💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant093.gmi captured on 2022-04-29 at 11:36:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Aquests sĂłn los capĂtols que trameten a cascun cavaller. E la garrotera que li trameten Ă©s molt riqua, ornada de diamants e robins e de altres pedres fines. Si accepta la garrotera e vol Ă©sser de la fraternitat, un dia de aquella setmana fa gran festa per tota la ciutat o loch hon stĂ , e vist-se aquelles robes. Cavalca sobre un gran cavall tot blanch —si haver-ne poden— e tota la altra gent van a peu entorn d’ell. E axĂ van per tota la ciutat fent mostra, e van a fer oraciĂł a la sglĂ©sia de Sanct Jordi si n’i ha, si no en altra, ab dues banderes: la una de les pròpies armes e l’altra de la sua devisa.
De aquà avant, lo rey lo nomena germà de armes o comte, qui vol tant dir com germà de armes. Si negú de aquests cavallers és dins la ylla de Anglaterra e està sà de la sua persona, és tengut de venir en aquell castell hon se fa aquella fraternitat. E si és fora de la ylla, encara que no y vingua, no s’i donen res. E si és dins la ylla e no y ve, ha de paguar deu marchs de or, e tots han ha ésser destribuïts en cera.
E lo rey ha donat, senyor, de renda tots anys en aquesta fraternitat XL mĂlia scuts. E serveixen per açò que us dirĂ©: primerament per a fer aquelles robes e mantos per a vestir als cavallers de la fraternitat, e per a menjar la vespra e lo dia de sanct Jordi, que s’i tĂ© de fer molt solenne festa.
DirĂ© a la senyoria vostra les çerimònies que·s tenen a fer en la sglĂ©sia: la vespra del sanct, tots los de la fraternitat han de Ă©sser allĂ ab les robes desĂşs dites e, tots a cavall, tenen anar fins a la porta de la capella. E no tĂ© anar altri a cavall ab ells, que tota la altra gent tĂ© de anar a peu. E com seran descavalcats, tenen anar fins al peu de l’altar e, tots XXVI, se agenollaran per fer oraciĂł, sens que no tenen a fer del rey a ells diferència neguna, sinĂł que cascĂş se asegua en sa cadira. Com serĂ a l’ençensar, seran dos preveres o bisbes, si en aquell cars n’i haurĂ , e lo hu hirĂ per la una part de les cadires e l’altre per l’altra, e tots en un temps que donen lo ençens. E per semblant a la missa, la offerta e la pau. Com les vespres sien dites, que tornen ab aquelles çerimònies mateixes e descavalcaran en una gran plaça que y ha, e aquĂ vendrĂ la gran col·laciĂł de confits. AprĂ©s de açò vendrĂ lo gran sopar, e menjar-hi han tots los que y volran sopar. L’endemĂ , que serĂ lo dia del benaventurat sanct Jordi, tornaran ab aquella cerimònia mateixa e, ans de hoir missa, tenen a tenir capĂtol. E ha de Ă©sser ab ells en lo consell un rey d’armes qui Ă©s stat elet, qui ha nom Garrotera. A aquest li donen mil scuts de salari tots anys per quant tĂ© a passar la mar e Ă©s tengut de anar a visitar los cavallers de la fraternitat com se regeixen, per ço que en aquella jornada ne pugua fer relaciĂł. E com seran en lo consell, si fallirĂ negun cavaller que sia mort, eligiran-ne un altre. E si vendrĂ a menys e no complirĂ tot lo desĂşs dit o fogĂs en batailla, en presènçia de tots pendran un home de fusta que tendran aparellat, e batejar l’an ab totes aquelles cerimònies que sĂłn acostumades en lo baptisme, e posaran-li lo nom mateix del cavaller e aprĂ©s lo desagraduaran de tota la fraternitat. E si porĂ Ă©sser, aprĂ©s daran-li carçre perpètua e aquĂ·l faran morir. AprĂ©s que hauran vist tot lo que la fraternitat ha mester, deixaran-ho ordenat. AprĂ©s exiran a la missa e al sermĂł de sanct Jordi, e aprĂ©s, solennes vespres. Lo dia segĂĽent tornaran per lo mateix orde e faran celebrar un aniversari per la Ă nima de aquell cavaller o cavallers qui seran morts o morran dins aquell any, o per al primer qui morrĂ . E si haurĂ cavaller mort per lo qual faran la sepultura, com vendrĂ a la offerta, levar s’an IIII cavallers —los qui hauran cĂ rrech de administrar la moneda— e los dos prenen la espasa, lo hu al pom e l’altre a la punta, e axĂ a travĂ©s porten-la fins a l’altar e offeren-la al prevere, e los altres dos porten lo elm ha offerir. E allò Ă©s lo dret dels capellans. E açà finen les festes de l’any.
E si per ventura algú de aquests cavallers de la fraternitat era stat pres en guerra justa e per rescat tenia a paguar tant de sos béns que son stat no pogués sostenir axà com havia acostumat, lo orde és tengut a dar-li tots anys lo que coneixeran que mereix la condició sua. Encara, senyor, han més ordenat que si negun altre cavaller qui no serà de la fraternitat e, seguint les armes en guerra, serà afollat de algun membre de sa persona, que no pogués portar armes ne seguir la guerra, si van al monestir e volen star allà tota llur vida, que sien rebuts ab què cascun dia que fer-ho poran vajen a missa e a vespres ab un manto vermell, ab una garrotera brodada als pits. E aquà sien sostenguts ab sa muller e fills, si·n té, e servidors, molt abundosament, segons sa condició. Encara, han més ordenat que XX dones de honor sien de la fraternitat de la Garrotera, e fan tres vots.