💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant202.gmi captured on 2022-04-29 at 11:40:56. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Lo virtuĂłs prĂncep de V coses Ă©s tengut a sos vasalls. La primera Ă©s en servar-los lurs leys e furs; la segona Ă©s en atĂ©nyer-los ço que·ls promet; la tercera Ă©s en amar e honrar-los segons son stament; la quarta Ă©s en defendre’ls poderosament; la cinquena Ă©s guardar-los lurs bĂ©ns e no levar-los res del lur ab tirania.
Moltes altres coses li demanaren. Lavors l’emperador, per no fatigar-lo més, li féu levar la spasa. E lo rey Artús no veÿa ni conexia a negú. Lavors la reyna Morgana, la qual era sa pròpia germana, levà ’s del dit hun petit robà que ella portava e passà -lo-y per los ulls. E prestament lo rey hagué cobrada la natural conexença. Levà ’s de allà hon seÿa e abraçà e besà ab gran amor a sa germana. E ella li dix:
–Germà , feu honor e grà cies a la magestat del senyor emperador qui acà present és, e a la senyora emperadriu e a sa filla.
E ell ho fĂ©u. E aprĂ©s, tots los cavallers que allĂ eren besaren la mĂ al valerĂłs rey ArtĂşs, com ne fos molt merexedor. Ixqueren en la gran sala e allĂ feren moltes dances e festes de singular alegria. L’emperador pregĂ a la reyna Morgana que dançà s, puix havia trobada la cosa que mĂ©s desijava trobar en aquest mĂłn. E ella, per obeyr als prechs de l’emperador, fĂ©u-se portar de la nau altres robes qui no fossen de dol com les que portava, e·n una cambra se n’entrĂ ab totes les sues donzelles. Com foren totes molt ben abillades, les donzelles ixqueren totes vestides de domĂ s blanch, forrades de erminis, e les gonelles de aquell matex drap. La reyna, lur senyora, ixquĂ© ab gonella de cetĂ burell, tota trepada e molt ben brodada de molt belles e grosses perles. La roba que·s vestĂ era de domĂ s vert, tota brodada de orfebreria. E portava per divisa rodes de cĂ©nia ab los cadufs tots d’or e foradats al sòl, les cordes eren de fil d’or tirat, smaltades, ab hun mot de grosses perles qui deĂża: «Treball perdut per no conĂ©xer la falta.»
En tal forma devisada, la reyna Morgana vinguĂ© davant l’emperador ab lo rey ArtĂşs, son germĂ , e dix allĂ, en presència de tots:
–Gran cosa és a una longa set sostenguda venir a la font e no beure per dexar beure altri. E per ço és molt liberal cavaller qui la sua honor dóna.
E de continent se pres a dançar e no volguĂ© mĂ©s dir. Pres per la mĂ a Tirant, perquè li pareguĂ© de major auctoritat, en presència de tots, e dançaren per bon spay. AprĂ©s se levĂ lo rey ArtĂşs e dançà ab la princessa. E donada fi a les dances, la reyna Morgana suplicĂ a l’emperador li fes tanta de honor de acompanyar al rey ArtĂşs fins a la sua nau e allĂ li daria hun petit sopar, car bĂ© sabia la magestat sua com tota virtut, de noblea devia Ă©sser acompanyada e de bones costumes, com sia sabut per tots com la sua alta magestat excel·lia de virtuts a tots los prĂnceps del mĂłn —donant a cascĂş premi de virtut segons Ă©s merexedor—, com fos manifest ell Ă©sser principi e font de tot bĂ© e de tota virtut.
No comportà l’emperador que la reyna Morgana més lo loà s, sinó que ab paraula e gest afable li féu principi a paraules de semblant stil.