gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant227.gmi captured on 2022-04-29 at 11:42:01. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXVI

COM LA PRINCESSA DEMANÀ A LA DUQUESSA DE SON MAL

–¡O, la mia cara germana! ¿Què és lo que·t fa dolre? Yo·t clam mercé que m’o digues prestament, car gran dolor ne tinch del teu mal. E si en res t’i poré ajudar, ho faré de molta bona voluntat.

Respòs la duquessa:

–La mia senyora, la mia pensa stà alterada en strem com tinch perduda la gran sperança que·n vós tenia per la molta amor que havia mès en la altesa vostra. Enujada ja de tant parlar, desig ésser sola en una montanya o spessa silva, puix ab tants pensaments, desig ésser sens companyia. E axí he presa posada en aquest lit, trista e adolorida. E diré a la celsitut vostra lo que a mi fa dolre, que per aquest cars pens perdre la vida, puix no tinch poder de tornar atràs de tal promesa com yo, per manament de vostra altesa, fiu a Tirant en lo castell de Malvehí. E aprés que ací fom tornades, me fes dir e prometre lo que ara seria ben scusat si fos per dir, per què de dol la virtut me defall, com no puch mantenir ma lealtat. Per què, senyora, suplich a la excelència vostra que yo no reste perjura ni siau causa de mon dan, que hauré de ésser mal ab lo duch e ab Tirant, car del meu mal no y guanyareu res, puix yo us confés mon peccat.

E açò dehia la duquessa —los seus hulls destilant vives làgrimes— mostrant molta passió e dolor. Mogueren a pietat a la princessa les doloroses làgrimes de la duquessa, oblidant-li gran part de la ira que tenia contra Tirant e, ab humil veu e ab cara afable, li presentà semblants paraules:

–Duquessa, tu deus pensar que yo no stich menys penada del que tu mostres. Però, cosina germana e senyora mia, no vulles pus donar passió a la tua persona, car tu sabs bé que yo t’é amada e te ame sobre totes les persones del món; e faré d’ací avant, si a Déu plasent serà. E lo que tu vols que faça, de parlar ab Tirant, yo u faré per amor tua, si bé yo tinch molt poca rahó de fer res per ell, car si tu sabies com só tractada d’ell, que ha dit de mi tot lo que li ha plagut, tu n’estaries admirada. Però, temps hi à de comportar, y altre temps de riure e de plorar. Yo comportaré per la gran necessitat, que tots lo havem mester. Si no, altrament, yo·t jur per aquest dia beneÿt que és huy, que, si açò no fos, jamés lo volria veure davant mi. Qui poguera pensar que tanta desconexença pogués habitar en lo cors de hun cavaller tan virtuós E per la molta amor que en ell havia mesa, me fóra plasent que yo sola fos stada remuneració de tants serveys e tan asenyalats com ell nos ha fets, jatsia la nostra querella sia tan justa que no consent sinó tapar-se los hulls per ço que hom no·s veja.

Respòs la duquessa, proferint les següents paraules:

–La mia senyora, molt stich admirada que la celsitut vostra haja de creure que hun tan limitat cavaller e de tanta virtut com és Tirant hagués a dir cosa neguna qui agreujàs la magestat vostra. Car si les orelles sues hoÿen dir res qui fos en ofensa vostra, se mataria ab tot lo món. Car no pense la altesa vostra que Tirant sia tal com lo us han pintat, que alguna desaventurada persona vos haurà fet creure alguna faula oripellada, volent dar càrrech al millor cavaller qui huy en lo món se trobe.

Plaerdemavida pres les noves e dix:

–Senyora, passe de la pensa vostra tal vici de portar mala voluntat a Tirant, car si per virtut a negú algun mundanal mèrit és merexedor, a Tirant deu ésser atribuït. ¿Quala és la celarada persona qui ab natural rahó faça creure a la magestat vostra que lo darrer cavaller qui de honor sent, e que, ab major glòria d’onestat e de virtut, a ell se dega acomparar? No és negú, si mentir no vol, puga dir sinó ab gran maldat que Tirant digués sinó virtuts de vostra excel·lència. Deixau lo dir de males gents e amau a qui deveu amar, car molta glòria serà per a vós posseyr hun cavaller axí domèstich e virtuós. Les cambres vostres e lo lit puga ell senyorejar, e la altesa vostra la sua persona, la qual per or ni per argent no poria ésser comprada. Amau, senyora, al qui us ama e dexau lo maldir de la Viuda endiablada, que ella és la qui fa tot aquest mal. E yo confie en Déu que tornarà tot sobre ella. No tinch altre desig en aquest món sinó que la ves açotar per vila tota nua, ab leus de vaqua, que li donassen per los costats, per los ulls e per la cara.

Calla —dix la princessa—. Tu penses que la Viuda Reposada me diga res de totes aquestes coses e no u fa, sinó yo, qui veig tot lo dan qui seguir-se’n pot. Ab tot açò, yo só contenta de fer lo que vosaltres me consellareu.

–Si a mon consell vos teniu —dix Plaerdemavida—, no us consellaré cosa que no sia profit e honor vostra.

E axí·s partiren.

La duquessa se’n tornà a la sua cambra e trobà allí Tirant, e recità-li tot lo que fet havia. E Tirant, molt content e alegre, ixqué en la gran sala hon era l’emperador e la princessa e la emperadriu, ab totes les dames, e allí dançaren fins per bon spay. E la princessa no·s dexava de fer gran festa a Tirant.

Finides que foren les dances, e la princessa qui·s fon retreta per anar a sopar, la Viuda Reposada se acostà a ella e, sens que per negú no podia ésser hoÿda li presentà semblants paraules.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior