💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant044.gmi captured on 2022-04-29 at 11:33:56. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Com lo rey fon fet novell cavaller, entrĂ -sse’n dins un petit papallĂł e despullà ’s totes les robes que portava de gentilom e tramĂ©s-les al fill del duch d’Orliens, qui era vengut ab la infanta, per ço com era cosĂn germĂ d’ella; e ab les robes li donĂ dues grosses viles. E lo rey ixquĂ© ab una roba de brocat sobre brocat carmesĂ, forrada de erminis; e aguĂ© dexada la corona, e portava en lo cap un petit bonet de velut negre ab un fermall que stimaven valer cent sinquanta mĂlia scuts, e partiren tots de allĂ. E lo rey lexĂ los gentilshòmens e mès-se en companyia dels cavallers sposats en un altre pali molt rich, e los gentilshòmens no perderen la possesiĂł del pali ab què eren venguts, e axĂ anaren tots fins a la ciutat.
»DirĂ©, senyor, a la senyoria vostra, la infanta com anava devisada: ella portava una gonella de brocat carmesĂ de fil d’or tirat, e hon se mostrava la seda se mostraven carts de argenteria brodats; los caps de les carxofes alt eren d’or ab smalts. La roba era tota de xaperia sembrada de robins e de maragdes. Anava en cabells, los quals mostraven de fil d’or Ă©sser, larchs fins en terra: jamĂ©s per negunes gents tals cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven de inestimable blancor e bellea. Deu-se contemplar que, en lo agraciat gest que mostrava femenil, totes les amagades coses no podien Ă©sser sinĂł mĂ©s stimades.
»De les donzelles sposades que ab ella venien, se pot dir ab veritat que y era tota la flor de França, e encara de cavallers e grans senyors, e de dones e donzelles, e totes riquament abillades. En la forma que dit he a la senyoria vostra anam tots per orde, fins a una milla prop de la ciutat. E com fon enmig de una gran praderia trobam moltes tendes parades, e molts ministrĂ©s e altres diverses maneres d’esturments que contĂnuament sonaven.
»Lo rey descavalcĂ e tots los cavallers qui eren sposats, e pujaren alt al castell de la infanta; e pres-la per la mĂ e baxĂ -la en la praderia, e tots los sposats ab les sposades aprĂ©s d’ell, e en la bella praderia començaren a dançar.
»AprĂ©s que lo rey e la infanta agueren dançat, dançaren los cavallers sposats ab les donzelles sposades. AprĂ©s dançaren tots los stats axĂ com venien per orde. E com la un stat acabava e l’altre volia començar, lo rey se prenia dançar ab la infanta e, com l’avia lexada, prenia la mĂ©s gentil dama de aquell stat e dançava una dança ab ella. Com tots los stats agueren acabat de dançar portaren la col·laciĂł de matĂ: gingibre vert ab malvesia. E açò fan per ço com la terra Ă©s molt freda.
»Partim de aquĂ e venguem prop de la ciutat, vora una gran ribera que y ha molt ben arborada de diversos arbres, e devall los arbres trobam moltes taules parades. E cascun stat tenia son aleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que y havien fetes e moltes tendes parades ab singulars lits, per ço que negun stat no aguĂ©s occasiĂł de entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien allĂ cases de fusta e tendes hon se podien recullir.
»E cascun stat, vos dich senyor, que eren ben servits de molt eletes viandes, axĂ en los dies de carn com de peix. E açò durĂ tot l’any e un dia ab bon compliment de gran magnanimitat. Lo primer dia tot fon de gales e festes; lo segon, qui era divendres, de matĂ anam a missa, e aprĂ©s la missa, entram en la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de draps de raç e de broquat, e cascun stat ab sa divisa. E anam pescant per la ribera passades CC barques.
»AprĂ©s que lo rey fon dinat, apartà ’s ab son stat. Vench lo muntero major ab molts sahuessos e cans de presa e lebrĂ©s de Bretanya e ab tota la munteria, e anam tots ab lo rey a caça, fent19 gran matança de salvatgines.
»Lo disapte per lo matĂ fon ajustat consell general de tots los stats, axĂ de hòmens com de dones, e foren allĂ en presència de tots publicat e manifestat per los reys d’armes e per los porsavants e erauts, cascun dia de la setmana què tenien de fer.