi troba hom l’aygua suau, aprés, com sou molt dins, és fortunal Axí és en lo principi d’amor que sou blans, aprés, aspres e terribles.

Estant-en aquestes rahons, vengué lo emperador e pres per la mà al capità e tragué’l de la cambra, e parlaren molt sobre la guerra.

Com fon hora de sopar, Tirant ab los seus anà a la sua posada. E venint la nit, que la princessa se volia en lo lit posar, la Reposada Viuda li féu principi de semblants paraules:

–Senyora, si la magestat vostra sabia la strema passió que Tirant passa per causa de vostra altesa e les coses que·ns ha dites a totes ensemps, n’estaríeu admirada. Aprés, a mi, apartant-me a una part, les coses que me ha dites de la excelència vostra, que tinch fàstig de recitar-les-vos, mostrant en les sues vils paraules lo poch bé que us vol. E la sua ficció manifestar-se tenia, que la divina Providència no permet que les coses mal fetes ni mal pensades sien de longa duració.

La princessa se alterà molt del parlar de la Viuda Reposada. Desijosa de saber-ho, tornà’s a vestir la gonella, e posaren-se dins hun petit retret perquè de negú no fossen hoÿdes. E primerament li recità tot lo que Tirant havia dit a totes e com les volia totes col·locar de matrimonis honorosos, ab promeses precioses que los donadors acostumen de fer. Aprés, ab gran maldat e decepció, féu principi a sa malícia la mala Viuda.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior