💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant374.gmi captured on 2022-04-29 at 11:48:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–A mi no basta stil de conformes paraules en recitar les dolors e dubtosos pensaments que a la mia fatigada pensa combatien com me trobĂ nua en la vora de la cruel e tempestuosa mar, compresa de inestimable fret e fatigada del treball que sostengut havia de venir de la galera fins en terra, d’on restĂ molt torbada, emperò no oblidant-me de contĂnuament reclamar aquella sacratĂssima e misericorde Mare de DĂ©u, qui jamĂ©s fall a negĂş qui devotament la reclame. Car en aquell cars la mia Ă nima stava tan adolorida com pensava que la mia trista sepultura seria que voltors e corps e altres ausells de rapina la mia trista carn axĂ haguessen a menjar. E sinĂł que la nit scura —és cobrellit de dones e de donzelles— me socorreguĂ©, doble pena fĂłra stada la mia.
E trobant-me tan aflegida e vehent-me sens degun consell, mirava a totes parts si veuria algun loch hon per ma honestat retraure’m pogués. E per sort, encara que la nit fos molt escura, viu una barca qui·m paregué que de pexcar degués ésser e, entrant dins la barca per amagar-me, trobà dues pells de moltó, les quals ab una corda liguà la una ab l’altra e fiu-me’n una sobrevesta que m’aleujà gran part del mortal fret que tenia. E axà passà gran part de la nit, sens dormir, lamentant la mia gran desaventura.
Suplich-vos, senyor Tirant, no·m façau més parlar de passions, car, com tinch recort del que he passat per causa de vostra senyoria, stimaria més cent voltes la mort que no més viure. E sapiau que la ira tira totes coses a crueldat, e amor inclina a pietat, e paciència tempra la ira. E més val que calle, que mal recordar-se fa dels passats mals, que no és dubte que l’à nima e lo cors no·n resten agreujats.
Com Tirant la hohà tan adoloridament parlar, pres-li gran dolor e no li consentà de més dir, sinó que ab amor afable la posà en altres rahons d’alegria, per ço com tenia d’ella molta compassió e los mals e treballs que havia passats li eren venguts per causa sua. E com la hagué hun poch aconsolada, de semblants paraules li féu principi.