💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant347.gmi captured on 2022-04-29 at 11:47:13. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Ab poch treball se conserva la gran fama, puix és adquerida. Però aquella fama és millor qui·s diu per boca de persones bones e tengudes en compte de verdaderes, car aquella és neta de tot crim qui és publicada per tot lo món, com té lo fonament de virtuts, e aquell és merexedor de premi en lo cel e en la terra. ¡O, tu, capità senyor e millor de tots los bons, scolta’m lo que·t diré! Tu est claredat e lum verdadera, qui has vixcut en lo món ab virtut sobirana, car per tu són stats il·luminats e animats los crestians qui per tu novament són stats fets en la Barberia, car la tua noblesa és coneguda e és en tan alta dignitat posada que est merexedor de molta glòria; e si lo que has començat perseveres, no·t fallirà . E més se manifesten les tues bondats e virtuts tant com més honres aquest magnà nim senyor, car de la honor que li fas ell és molt bé merexedor. E fas més: que, honrant a ell, honres a tu mateix, com la honor és de tal condició que resta tostemps ab lo qui la fa. I aquest magnà nim e valerós rey ab ses bones costumes ha manifestat en les sues naturals obres quant era lo seu à nimo e la molta valor sua. E tu, ab virtuts pots dir que has ennoblit lo teu noble linatge, com res en aquest món no·s pot dir que sia bo sinó virtut, ne mal sinó vici.
Aquest singular rey la fortuna adversa lo ha conduĂŻt de Ă©sser stat pres; e tant era lo seu gran Ă nimo que no ha pogut comportar que negĂş se poguĂ©s gloriejar que·l tinguĂ©s pres. E per ço s’és dexat de viure: per no veure tanta confusiĂł; car la magestat sua e les sues grandĂssimes virtuts e costumes eren tals que era digne de conquistar tot lo mĂłn e vençre les aspres e cruels batalles, e senyorejar tota la crestiandat, e posar papa en Roma e soldĂ en Babilònia, e subjugar sots lo seu peu Ă€sia, Ă€frica e Europa. E si no fos stada tan breu la sua vida, fĂłra stat posat en grandĂssima dignitat. ¡O, tu, mort trista, cruel e desconexent! Ab quanta malĂcia has volgut aterrar les forces de aquest valerĂłs rey E per la mort de aquest, serĂ destroĂżt tot lo poble morisch. Per què us prech, los meus companyons e germans, que plorem e lamentem la mort del nostre senyor natural e, aprĂ©s, les nostres misèries, qui prestament nos aconseguiran...
E lançant-se de genolls en la dura terra, besaren los peus al rey e començaren a lançar vives là gremes dels ulls, plorant e lamentant la lur gran desaventura. Com hagueren per bon spay plorat, lo cavaller ansià moro se fon levat e començà de fer principi a semblant lamentació.