💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant291.gmi captured on 2022-04-29 at 11:44:48. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Dolch-me, e no cert tant de la mort, a la qual negú no pot resestir. E molt més és de dolre la forma de aquella com leja e desaventurada ve. E sia foragitada de mi la vergonya puix, ab torbada cara, mirant la terra fa a mi anar, entre·ls altres sperits, dolorós. ¡O, capitans desaventurats! En strem me turmenten los vostres mals e més me turmentarien si ans no us hagués avisats. Mas vosaltres, més voluntaris que savis, haveu lexats los meus consells seguint vostres volers. Donau a mi trista vida e vosaltres ne passau la pena. La fama que és venguda ha maculada la pensa de les gents en opinió corrompuda. La fortuna vos ha reservat la vida; confortau-vos en presó cruel, e pensau de no veure jamés a mi, qui só emperador. Puix no haveu coneguda la rahó, temprau les vostres tristes congoxes e dolors, car per força les haureu a comportar. E si no us mou la deguda pietat de vosaltres mateixos, moga-us la gran error que haveu comesa e nova vergonya de antiga culpa, car per dobla ocasió mèritament se dolen los altres cavallers que en la culpa vostra no participen. E més me dolch de la rompuda fe e de les mal servades leys.
Levant-se lo emperador de lla hon seÿa, ab dolorós crit, destillant dels seus ulls vives là grimes, posant-se les mans al cap, se n’entrà dins una cambra. Com la princessa li véu fer gest de tan dolorós conport, la sua à nima del seu afligit cors se volgué partir e, perdent lo recort, tornà en lo primer punt. E lo més sabut metge de tots, dix:
–Certament, yo no stime vida en aquesta senyora, com tres voltes se sia ja smortida e ara no li puch trobar gens de pols. Yo crech que ella deu haver fet son dret camĂ.
Tirant que ho dir tals paraules al metge, prestament se pres a dir:
–¡O, mort cruel e desconexent! ¿Com véns a vesitar los qui no·t desigen e fuigs dels qui·t volrien seguir? ¿No fóra millor e més justa cosa que fosses venguda a mi primer, ans que yo no veja morir no donzella, mas dona? Per bé que m’haja molt ofés, desige de fer-li amigable companyia.
E d’estrema dolor que en aquell cars mostrava haver, cayguĂ© en terra. E donĂ tot lo cors sobre la cama que havia tenguda rompuda, e tornĂ -la’s a rompre e a fer-se mĂ©s mal que tengut no havia. La sanch li sortĂ per lo nas e per les orelles, e molt mĂ©s de la cama. E fon gran admiraciĂł, segons recitaren los metges, com en aquell cars de tot no morĂ. Prestament ho anaren a dir a l’emperador, lo qual ab gran dolor dix:
–No és admiració neguna, car tota la sua parentela negú no ha restat que no sia mort o pres, e açò és lo que a mi més aconorta, que, per traure sos parents e amichs de presó, farà de admirables cavalleries.
No pogué star lo adolorit emperador que no ixqués de la cambra e anà devers Tirant, e véu sa filla mig morta e dix:
–¡Déu no m’ajut si sé a qual més prest socórrega!
Però féu pendre a sa filla e féu-la posar en lo seu lit, y a Tirant en una bella cambra. Despullaren-lo prestament e curaren-li la cama e la y dreçaren hun poch. E de tot lo que li feren no tingué sentiment negú, car XXXVI hores stigué sens algu<n>149 recort.
Com ell hagué recobrat son natural, demanà qui l’havia portat allà e Ypòlit li dix:
–¡Com, senyor! ¿No sabeu lo gran dan que a tots nos haveu donat? Car dos dies ha que no sou stat en vostre recort ni haveu pres sustà ncia neguna de què la vostra persona ne pogués més valer. Per què us suplich que vullau pendre lo que los metges manen que prengau.
–No·m plau pendre res que de salut sia —dix Tirant—, car no desig sinó la mort y ab ella fer companyia.
Prestament ho anaren a dir a l’emperador, e la princessa ho sabé, que ja era bé retornada. Aprés dix Tirant:
–Digau, ¿com stà la senyora princessa?
Respòs Ypòlit:
–Senyor, molt bé és retornada.
–Axò crech bé —dix Tirant— que son mal no deu ésser molt, puix ha tengut, pochs dies ha, coses que ella bé volia. Mas ara pens que no se’n gloriejarà molt. Ella no és la primera qui açò ha fet ni serà la darrera. Yo bé sé que ella no és dura com a ferre ni és de pedra esculpida. Feu la mia mort sens infà mia passar entre les gents, si en aquella algun peccat se comet. E·ncara lo miserable Sion en la fera roda voltant, que no sent axà fera dolor que a la mia se puga acomparar. ¡O, quant és fastijós e de dol ple lo qui no pot les sues dolors ab alta veu manifestar!
En açò entrà lo emperador e, aprés, totes les dames ab la emperadriu ensemps. E tots li demanaven com stava de son mal e no volgué donar resposta a negú ni·s volgué dexar de son parlar. E tots staven admirats com no havia retudes les saluts a l’emperador ni a negunes de les dames, sinó que, perseverant en sa dolor, féu principi a semblant lamentació.