💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant038.gmi captured on 2022-04-29 at 11:33:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Pare senyor, ¿per què vostra senyoria no parla axà bé de aquell tan famós cavaller lo comte Guillem de Varoych, del qual he hoÿt recitar de singulars actes? Com per la molta virtut sua són stades vençudes moltes batalles en França e en Ytà lia e en moltes altres parts, e deliurà la comtessa del Bel Star, la qual lo marit ab tres fills la incriminaven de adulteri. E volent executar la dita senyora per cremar-la —que la ligaven en un pal e lo foch aparellat entorn—, en Guillem de Varoych s’i encontrà e anà cuytadament al rey que era allà present, qui feÿa executar aquesta cruel sentència, e dix-li:
–Senyor, vostra altesa faça apagar lo foch, que yo vull per batalla deliurar aquesta senyora, car a gran tort Ă©s incriminada e ab defalt de justĂcia la voleu fer morir.
E lo marit se féu avant ab los tres fills e dix:
–Cavaller, no és ara hora de vós defendre aquesta mala dona, mas aprés que ella serà morta, axà com mereix, yo us respondré o per armes o en la manera que volreu.
Dix lo rey:
–Lo comte diu molt bé.
Com en Guillem de Varoych vĂ©u tanta inhumanitat del rey e del marit e fills, tirĂ l’espasa e donĂ al marit tan gran colp al cap que mort lo mès per terra. AprĂ©s cuytĂ devers lo rey e de un colp li levĂ lo cap. E cuytĂ per los fills e fĂ©u-ne morir los dos, e l’altre fogĂ, que no·l poguĂ© aconseguir. E moltes gents per la mort del rey eren contra ell, e lo valerĂłs cavaller fĂ©u tant ab son sforçat Ă nimo que entrĂ dins lo cèrcol del foch que li havien fet entorn e taillĂ la cadena que la comtessa ligada stava. Com los parents de la comtessa veren lo gran sforç del cavaller que l’avia liberada de mort, molts anaren en sa ajuda e per bella força la tragueren de mig de la gent e la se’n portaren en un monestir de monges, hon stiguĂ© allĂ molt honradament. E ans que partĂs de allĂ, lo comte de Varoych la fĂ©u tornar dins la ciutat a la comtessa ab voluntat de tot lo poble, e li restituhiren tot lo comdat.
E partint-se de la ciutat lo valerĂłs comte de Varoych, anant per son camĂ, se diu que trobĂ un gran leĂł qui se’n portava una criatura e, per la molta gent qui·l seguien, no·s gosava aturar per menjar-la. Com en Guillem de Varoich se vĂ©u davant lo leĂł ab l’infant chich que portava, devallĂ del cavall molt prest e tirĂ la spasa. Lo leĂł, qui·l vĂ©u que venia devĂ©s ell, lexĂ la criatura e anĂ devĂ©s ell, de què molts volen dir que entre los dos aguĂ© una brava batalla que·s vengueren abraçar, e adĂ©s era la hu alt e adĂ©s l’altre baix, e·s feren moltes nafres. A la fi lo comte sobrĂ de força lo leĂł e matà ’l, e pres la criatura en los braços —que encara mamava— e lo cavall per la regna, e anĂ a peu devĂ©s la ciutat, que tant nafrat stava que no podia cavalcar. E axĂ caminant trobĂ la mare ab molta gent qui venia seguint lo leĂł e reté’ls l’infant.
E ara poch temps ha que los moros havien conquistada la major part de Anglaterra, hon lo rey fon deposat; e per ell ésser tan virtuós cavaller alsaren-lo rey, e combaté’s cors per cors ab lo rey moro e vençé’l e matà ’l dins lo camp. Aprés, ab la sua victoriosa mà , féu morir infinida morisma, no volent-ne pendre negú a merçé, e per la sua molta virtut tragué de captivitat a tots los cristians de la illa de Anglaterra e restituhà al primer rey la corona e la senyoria del regne. Moltes altres honors que s’à sabudes percassar, les quals lo dia no·m bastaria per a recitar-les.
L’ermità , per no fer demostratió que ell fos aquell, féu principi a tal parlar.