gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant255.gmi captured on 2022-04-29 at 11:43:14. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCLIIII

REPRENCIÓ FICTA QUE FA PLAERDEMAVIDA A LA PRINCESSA

Per mi fon manat fos fet home a ymatge e semblança mia e de la costella de l’home fos feta companya a l’home. E més, diguí: crexeu e muntiplicau lo món e hompliu la terra. Digues tu, Carmesina, yo qui t’avia levat lo teu germà perquè foses senyora de l’imperi, posant-te en aquella singular dignitat mundanal, ¿quin comte me dónes del que t’é acomanat? ¿Has pres marit? ¿Has dexats fills perquè puguen defendre la fe cathòlica e aumentar la crestiandat?

¿Què respondreu vós? —dix Plaerdemavida—. ¡Ay senyora! ¡Y com vos veig enfrescada, que resposta bona no y poreu dar! Però la vostra resposta serà tal com vos diré: «¡O, Senyor, ple de misericòrdia e de pietat! Perdonau-me, Senyor, per la clemència vostra.» E l’àngel custodi vos farà dir aquestes paraules: «Veritat és, Senyor, que yo amava un cavaller qui en armes era molt virtuós, lo qual la vostra sacratíssima magestat nos havia tramés per liberar de les mans dels infels lo vostre poble crestià. Yo amava aquest e li tenia gran devoció, e desijava’l per marit e, com anamorat complahia’l tot lo qu·ell volia ab tota honestat. E tenia una donzella en servir meu, qui·s nomenava Plaerdemavida, e donava’m tostemps bons consells, e yo no·ls volia pendre. E posà’l-me una nit en lo lit; yo, com a inocenta, cridí, e com me fuy regoneguda, callí e stiguí segura. E una viuda, qui·m sentí cridar, donà de grans crits, qui tot lo palau féu avolotar, de què se seguí cars de molta dolor e congoxa per a molts per la mia temor. Aprés me pregaven que yo consentís a l’apetit del cavaller, e jamés ho consentí.» En senblant cars, respondrà senct Pere, per ço com té les claus de paradís: Senyor, aquesta no és digna d’estar en la nostra beneyta glòria per ço com no ha volguts servar los vostres sancts manaments. Lansar-vos an dins en l’infern e, en companyia vostra, la Viuda Reposada. E com yo passaré de aquesta present vida, en paradís serà feta gran festa de mi. E dar m’an cadira en la eterna glòria en la més alta jerarchia e, com a filla obedient, seré coronada entre los altres sancts.

Lo emperador entrà per la cambra, que per nengun no fon vist, e stigué un poch ab sa filla. E pres a Ypòlit per la mà e parlaren dels fets de la guerra e de la malaltia del capità. Axí parlant, entraren per una cambra hon era la emperadriu e, sens dupte, en aquell cars Ypòlit volguera ésser luny d’ella una jornada. Com ella·l véu, mostrà-li la cara afable e mirà’l ab bona voluntat. Levà’s de allí hon seÿa e acostà’s a l’emperador, e los tres perlaren alí de moltes coses. Special, vengueren a parlar de la cruel fortuna qui en tan gran jovent havia fet lexar a son fill la misèria de aquest món, e la emperadriu se pres a plorar.

Entraren per la cambra molts cavallers ansians qui eren del consel e aconortaren molt a la emperadriu. E aquells recitaren a Ypòlit la grandíssima virtut que l’emperador mostrà com li portaren la nova com son fill era mort. Lo benigne senyor, hoynt la mort de son fill, respòs al cardenal e als altres qui lo y denunciaren:

–Siau certs que no·m dieu cossa novella, car ja sabia yo que l’havia engendrat per morir. Ley de natura és rebre la vida e retre-la com és demanada, e axí com és que no és negú qui <muyra que no aje viscut, axí no és negú que>132 pugua viure que no haja de morir.

Hoynt la mort del seu fill, qui en batalla e contra infels havia separada l’ànima del cors —aquel die era lo primer de l’any e lo emperador acostumava en semblant die com aquell, cascun any, fer molt gran festa e portar corona—, e no féu altre mudament sinó que·s levà la corona del cap e tornà a demanar com era mort son fill. E com hoýs que en la batalla, combatent ab gran ànimo com a virtuós cavaller, tornà’s prestament la corona al cap e jurà que molt major fon la delectació que rebé com hohí los actes de la cavalleria gloriossos de son fill que no fon la tristor e amargor que sentí de la sua mort. E de aquestes coses parlaren moltes. Lo emperador se apartà a una part de la cambra per perlar ab alguns de son consell e Ypòlit restà ab la emperadriu. E com ella véu que ell res no ly deÿa, penssà que de molta vergonya li partia. Féu-li principi a una tal requesta.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior