gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant180.gmi captured on 2022-04-29 at 11:40:00. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXVIII

COM L’EMBAXADOR DEL SOLDÀ SPLICÀ LA SUA EMBAXADA

–A la tua alta magestat, senyor, som tramesos per aquell temerós excel·lent e lo major del món, senyor dels senyors de la secta mafomètica, ço és, lo gran soldà de Babilònia, hoc encara per lo Gran Turch e senyor de les Índies, e per los altres reys qui·s troben en lo seu camp. Venim a la tua prefata magestat per tres coses, sens la primera: los quals tenen gran desig de saber la tua sanitat, vida, honor y stat. E venint a la primera: treves de tres mesos per mar e per terra a tu sien dades si admetre-les volràs. La segona: sabent com aquest virtuós capità dels crestians ab la sua fort spasa ha subjugat aquell poderós senyor, lo Gran Caramany, e lo rey de la subirana Índia, qui venia en sa companya, e si per preu de rescat volràs dar lo Gran Caramany, que sia pesat tres voltes e, tant com serà son pes, d’or te serà donat; e com la balança serà al fi, ab pedres precioses serà mès en la balança de ta part, tantes fins que a l’altra faça desdir. E darem per lo rey de la subirana Índia hun pes e mig. Venint al tercer cap: si la tua excel·lència volrà concòrdia e pactar-se, tota iniquitat e malvolença apart posada, mas ab pau, amor e bona confederació, e tu com a pare per ell seràs tengut e tu a ell poràs haver com a fill. E si per premi de ta concòrdia li volràs dar a Carmesina per muller, sots aquest pacte e condició: que si fill ix, haja a pendre la nostra secta de nostre sant profecta Mafomet, e si ix filla, sia representada a la mare e vixqua en ley crestiana. E aquell viurà en sa ley e la princessa en la sua. E axí poríem dar fi a tots los mals. E lo dit soldà, en premi del dit matrimoni te restituhirà totes les ciutats, viles, castells que dins lo teu imperi ha presos, e més, te darà dos comptes de dobles e farà pau final ab tu e ab los teus, e fer t’à valença contra tos aquells qui noure’t volran.

E donà fi en son parlar. Lo emperador hagué bé comprés tot lo que l’embaxador havia preposat. Levà’s de allí hon seÿa e entrà-se’n en una altra sala ab lo capità e ab tots los seus de son consell. Concordaren allí, per sguart de la malaltia del capità, fossen donades e atorgades les treves.

L’emperador féu entrar allí los embaxadors e dix-los que per amor e contemplació del gran soldà e, per semblant, del Gran Turch, ell era content de fermar en les dites treves e pau de tres meses, e de les altres coses se aturava son acort.

Fermades les treves, ab imperial crida foren publicades, e semblantment ho feren los turchs. L’emperador solicitava molt sovint los consells. E molts, per atényer la pau, loaven molt lo matrimoni de la princessa, en tant que l’ànima de Tirant no era segura. E hun dia Tirant, essent dins la cambra de la princessa, present moltes donzelles que y havia, dix:

–¡O, com me tinch per malaventurat per ésser vengut ací, per ço com veig dos contraris star ensemps en una voluntat, qui deneguen lo dret a de qui és! ¡O, cruel Tirant! ¿Per què dubtes morir, que veus lo pare unit ab son consell contra la excelsa persona de sa filla? ¡Que sia sotsmesa a hun moro enemich de Déu e de la nostra ley! ¡Tanta bellea, virtut e gràcia, ab tanta magnitut de linatge, ésser aterrada e posada en tan gran decaÿment! E si a mi era lícit de yo recitar les perfeccions e grans singularitats que la senyora princessa poseheix, la qual yo ame e desige servir, a una deesa la poria acomparar. ¡Ay, que yo veig ab la pensa allà hon ab lo cors no puch anar! ¡O, missatger més cruel que los altres! Yo·t tenguí pres e, si tant hagués sabut que m’havies tant enujar, no t’haguera perdonada la vida ni posat en libertat. E donant-te de grat lo que tant desijaves, ¿per què fas tan cruels batalles contra mi ab pensa deliberada? ¡O, missatger, qui Abdal·là Salamó nomenar-te fas! Si est en recort com me diguist que havies amat e, si no u sabs, vull que u sàpies: que, encara que tu no cometes crueldat contra la senyora princessa, comets-la contra mi, qui tant de bé t’é fet. ¿Què faries tu si no sabesses què és amor? ¡Benaventurada cosa és la mort, qui dóna remey a tots los mals! Yo, donzelles, no sé qual és major dolor. Consellau-me vosaltres, d’ésser luny o prop del que més ame. La sperança de la senyora princessa, ara que la tinch prop, m’escalfa per la flama qui·m crema, mas aquest foch mou a mi sovint a làgremes de pena. E lo qui stà luny, encara que tinga molta sperança, no l’escalfa tant la sperança com la flama, e per consegüent, la pena és més simpla e més larga, e lo qui és més prop crema més fort. E si la altesa vostra se’n va, la pena del desig que yo sentré com no us poré veure, serà tal com lo de Tàntalus, qui vol pendre les pomes qui li fugen e seguir ab la boca l’aygua que li fuig. ¿E què resta, donchs, a mi que puga fer, si la magestat vostra se’n va? Que·m done yo mateix la mort. E serà senyal per lo qual yo seré cregut que sens ficció amava la celsitut vostra més que a mi mateix.

No tardà la princessa fer principi a paraules de semblant stil.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior