💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant098.gmi captured on 2022-04-29 at 11:36:20. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL XCVII

LA SIGNIFICACIĂ“ DE LA DEVISA

La primera, sanctedat, saviesa, sapiència, senyoria e moltes altres coses qui per S principien. E de aquests collars, lo magnànim rey, n’à donats a tots los de la fraternitat. Aprés n’à dats a molts cavallers strangers e del regne; e a dones e donzelles, e a molts gentilshòmens los dava collars de argent. E a mi, senyor, n’à donat hu, e a tots aquests cavallers que açí son, a cascú ha donat lo seu.

–Molt reste content de tot lo que la gentilesa vostra m’à dit —dix l’hermità—. Lo orde de la Garrotera me plau molt perquè és stat constituhit ab virtuoses leys de cavalleria, e de tan gran dignitat jamés no l’é vist ne hoït dir; e és molt conforme a ma voluntat e lo sperit meu se n’alegra. Digau-me cavaller virtuós, ¿no és cosa de gran admiració lo collar que han trobat en poder de un salvatge animal de tan gran discurs de temps? E de totes les coses per la virtut vostra a mi dites, axí de les festes com de les armes, tant com só stat en aquest miserable de món, no les hohí jamés dir que ab tan gran triümpho sien estades solennisades.

Aquestes e semblants paraules lo hermità rahonava com vengué Tirant e dix:

–Pare senyor, vostra merçé faça’m gràcia de venir prop de la lúcida font per pendre ab nosaltres una poca de refectió, e atorgau-nos gràcia que puguam aturar açí IIII o V dies per fer companyia a vostra sanctedat.

E lo hermità fon molt content. E aturaren ab ell passats X dies e·n aquests dies parlaren de molts actes virtuosos de armes, e de molts bons consells que lo hermità los donà.

Al temps de la partida, Tirant, havent vist que lo pare hermità no menjava sinó herbes e bevia aygua, mogut de amor e caritat féu portar moltes viandes e totes coses necessàries per a la humanal vida, axí com si tingués a fornir un castell qui spera ésser assetjat de enemichs. E cascun dia lo havien a fer menjar ab molts prechs.

Lo dia que tenien de partir, Tirant, ab tots los altres, ab molta amor lo supplicaren que volgués restar aquella nit en una tenda de aquelles, per ço com ells volien partir de matí e no partirien que ell no·ls donàs la benedictió. E lo hermità, crehent que per açò ho volien, dix que era content. Adobaren-li allí un petit lit e, reposant lo hermità, Tirant li féu portar dins la sua ermita gallines e capons, e altres vitualles per a més de un any, fins a carbó e a lenya perquè no agués anar fora de la ermita si era cars que plovia.

Com los paregué hora de partir, tots prengueren comiat del pare hermità, fahent-se los uns als altres moltes gràcies.

Com ells foren partits tenint son dret camí devers Bretanya, lo pare hermità se’n pujà al seu hermitatge per a dir ses ores, e trobà tota la casa plena de vitualles. Dix:

–Certament, açò ha fet aquell virtuós de Tirant. En quantes oracions yo faré, vull que haja part, sol per conéixer la sua bondat e virtut, car açò es demesiat per a mi.

E de açí avant no·s fa més menció de l’hermità.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior