gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant025.gmi captured on 2022-04-29 at 11:33:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL XXV

COM LO REY HERMITÀ DONÀ LA BATALLA ALS MOROS <E>13 FON VENÇEDOR

–¡O, cavallers dignes de honor, dexau la vista de la ciutat e girau la cara als enemichs de la cristiana fe e nostres! ¡Firam ab gran ànimo que la jornada és nostra! ¡Donem-los cruel batalla e no prenguam nengú a mercé!

Lo rey fon lo primer feridor, aprés, tots los altres. Los moros, qui veren tant bravament ferir los cristians e tots los demés, no·s podien moure per les grans nafres que tenien, los fon forçat de morir e fon feta molt gran destructió d’ells. Los qui venien detràs, com veren que los cristians havien feta tan gran destroça dels moros, sens fer resistència alguna fugiren devers lo castell d’allí hon eren partits e feren-se allí forts.

Lo rey perseguí l’encalç, matant e degollant tants com aconseguir-ne podien. Lo rey, fatiguat per les nafres que tenia, aturà’s un poch; e prengueren un moro molt gran e de desmesurada figura, e lo rey, aprés que agué fet cavaller lo fill de la comtessa, volgué que matàs aquell moro. E lo fadrí, ab gra<n>14 ànimo, li donà tants colps ab l’espasa fins que l’agué mort. Com lo rey véu mort lo moro, pres al petit infant per los cabells e lançà’l damunt lo moro e freguà’l fort, que los hulls e la cara, tot stava ple de sanch, e les mans li féu posar dins les nafres, e axí lo enconà en la sanch de aquell moro. Aprés isqué molt valent cavaller e virtuós de sa persona: tant valgué en son temps, que en una gran part del món no s’i trobà cavaller que tant valgués.

Com lo bon rey véu la batalla vençuda, anà seguint los moros e, tants com ne aconseguien, tots los feÿen morir. Aquesta fon la més gran desconfita e mortaldat de gents que en aquell temps fos feta, que en spay de X dies moriren XCVII mília moros. E lo rey per les nafres que tenia no podia molt anar, aportaren-li un cavall perquè cavalcàs.

–Verament —dix lo rey—, no faré. Tots los altres van a peu; que yo anàs a cavall, cosa seria molt desigual.

Anaren a poch pas fins que foren al castell hon los moros se eren fets forts, e aquí pararen lo camp e reposaren aquella nit ab alegria inestimable. E al matí, en l’alba clara, lo rey féu tocar les trompetes e armà’s tota la gent. Lo rey se vestí la sobrevesta real e mès-se lo primer de tots, e donaren un gran combat al castell, a hon foren ben servits de ballestes e lançes e de canteres que d’alt del castell tiraven; e tant s’esforçà lo rey que passà tot sol, que no era negú qui ajudar-li pogués.

E lo petit infant, fill de la comtessa, dix ab grans crits:

–¡Cuytau, cavallers de honor! Cuytem per ajudar al nostre rey e senyor qui s’és posat en gran perill.

E pres una pavesina petita que un patge li portava e mès-se dins lo vall per passar lla hon lo rey era. Los altres, qui veren lo petit infant que passava, tots se lexaren anar al colp per passar a l’altra part, hon foren molts cavallers morts e nafrats; emperò l’infant, ab la ajuda de nostre Senyor, no pres mal negú. Com tots foren passats, agueren foch e molta lenya e posaren foch a la porta del castell, e de allí posà’s en la primera cuberta. L’infant se pres a cridar tan alt com pogué e dix:

–¡O, dones angleses, exiu defora e tornau en vostra primera libertat, car vengut és lo dia de la vostra redempció!

CCCVIIII dones staven dins lo castell. Com sentiren aquella veu, totes cuytaren a la porta falsa del castell, car a la altra gran foch s’i tenia. E totes les dones foren rebudes per los cristians, en les quals hi havia moltes dones d’onor.

Com los moros veren lo gran foch e que tot lo castell se cremava, volien-se dar a presó, e jamés lo valerós rey ho volgué consentir, sinó que tots morissen a foch e a flama. E los qui exien defora del castell prestament eren morts o ab lançes los feÿen tornar dins. Axí foren morts e cremats aquell dia XXII mília moros.

Partí lo rey hermità del castell ab tota la gent e anaren per tot lo regne en aquelles parts que los moros preses havien. No trobaren moro nengú que a merçé ells volguessen pendre. E anaren fins al port d’Antona, hon trobaren allí totes les fustes e navilis ab què eren venguts, e tots los moros que trobaren en les fustes lançaren al mar e cremaren totes les fustes ab què eren venguts. Aprés lo rey hordenà e féu ley general que qualsevolgués moro qui entràs dins la illa de Anglaterra, per quins afers se volgués, que morís sens neguna merçé.

Com agueren recobrat tot lo regne, lo vot fon complit del rey, e ab tota la gent se n’entrà dins la ciutat de Varoych. La comtessa, com sabé que lo rey venia, ixqué a rebre’l ab totes les dones e donzelles de la ciutat, car hòmens no n’i havia restats sinó los que eren malalts o nafrats. Com la comtessa fon prop del rey, donà dels genolls en la dura terra, e totes les altres dones, cridant ab altes veus:

–¡Bé sia venguda la senyoria del rey vençedor!

E lo virtuós senyor, ab cara afable, les abraçà a totes de una en una, e pres la comtessa per la mà e anaren axí parlant fins que foren dins la ciutat, e la comtessa fent-li infinides gàcies de la molta honor que feta havia a son fill; e aprés les féu a tots los altres grans senyors.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior